28
de juny
de
2017, 21:00
Actualitzat:
29
de juny,
15:22h
Un argumentari intern de la Moncloa ho advertia fa unes setmanes: la primera obligació dels treballadors públics és tenir "lleialtat a la Constitució". Per si no havia quedat prou clar, aquest dimecres s'han pogut veure les primeres imatges de funcionaris sent interrogats en una caserna de la Guàrdia Civil per fets relacionats amb el procés català. El cos de seguretat ha citat una desena de testimonis per dues qüestions: la campanya publicitària per apuntar-se al registre dels catalans que viuen a l'exterior -pensat, en part, com a cens per a l'1 d'octubre- i la pàgina web del Pacte Nacional pel Referèndum. Amb aquests interrogatoris, Mariano Rajoy deixa clara la seva estratègia: pressionar individualment els funcionaris per frustrar la consulta vinculant.
"Si els independentistes es volen estimbar, que no arrosseguin els treballadors públics", ha assegurat la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, mentre encara duraven els interrogatoris a la caserna que la Guàrdia Civil té a la Travessera de Gràcia de Barcelona. Empleats públics de Presidència -el responsable de xarxes socials del Govern, Roc Fernàndez, d'Afers Exteriors -responsable de posar en marxa el registre de catalans a l'estranger- i també treballadors de l'agència de publicitat que va publicitar la iniciativa han desfilat per les dependències policials. Una advocada de la Generalitat ha assistit a la caserna per supervisar la situació. No es descarta que més treballadors de l'executiu català siguin citats en les properes hores.
Ara bé: per què la Guàrdia Civil els ha interrogat? El cos de seguretat actua en aquest cas com a policia judicial en una causa oberta pel jutjat d'instrucció número tretze de Barcelona. És el mateix jutjat que s'encarrega d'investigar les revelacions que va fer Santi Vidal, exsenador d'ERC, que en diverses conferències al territori es vantava de conèixer detalls del procés com ara que la Generalitat ja disposava de totes les dades fiscals dels catalans.
Paral·lelament a aquesta investigació, la Fiscalia va obrir diligències a finals de març per la campanya publicitària del registre de catalans a l'estranger. Com que els dos procediments tenen a veure amb el procés, el jutjat els va unir en una sola causa, que es manté en secret. Els interrogatoris van començar fa dues setmanes i no s'han fet, segons fonts consultades, per ordre del jutjat d'instrucció.
Dins del Govern, segons diverses fonts consultades, emmarquen les novetats dins "l'estratègia" de Rajoy. "És obvi que van buscant", asseguren a Palau, en referència a les tasques dels treballadors públics relacionades amb el referèndum. La màxima dins l'executiu -i dins de Junts pel Sí, de fet- és trobar "una solució a cada problema". "Que coses com les d'avui passaríem ho teníem clar", ressalten les fonts consultades. Els interrogatoris arriben sis dies abans que el Govern presenti les garanties del referèndum en un acte al Teatre Nacional de Catalunya en què es donaran els detalls -no tots, "per no donar pistes- de com serà la consulta vinculant de l'1 d'octubre.
Urnes (i no per fer eleccions l'1-O)
Dins de Presidència ha sorprès especialment que un dels nuclis que investiga la Guàrdia Civil és el web del Pacte Nacional pel Referèndum. Quan es va constituir l'organisme, el 23 de desembre de l'any passat, l'executiu va posar en marxa el domini i la pàgina, que posteriorment van ser traspassats al Pacte perquè així ho van reclamar. Aquesta és la versió que donen els responsables de Palau i que han traslladat també els interrogats al llarg de la jornada d'avui, segons les fonts consultades. Afecta això els preparatius del referèndum? La resposta és negativa, si s'atén el missatge que ha enviat Puigdemont en la sessió de control i després a través de Twitter.
