06
de juliol
de
2017, 22:05
Actualitzat:
07
de juliol,
15:12h
L'aplicació de l'article 155 de la Constitució per posar fi a la "rebel·lió" de la Generalitat ha estat un espantall des de l'inici del procés sobiranista. Però la seva aplicació planteja massa dubtes i l'executiu de Mariano Rajoy no vol donar passes en fals. Després de la reunió d'avui entre el president del govern i el "renascut" secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, encara sembla menys probable el recurs a un article que molts esmenten però pocs han llegit amb cura. El líder socialista assegura, com Rajoy, que el referèndum és "il·legal", però demana al president del govern que mogui fitxa.
La portaveu del grup socialista al Congrés, Margarita Robles, ha estat qui ha explicitat el rebuig del seu partit a recórrer al 155, una via que, d'altra banda, en la reunió d'avui, Rajoy no ha plantejat en cap moment a Sánchez. En els cercles governamentals cada cop hi ha menys gent que defensa la seva aplicació. Un fet sembla clar: independentment de l'abast final de la seva aplicació, la càrrega simbòlica d´invocar el 155 és una cosa que inquieta a La Moncloa.
Per si hi hagués encara dubtes, avui mateix, el líder de Ciutadans, Albert Rivera, s'ha posicionat clarament per descartar l'ús de l'article 155. Segons el dirigent del partit taronja, enfront el desafiament sobiranista, ni s'ha de cridar ni anar al 155 perquè l'Estat recuperi competències que impedeixin la realització del referèndum.
1. INÈDIT: Un article massa ambigu que no s'ha aplicat mai
Un dels problemes que planteja el 155 és la seva ambigüitat. Diu textualment que "si una comunitat autònoma no compleix les obligacions que la Constitució o altres lleis li imposen, o actués de forma que atempti greument a l'interès general d'Espanya, el Govern, previ requeriment al president de la comunitat autònoma, i en el cas de no ser atès, amb l'aprovació per majoria absoluta del Senat, podrà adoptar les mesures necessàries per obligar aquella al compliment forçós d'aquestes obligacions o per a la protecció del mencionat interès general". En un segon apartat, diu que l'executiu espanyol podrà donar instruccions a les autoritats de les comunitats autònomes.
Aquestes "mesures necessàries" ofereixen un ampli marge de maniobra que no queda gens clar. Es pot tractar d'una intervenció dràstica de les competències autonòmiques o només d'alguns àmbits d'actuació. I obliga a presentar-se davant el Senat per ratificar la decisió de l'executiu d'executar l'article. El PP té la majoria absoluta al Senat i pot comptar, per tant, amb l'aval de la cambra alta. Però si la votació només disposés del suport del PP, seria una operació només del govern Rajoy i no tant de l'Estat.
2. PSOE: El precedent canari
No s'ha aplicat mai, però va estar a punt d'aplicar-se. Va ser el 1989, quan el govern de Felipe González es va plantejar fer-ho a les Canàries. Les clàusules de l'entrada a la Comunitat Europea van deixar afeblit l'arxipèlag, obligat a aplicar un desarmament aranzelari que afectava la seva economia. Hi va haver molta tensió entre l'executiu de González i el govern canari, que va començar a apuntar una possible via sobiranista.
L'aleshores president, Lorenzo Olarte, va parlar de fer de les illes un estat lliure associat, com és Puerto Rico respecte als EUA. Finalment, es va atendre part de les reivindicacions canàries, que entraven en l'àmbit de les anomenades regions ultraperifèriques, amb excepcions pel que feia al seu règim econòmic i fiscal.
3. EL DUBTE: Què fer l'endemà?
La gran incògnita que comporta l'aplicació de l'article 155 és l'endemà. Què fer el dia després? L'escenari que s'entreveu immediatament després de suspendre l'autonomia és tèrbol a més no poder. Assumiria el poder a la Generalitat un delegat governatiu? La literalitat del 155 no ho especifica pas. La fi de l'autonomia, ni que fos de manera temporal, obriria un horitzó de forts interrogants. Fins i tot sectors que estan del tot oposats al procés a Catalunya, especialment en el món empresarial, no volen ni pensar en entrar en un període d'excepció que, forçosament, seria interí.
4. ELS SOCIS: Sense el PSOE no és possible
Una cosa està clara: una via que s'acosti, ni que sigui mínimament, a una intervenció de l'autonomia catalana ha de comptar amb el vistiplau del principal partit de l'oposició. Potser amb la gestora de Javier Fernández tot hagués estat més fàcil. Segurament també amb Susana Díaz. Però hi ha dubtes a La Moncloa que amb Pedro Sánchez es pugui anar més enllà d'una proclamació contrària al referèndum. A més, en aquest cas, un intent d'aplicació del 155, amb la votació al Senat, podria escenificar també que el PP no té l'aval socialista.
5. EL RECURS FÀCIL: El TC sempre està disponible
Una via que el govern espanyol preveu en primer lloc, molt abans que l'article 155, és la de recórrer al Tribunal Constitucional. En això, l'executiu de Rajoy no improvisa i ja es va guardar un as a la màniga amb la reforma "preventiva" del TC del 2015, tramès per mitjà d'una llei orgànica. Amb la nova norma, el TC pot exigir un informe a un president de comunitat o a funcionaris públics que incompleixin la legalitat, arribant al punt de poder, fins i tot, suspendre'ls de les seves funcions. És una manera de passar la patata calenta al TC, però una cosa és evident: aquesta reforma es va fer pensant en el procés.
