29
de juny
de
2017, 17:45
Actualitzat:
20:55h
El calendari del referèndum s'accelera i comporta que la presa de decisions sigui cada vegada més vertiginosa. La compra de les urnes és, segurament, el reflex més acurat d'aquesta situació. El concurs que va promoure la Generalitat a través de la conselleria de Governació va quedar desert perquè cap de les dues empreses finalistes complia els requisits, i ara s'estan explorant les possibilitats per sortejar aquest entrebanc.
Una de les qüestions que ocupa més Carles Puigdemont i Oriol Junqueras és que aquest pas, el de la compra de les urnes, es faci de forma col·legiada, amb la implicació directa de tots els membres del Govern. Segons fonts consultades per NacióDigital, aquesta opció ha generat debat intern al llarg de les últimes setmanes, tot i que la situació -així ho assenyalen els implicats- és "perfectament reconduïble".
En essència, existeix debat sobre quines signatures cal posar en els documents que vindran per licitar partides relacionades amb la consulta vinculant. "El més lògic seria que apareguessin només els noms del president, del vicepresident i del conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, perquè són els encarregats del referèndum", assegura una font governamental. "Tothom està nerviós", resumeix un alt responsable consultat.
Al grup dels que dubten se situarien -així ho expliquen diversos dirigents- consellers com Jordi Jané (Interior), Jordi Baiget (Empresa i Coneixement) i fins i tot Meritxell Ruiz (Ensenyament). Malgrat això, fonts oficials assenyalen sempre el "compromís" de tots els membres del Govern amb el referèndum i posen com a exemple la signatura del document per escrit del 21 d'abril al Pati dels Tarongers.
Una de les queixes que existeixen en determinats sectors del consell executiu és que en les reunions setmanals no s'exposen "detalls suficients" que sí que s'aborden -segons aquestes fonts- en les cites de l'anomenat "estat major del procés". Un organisme de composició variable i dividit en estaments -un de polític, un d'estratègic i un de comunicatiu- en el qual es debaten els passos a seguir per fer el referèndum. Hi ha consellers, de fet, que en el seu moment van mostrar en privat el seu malestar per no haver conegut la pregunta de la consulta vinculant fins poc abans de l'anunci.
Malgrat tot, al Govern assenyalen que "a cada problema s'hi trobarà una situació". Les tensions han estat cícliques -des de l'aposta pel referèndum, que va generar debat intern, fins al cas de la filtració de la conversa de David Bonvehí amb càrrecs locals del PDECat al Bages-, i sempre s'han mirat de tancar amb una fotografia unitària i un compromís explícit de l'executiu amb el full de ruta. Dimarts, per exemple, hi haurà un acte per presentar les garanties del referèndum que pretén aclarir tots els dubtes. Aquesta iniciativa, amb la qual es pretén també acostar els "comuns" al consens, està pensada des de fa mesos i ha estat dissenyada per l'estat major del procés amb ànim de donar tota la versemblança possible a l'1-O per garantir una alta participació.
El debat de les urnes
Un dels aspectes que va "tensionar" -segons fonts consultades- la trobada que van mantenir el Govern, Junts pel Sí i la CUP amb les entitats aquest dimarts a Palau va ser la licitació de les urnes. Una de les opcions que va plantejar Puigdemont -dilluns, en un acte al Col·legi de Periodistes, va afirmar que tant li feia el material dels receptables i que l'important eren "els vots"- és que les urnes fossin de cartró, com va passar el 9-N, però els anticapitalistes s'hi van oposar rotundament.
Jordi Sànchez, president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), també va posicionar-se en contra. Altres dirigents independentistes consultats assenyalen que, encara que les urnes fossin de cartró i no de metacrilat, "l'important és el resultat i com aplicar-lo". "La idea rellevant és què fas l'endemà", sosté un dels consultats.
Junqueras i Puigdemont, just abans de l'anunci de la data i la pregunta. Foto: Adrià Costa.
La compra de les urnes és un dels aspectes més urgents i, com va explicar NacióDigital, un dels mètodes que està damunt la taula és el del procediment negociat. Es tracta d'una via en què la Generalitat es posa en contacte directament amb tres proveïdors per fer l'encàrrec sense necessitat que se n'hagi de fer publicitat. "És evident que ens hauria agradat fer-ho tot per concurs, tal com estava plantejat", reconeixen a Palau. "Lamentablement no ha funcionat", afegeixen. Puigdemont va garantir ahir dimecres en seu parlamentària que les urnes hi serien i que el dia 1 d'octubre no hi hauria eleccions autonòmiques a Catalunya, com li demanen el PP i Ciutadans.
L'avís de la CUP i la unitat local
El context de "nervis" també explica, en aquest sentit, les paraules del portaveu del secretariat nacional de la CUP, Quim Arrufat, en una entrevista aquest dimarts a La Xarxa. Si hi ha "desercions internes" que "boicotegen" l'1 d'octuubre, ha ressaltat Arrufat, els anticapitalistes "rebentaran" la legislatura. "Alguns consellers no estan alineats amb la magnitud" del referèndum, ha asseverat el dirigent de la CUP.