El president, a banda de denunciar pressions a les empreses fabricants d'urnes, ha desafiat l'oposició a participar en el referèndum i a acceptar-ne el resultat, sigui quin sigui. En resposta a Inés Arrimadas, cap de l'oposició i líder de Ciutadans al Parlament, Puigdemont ha garantit que l'1 d'octubre no hi haurà eleccions autonòmiques. També ha aprofitat per deixar clar que hi haurà urnes per poder votar, tot i que l'executiu encara no ha concretat públicament quina via farà servir. Una d'elles, segons explicava ahir NacióDigital, és el procediment negociat, que no requereix fer-ne publicitat.
Protecció i responsabilitats
Des del Govern, un dels missatges que més s'han fet arribar amb més insistència és que els treballadors públics estaran "protegits" en tot aquest procés. Fa dues setmanes, Puigdemont va anunciar la creació d'una borsa de voluntaris per coordinar el dispositiu electoral del referèndum. Se'n necessiten, segons les previsions del Govern, uns 4.500 a tot el país per supervisar la constitució de les meses i informar l'executiu de totes les incidències que es produeixin. La idea, segons recalquen des de Junts pel Sí, és que es pugui votar en aquells mateixos locals que es fa quan hi ha eleccions.
La protecció dels funcionaris, en certa manera, vol dir que són els responsables polítics els qui assumeixen el pes de les decisions. Això ja es va veure en la constitució de la mesa de contractació de les urnes, formada pels quatre secretaris del departament de Governació. "Anem cap a l'escenari en què tots els consellers puguin acabar investigats per la justícia, i possiblement també els secretaris generals", assumeix un alt càrrec consultat. "Ha arribat un punt en què no hi ha marxa enrere", ressalta un dirigent.
El dia es va tancar sense que cap dels consellers afectats -Neus Munté (Presidència) i Raül Romeva (Afers Exteriors)- es pronunciés sobre la qüestió. El Govern manté els preparatius pel referèndum, com ja va fer quan es va presentar la querella contra la consellera de Governació, Meritxell Borràs.
El sobiranisme, de fet, té un pla per celebrar la votació en el pitjor dels escenaris. Els interrogatoris de la Guàrdia Civil indiquen que l'1 d'octubre hi haurà de tot menys facilitats.
"Si els independentistes es volen estimbar, que no arrosseguin els treballadors públics", ha assegurat la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, mentre encara duraven els interrogatoris a la caserna que la Guàrdia Civil té a la Travessera de Gràcia de Barcelona. Empleats públics de Presidència -el responsable de xarxes socials del Govern, Roc Fernàndez, d'Afers Exteriors -responsable de posar en marxa el registre de catalans a l'estranger- i també treballadors de l'agència de publicitat que va publicitar la iniciativa han desfilat per les dependències policials. Una advocada de la Generalitat ha assistit a la caserna per supervisar la situació. No es descarta que més treballadors de l'executiu català siguin citats en les properes hores.
Els interrogatoris es fan dins la mateixa investigació sobre Santi Vidal, l'exsenador d'ERC que assenyalava en conferències al territori que la Generalitat tenia totes les dades fiscals dels catalans
Ara bé: per què la Guàrdia Civil els ha interrogat? El cos de seguretat actua en aquest cas com a policia judicial en una causa oberta pel jutjat d'instrucció número tretze de Barcelona. És el mateix jutjat que s'encarrega d'investigar les revelacions que va fer Santi Vidal, exsenador d'ERC, que en diverses conferències al territori es vantava de conèixer detalls del procés com ara que la Generalitat ja disposava de totes les dades fiscals dels catalans.
Paral·lelament a aquesta investigació, la Fiscalia va obrir diligències a finals de març per la campanya publicitària del registre de catalans a l'estranger. Com que els dos procediments tenen a veure amb el procés, el jutjat els va unir en una sola causa, que es manté en secret. Els interrogatoris van començar fa dues setmanes i no s'han fet, segons fonts consultades, per ordre del jutjat d'instrucció.