6. L'ALTERNATIVA: La llei de Seguretat nacional
Una altra via que pot estudiar el govern central és recórrer a la llei de Seguretat Nacional, aprovada també, com la reforma del TC, al final de la primera legislatura de Rajoy, quan el PP gaudia de la majoria absoluta al Congrés. Això sí, amb el suport del PSOE i d'UPyD. La llei, defensada per l'aleshores ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, permet que el govern pugui assumir les competències dels mossos d'esquadra i de la policia local en situacions especials i sempre que estigui en perill la seguretat nacional.
La portaveu del grup socialista al Congrés, Margarita Robles, ha estat qui ha explicitat el rebuig del seu partit a recórrer al 155, una via que, d'altra banda, en la reunió d'avui, Rajoy no ha plantejat en cap moment a Sánchez. En els cercles governamentals cada cop hi ha menys gent que defensa la seva aplicació. Un fet sembla clar: independentment de l'abast final de la seva aplicació, la càrrega simbòlica d´invocar el 155 és una cosa que inquieta a La Moncloa.
Per si hi hagués encara dubtes, avui mateix, el líder de Ciutadans, Albert Rivera, s'ha posicionat clarament per descartar l'ús de l'article 155. Segons el dirigent del partit taronja, enfront el desafiament sobiranista, ni s'ha de cridar ni anar al 155 perquè l'Estat recuperi competències que impedeixin la realització del referèndum.
1. INÈDIT: Un article massa ambigu que no s'ha aplicat mai
Un dels problemes que planteja el 155 és la seva ambigüitat. Diu textualment que "si una comunitat autònoma no compleix les obligacions que la Constitució o altres lleis li imposen, o actués de forma que atempti greument a l'interès general d'Espanya, el Govern, previ requeriment al president de la comunitat autònoma, i en el cas de no ser atès, amb l'aprovació per majoria absoluta del Senat, podrà adoptar les mesures necessàries per obligar aquella al compliment forçós d'aquestes obligacions o per a la protecció del mencionat interès general". En un segon apartat, diu que l'executiu espanyol podrà donar instruccions a les autoritats de les comunitats autònomes.
Aquestes "mesures necessàries" ofereixen un ampli marge de maniobra que no queda gens clar. Es pot tractar d'una intervenció dràstica de les competències autonòmiques o només d'alguns àmbits d'actuació. I obliga a presentar-se davant el Senat per ratificar la decisió de l'executiu d'executar l'article. El PP té la majoria absoluta al Senat i pot comptar, per tant, amb l'aval de la cambra alta. Però si la votació només disposés del suport del PP, seria una operació només del govern Rajoy i no tant de l'Estat.
2. PSOE: El precedent canari
No s'ha aplicat mai, però va estar a punt d'aplicar-se. Va ser el 1989, quan el govern de Felipe González es va plantejar fer-ho a les Canàries. Les clàusules de l'entrada a la Comunitat Europea van deixar afeblit l'arxipèlag, obligat a aplicar un desarmament aranzelari que afectava la seva economia. Hi va haver molta tensió entre l'executiu de González i el govern canari, que va començar a apuntar una possible via sobiranista.
L'aleshores president, Lorenzo Olarte, va parlar de fer de les illes un estat lliure associat, com és Puerto Rico respecte als EUA. Finalment, es va atendre part de les reivindicacions canàries, que entraven en l'àmbit de les anomenades regions ultraperifèriques, amb excepcions pel que feia al seu règim econòmic i fiscal.
3. EL DUBTE: Què fer l'endemà?
La gran incògnita que comporta l'aplicació de l'article 155 és l'endemà. Què fer el dia després? L'escenari que s'entreveu immediatament després de suspendre l'autonomia és tèrbol a més no poder. Assumiria el poder a la Generalitat un delegat governatiu? La literalitat del 155 no ho especifica pas. La fi de l'autonomia, ni que fos de manera temporal, obriria un horitzó de forts interrogants. Fins i tot sectors que estan del tot oposats al procés a Catalunya, especialment en el món empresarial, no volen ni pensar en entrar en un període d'excepció que, forçosament, seria interí.
4. ELS SOCIS: Sense el PSOE no és possible
Una cosa està clara: una via que s'acosti, ni que sigui mínimament, a una intervenció de l'autonomia catalana ha de comptar amb el vistiplau del principal partit de l'oposició. Potser amb la gestora de Javier Fernández tot hagués estat més fàcil. Segurament també amb Susana Díaz. Però hi ha dubtes a La Moncloa que amb Pedro Sánchez es pugui anar més enllà d'una proclamació contrària al referèndum. A més, en aquest cas, un intent d'aplicació del 155, amb la votació al Senat, podria escenificar també que el PP no té l'aval socialista.
5. EL RECURS FÀCIL: El TC sempre està disponible
Una via que el govern espanyol preveu en primer lloc, molt abans que l'article 155, és la de recórrer al Tribunal Constitucional. En això, l'executiu de Rajoy no improvisa i ja es va guardar un as a la màniga amb la reforma "preventiva" del TC del 2015, tramès per mitjà d'una llei orgànica. Amb la nova norma, el TC pot exigir un informe a un president de comunitat o a funcionaris públics que incompleixin la legalitat, arribant al punt de poder, fins i tot, suspendre'ls de les seves funcions. És una manera de passar la patata calenta al TC, però una cosa és evident: aquesta reforma es va fer pensant en el procés.
6. L'ALTERNATIVA: La llei de Seguretat nacional
Una altra via que pot estudiar el govern central és recórrer a la llei de Seguretat Nacional, aprovada també, com la reforma del TC, al final de la primera legislatura de Rajoy, quan el PP gaudia de la majoria absoluta al Congrés. Això sí, amb el suport del PSOE i d'UPyD. La llei, defensada per l'aleshores ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, permet que el govern pugui assumir les competències dels mossos d'esquadra i de la policia local en situacions especials i sempre que estigui en perill la seguretat nacional.