Qui vol transmetre una imatge d'unitat aquest dissabte és el món local en un acte organitzat per l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i l'Associació de Municipis per la Independència (AMI). Els alcaldes sobiranistes validaran un document en què es comprometen a cedir els espais locals habituals en les eleccions per tal de de fer possible la consulta vinculant. També assenyalen que no faran marxa enrere davant del bloqueig judicial de l'Estat contra el procés.
Llei de transitorietat
En la línia d'anar liquidant dubtes, el Govern té intenció de donar garanties sobre el cens -les dades, segons fonts de Junts pel Sí, estan en mans de la Generalitat i s'està explorant la manera de "legitimar-les"- i sobre el vot exterior. En aquest aspecte, però, han aflorat tensions entre Governació i Exteriors. De moment, al registre de catalans a l'estranger s'hi han apuntat unes 5.000 persones, menys de les previstes. .
De fet, una de les qüestions que més repeteix Junqueras és que el referèndum tindrà el mateix aspecte i el mateix funcionament que els comicis que s'han anat celebrant a Catalunya al llarg de les últimes dècades. Un dels condicionants que han aparegut en les últimes hores té forma d'interrogatoris de la Guàrdia Civil a treballadors públics de la Generalitat i de personal de l'empresa de publicitat que va fer la campanya per apuntar-se al registre de catalans a l'exterior. La Generalitat emmarca dins l'estratègia "amenaçadora" de l'Estat els interrogatoris i manté que els preparatius van endavant.
Un dels preparatius fonamentals, per cert, és tenir enllestida la llei de transitorietat jurídica i la llei del referèndum, que s'elaboraran per separat però que es volen tramitar conjuntament. La primera d'elles, segons fonts consultades, ja es troba en mans de Puigdemont i Junqueras, que n'estan avaluant tots els detalls. Els principals encarregats d'elaborar-la han estat Lluís Corominas i Jordi Orobitg, de Junts pel Sí.
Al llarg de les properes setmanes, segons els dirigents consultats, ja caldrà posar en marxa totes les licitacions relacionades amb el component informàtic del referèndum. "Encara hi som a temps, però cal una mica de pressa", ressalta una font coneixedora dels procediments. Aquesta pressa -queden menys de cent dies per a la consulta vinculant- és la que origina les tensions dins del Govern, que interiorment són qualificades de "perfectament reconduïbles". La unitat del sobiranisme i de l'executiu es va posant cíclicament a prova a mesura que s'acosta l'1 d'octubre.
Una de les qüestions que ocupa més Carles Puigdemont i Oriol Junqueras és que aquest pas, el de la compra de les urnes, es faci de forma col·legiada, amb la implicació directa de tots els membres del Govern. Segons fonts consultades per NacióDigital, aquesta opció ha generat debat intern al llarg de les últimes setmanes, tot i que la situació -així ho assenyalen els implicats- és "perfectament reconduïble".
En essència, existeix debat sobre quines signatures cal posar en els documents que vindran per licitar partides relacionades amb la consulta vinculant. "El més lògic seria que apareguessin només els noms del president, del vicepresident i del conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, perquè són els encarregats del referèndum", assegura una font governamental. "Tothom està nerviós", resumeix un alt responsable consultat.
Al grup dels que dubten se situarien -així ho expliquen diversos dirigents- consellers com Jordi Jané (Interior), Jordi Baiget (Empresa i Coneixement) i fins i tot Meritxell Ruiz (Ensenyament). Malgrat això, fonts oficials assenyalen sempre el "compromís" de tots els membres del Govern amb el referèndum i posen com a exemple la signatura del document per escrit del 21 d'abril al Pati dels Tarongers.
Malgrat els "nervis" que existeixen dins l'executiu en la recta final, les fonts consultades indiquen que la situació és "perfectament reconduïble"
Una de les queixes que existeixen en determinats sectors del consell executiu és que en les reunions setmanals no s'exposen "detalls suficients" que sí que s'aborden -segons aquestes fonts- en les cites de l'anomenat "estat major del procés". Un organisme de composició variable i dividit en estaments -un de polític, un d'estratègic i un de comunicatiu- en el qual es debaten els passos a seguir per fer el referèndum. Hi ha consellers, de fet, que en el seu moment van mostrar en privat el seu malestar per no haver conegut la pregunta de la consulta vinculant fins poc abans de l'anunci.
Malgrat tot, al Govern assenyalen que "a cada problema s'hi trobarà una situació". Les tensions han estat cícliques -des de l'aposta pel referèndum, que va generar debat intern, fins al cas de la filtració de la conversa de David Bonvehí amb càrrecs locals del PDECat al Bages-, i sempre s'han mirat de tancar amb una fotografia unitària i un compromís explícit de l'executiu amb el full de ruta. Dimarts, per exemple, hi haurà un acte per presentar les garanties del referèndum que pretén aclarir tots els dubtes. Aquesta iniciativa, amb la qual es pretén també acostar els "comuns" al consens, està pensada des de fa mesos i ha estat dissenyada per l'estat major del procés amb ànim de donar tota la versemblança possible a l'1-O per garantir una alta participació.