Dins del Govern, segons diverses fonts consultades, emmarquen les novetats dins "l'estratègia" de Rajoy. "És obvi que van buscant", asseguren a Palau, en referència a les tasques dels treballadors públics relacionades amb el referèndum. La màxima dins l'executiu -i dins de Junts pel Sí, de fet- és trobar "una solució a cada problema". "Que coses com les d'avui passaríem ho teníem clar", ressalten les fonts consultades. Els interrogatoris arriben sis dies abans que el Govern presenti les garanties del referèndum en un acte al Teatre Nacional de Catalunya en què es donaran els detalls -no tots, "per no donar pistes- de com serà la consulta vinculant de l'1 d'octubre.
Urnes (i no per fer eleccions l'1-O)
Dins de Presidència ha sorprès especialment que un dels nuclis que investiga la Guàrdia Civil és el web del Pacte Nacional pel Referèndum. Quan es va constituir l'organisme, el 23 de desembre de l'any passat, l'executiu va posar en marxa el domini i la pàgina, que posteriorment van ser traspassats al Pacte perquè així ho van reclamar. Aquesta és la versió que donen els responsables de Palau i que han traslladat també els interrogats al llarg de la jornada d'avui, segons les fonts consultades. Afecta això els preparatius del referèndum? La resposta és negativa, si s'atén el missatge que ha enviat Puigdemont en la sessió de control i després a través de Twitter.
Ni els espanta-funcionaris ni els caça-urnes podran espantar i caçar milions de ciutadans que volem votar.
— Carles Puigdemont (@KRLS) 28 de juny de 2017
El president, a banda de denunciar pressions a les empreses fabricants d'urnes, ha desafiat l'oposició a participar en el referèndum i a acceptar-ne el resultat, sigui quin sigui. En resposta a Inés Arrimadas, cap de l'oposició i líder de Ciutadans al Parlament, Puigdemont ha garantit que l'1 d'octubre no hi haurà eleccions autonòmiques. També ha aprofitat per deixar clar que hi haurà urnes per poder votar, tot i que l'executiu encara no ha concretat públicament quina via farà servir. Una d'elles, segons explicava ahir NacióDigital, és el procediment negociat, que no requereix fer-ne publicitat.
Protecció i responsabilitats
Des del Govern, un dels missatges que més s'han fet arribar amb més insistència és que els treballadors públics estaran "protegits" en tot aquest procés. Fa dues setmanes, Puigdemont va anunciar la creació d'una borsa de voluntaris per coordinar el dispositiu electoral del referèndum. Se'n necessiten, segons les previsions del Govern, uns 4.500 a tot el país per supervisar la constitució de les meses i informar l'executiu de totes les incidències que es produeixin. La idea, segons recalquen des de Junts pel Sí, és que es pugui votar en aquells mateixos locals que es fa quan hi ha eleccions.
La protecció dels funcionaris, en certa manera, vol dir que són els responsables polítics els qui assumeixen el pes de les decisions. Això ja es va veure en la constitució de la mesa de contractació de les urnes, formada pels quatre secretaris del departament de Governació. "Anem cap a l'escenari en què tots els consellers puguin acabar investigats per la justícia, i possiblement també els secretaris generals", assumeix un alt càrrec consultat. "Ha arribat un punt en què no hi ha marxa enrere", ressalta un dirigent.
La protecció del Govern als funcionaris implica que les responsabilitats les assumeixen els polítics, fins i tot aquelles que puguin ser penals
El dia es va tancar sense que cap dels consellers afectats -Neus Munté (Presidència) i Raül Romeva (Afers Exteriors)- es pronunciés sobre la qüestió. El Govern manté els preparatius pel referèndum, com ja va fer quan es va presentar la querella contra la consellera de Governació, Meritxell Borràs.
El sobiranisme, de fet, té un pla per celebrar la votació en el pitjor dels escenaris. Els interrogatoris de la Guàrdia Civil indiquen que l'1 d'octubre hi haurà de tot menys facilitats.