El debat de les urnes
Un dels aspectes que va "tensionar" -segons fonts consultades- la trobada que van mantenir el Govern, Junts pel Sí i la CUP amb les entitats aquest dimarts a Palau va ser la licitació de les urnes. Una de les opcions que va plantejar Puigdemont -dilluns, en un acte al Col·legi de Periodistes, va afirmar que tant li feia el material dels receptables i que l'important eren "els vots"- és que les urnes fossin de cartró, com va passar el 9-N, però els anticapitalistes s'hi van oposar rotundament.
Jordi Sànchez, president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), també va posicionar-se en contra. Altres dirigents independentistes consultats assenyalen que, encara que les urnes fossin de cartró i no de metacrilat, "l'important és el resultat i com aplicar-lo". "La idea rellevant és què fas l'endemà", sosté un dels consultats.
La compra de les urnes és un dels aspectes més urgents i, com va explicar NacióDigital, un dels mètodes que està damunt la taula és el del procediment negociat. Es tracta d'una via en què la Generalitat es posa en contacte directament amb tres proveïdors per fer l'encàrrec sense necessitat que se n'hagi de fer publicitat. "És evident que ens hauria agradat fer-ho tot per concurs, tal com estava plantejat", reconeixen a Palau. "Lamentablement no ha funcionat", afegeixen. Puigdemont va garantir ahir dimecres en seu parlamentària que les urnes hi serien i que el dia 1 d'octubre no hi hauria eleccions autonòmiques a Catalunya, com li demanen el PP i Ciutadans.
L'avís de la CUP i la unitat local
El context de "nervis" també explica, en aquest sentit, les paraules del portaveu del secretariat nacional de la CUP, Quim Arrufat, en una entrevista aquest dimarts a La Xarxa. Si hi ha "desercions internes" que "boicotegen" l'1 d'octuubre, ha ressaltat Arrufat, els anticapitalistes "rebentaran" la legislatura. "Alguns consellers no estan alineats amb la magnitud" del referèndum, ha asseverat el dirigent de la CUP.
Qui vol transmetre una imatge d'unitat aquest dissabte és el món local en un acte organitzat per l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i l'Associació de Municipis per la Independència (AMI). Els alcaldes sobiranistes validaran un document en què es comprometen a cedir els espais locals habituals en les eleccions per tal de de fer possible la consulta vinculant. També assenyalen que no faran marxa enrere davant del bloqueig judicial de l'Estat contra el procés.
Llei de transitorietat
En la línia d'anar liquidant dubtes, el Govern té intenció de donar garanties sobre el cens -les dades, segons fonts de Junts pel Sí, estan en mans de la Generalitat i s'està explorant la manera de "legitimar-les"- i sobre el vot exterior. En aquest aspecte, però, han aflorat tensions entre Governació i Exteriors. De moment, al registre de catalans a l'estranger s'hi han apuntat unes 5.000 persones, menys de les previstes. .
De fet, una de les qüestions que més repeteix Junqueras és que el referèndum tindrà el mateix aspecte i el mateix funcionament que els comicis que s'han anat celebrant a Catalunya al llarg de les últimes dècades. Un dels condicionants que han aparegut en les últimes hores té forma d'interrogatoris de la Guàrdia Civil a treballadors públics de la Generalitat i de personal de l'empresa de publicitat que va fer la campanya per apuntar-se al registre de catalans a l'exterior. La Generalitat emmarca dins l'estratègia "amenaçadora" de l'Estat els interrogatoris i manté que els preparatius van endavant.
La llei de transitorietat està "completament enllestida" i està damunt la taula de Puigdemont i Junqueras, que n'avaluen tots els detalls
Un dels preparatius fonamentals, per cert, és tenir enllestida la llei de transitorietat jurídica i la llei del referèndum, que s'elaboraran per separat però que es volen tramitar conjuntament. La primera d'elles, segons fonts consultades, ja es troba en mans de Puigdemont i Junqueras, que n'estan avaluant tots els detalls. Els principals encarregats d'elaborar-la han estat Lluís Corominas i Jordi Orobitg, de Junts pel Sí.
Al llarg de les properes setmanes, segons els dirigents consultats, ja caldrà posar en marxa totes les licitacions relacionades amb el component informàtic del referèndum. "Encara hi som a temps, però cal una mica de pressa", ressalta una font coneixedora dels procediments. Aquesta pressa -queden menys de cent dies per a la consulta vinculant- és la que origina les tensions dins del Govern, que interiorment són qualificades de "perfectament reconduïbles". La unitat del sobiranisme i de l'executiu es va posant cíclicament a prova a mesura que s'acosta l'1 d'octubre.
Reunió del Govern prèvia a l'anunci de la data i la pregunta Foto: Adrià Costa