19
d'octubre
de
2017, 19:51
Actualitzat:
21
d'octubre,
7:24h
El PP ha aconseguit sense massa dificultats el suport del PSOE i C's per aplicar l'article 155 de la Constitució espanyola contra l'autogovern català. Ara bé, per fer què? Els socialistes reclamen que la intervenció sigui "molt breu i limitada", mentre que els liberals demanen que es forcin eleccions immediates al Parlament. Unes exigències que passen en els dos casos per un retorn del poder autonòmic en un període breu a les forces catalanes. Quina garantia hi ha que llavors l'independentisme no tornés a gaudir del suport majoritari de la ciutadania? És en aquest context que la possible il·legalització d'aquest espai polític apareix a l'horitzó. ERC n'és conscient i, per això, ja ha donat a conèixer entre els seus quadres un pla de contingència per respondre a una iniciativa com aquesta i mantenir l'activitat de manera mig clandestina.
Aquesta mesura, que implicaria reformar la llei de partits amb la qual es va deixar l'esquerra abertzale temporalment fora de les institucions pels vincles que se li atribuïen amb ETA, és defensada des de fa setmanes per l'ala dura del PP, mentre que el líder del partit a Catalunya, Xavier García Albiol, s'hi va afegir més recentment, en el seu cas fent referència als programes independentistes. Malgrat tot, la llum vermella a la seu dels republicans es va encendre quan l'Audiència Nacional va citar per primer cop el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i els presidents de l'ANC i Òmnium, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez -que finalment han estat empresonats-. En l'informe que va remetre la Guàrdia Civil, hi apareixien fotografiats els líders d'ERC al Congrés, Joan Tardà i Gabriel Rufián, els quals van fer parlaments dirigint-se als concentrats durant les mobilitzacions del dia 20 de setembre davant el departament de Vicepresidència i Economia i Hisenda -precisament, per demanar calma-.
Unes referències que la direcció del partit no creu que siguin gratuïtes i que tem que puguin servir per iniciar una causa contra aquests polítics i que derivi en els plans ja dibuixats per un sector del PP per il·legalitzar el conjunt de la formació. De fet, diversos mitjans han revelat que la fiscalia estudia, en el marc de la causa contra Sànchez i Cuixart, demanar que l'Audiència Nacional també paralitzi les activitats de l'ANC i Òmnium. És per això que, segons diverses fonts d'ERC, aquest partit es va activar llavors per elaborar un pla de contingència per tenir previst com reaccionar en cas que l'Estat també actuï amb ella d'aquesta manera.
Aquesta és una de les qüestions que s'està comentant aquesta setmana en les assemblees territorials que els republicans estan celebrant amb presència de diputats i membres de la direcció per tal que la militància conegui en quin punt es troba el procés actualment. La cúpula i els quadres territorials del partit, de fet, ja saben quina hauria de ser la seva actuació, mentre que els militants podrien rebre instruccions un cop es fes efectiva la decisió de la justícia espanyola.
Diversos escenaris de repressió
L'objectiu és que el projecte polític i l'activitat d'ERC persisteixi i pugui seguir actiu malgrat que formalment el partit estigui il·legalitzat, que pugui mantenir l'estructura, ja sigui de forma informal o directament mig clandestina. Les fonts republicanes destaquen que el grau de repressió pot tenir diversos graus i, per això, el pla de contingència dibuixa diferents escenaris i vies per reaccionar, segons quina sigui l'actuació de l'Estat. L'objectiu és que estigui prevista tant l'organització -que cada dirigent i quadre sàpiga què fer i com actuar- com la logística, amb el possible tancament de seus, confiscació de béns i tancament de comptes. De fet, ERC és l'únic partit històric de Catalunya sense deutes amb entitats financeres, una situació que es va assolir a principis de l'exercici per evitar dependre dels bancs en el moment polític actual, fet que evitaria problemes en aquest sentit.
El futur immediat dels republicans està també estretament lligat al del seu líder, Oriol Junqueras. El seu entorn dona per fet que, un cop s'apliqui el 155, serà un dels cessats i substituïts al Govern per algun càrrec nomenat pel govern espanyol. Hi ha el dubte de si tan sols se'l retirarà com a conseller d'Economia i Hisenda -acusat de finançar el referèndum o de provocar la fuga d'empreses- i se li mantindrà la cartera de Vicepresidència o si se'l traurà del tot de l'executiu, opció que sembla més plausible. Així mateix, també se'l podria jutjar en cas que s'obri un judici lligat a l'organització de l'1-O. Malgrat tot, Junqueras manté l'escó de diputat i, per tant, l'aforament que això li atorga faria més llarg el procés. Queda per saber, però, si una eventual il·legalització d'ERC el mantindria com a parlamentari o també seria expulsat de la cambra.
Aquesta mesura, que implicaria reformar la llei de partits amb la qual es va deixar l'esquerra abertzale temporalment fora de les institucions pels vincles que se li atribuïen amb ETA, és defensada des de fa setmanes per l'ala dura del PP, mentre que el líder del partit a Catalunya, Xavier García Albiol, s'hi va afegir més recentment, en el seu cas fent referència als programes independentistes. Malgrat tot, la llum vermella a la seu dels republicans es va encendre quan l'Audiència Nacional va citar per primer cop el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i els presidents de l'ANC i Òmnium, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez -que finalment han estat empresonats-. En l'informe que va remetre la Guàrdia Civil, hi apareixien fotografiats els líders d'ERC al Congrés, Joan Tardà i Gabriel Rufián, els quals van fer parlaments dirigint-se als concentrats durant les mobilitzacions del dia 20 de setembre davant el departament de Vicepresidència i Economia i Hisenda -precisament, per demanar calma-.
Unes referències que la direcció del partit no creu que siguin gratuïtes i que tem que puguin servir per iniciar una causa contra aquests polítics i que derivi en els plans ja dibuixats per un sector del PP per il·legalitzar el conjunt de la formació. De fet, diversos mitjans han revelat que la fiscalia estudia, en el marc de la causa contra Sànchez i Cuixart, demanar que l'Audiència Nacional també paralitzi les activitats de l'ANC i Òmnium. És per això que, segons diverses fonts d'ERC, aquest partit es va activar llavors per elaborar un pla de contingència per tenir previst com reaccionar en cas que l'Estat també actuï amb ella d'aquesta manera.
Joan Tardà, davant la seu d'Economia i Hisenda, el 20 de setembre. Foto: Adrià Costa
Aquesta és una de les qüestions que s'està comentant aquesta setmana en les assemblees territorials que els republicans estan celebrant amb presència de diputats i membres de la direcció per tal que la militància conegui en quin punt es troba el procés actualment. La cúpula i els quadres territorials del partit, de fet, ja saben quina hauria de ser la seva actuació, mentre que els militants podrien rebre instruccions un cop es fes efectiva la decisió de la justícia espanyola.
Diversos escenaris de repressió
L'objectiu és que el projecte polític i l'activitat d'ERC persisteixi i pugui seguir actiu malgrat que formalment el partit estigui il·legalitzat, que pugui mantenir l'estructura, ja sigui de forma informal o directament mig clandestina. Les fonts republicanes destaquen que el grau de repressió pot tenir diversos graus i, per això, el pla de contingència dibuixa diferents escenaris i vies per reaccionar, segons quina sigui l'actuació de l'Estat. L'objectiu és que estigui prevista tant l'organització -que cada dirigent i quadre sàpiga què fer i com actuar- com la logística, amb el possible tancament de seus, confiscació de béns i tancament de comptes. De fet, ERC és l'únic partit històric de Catalunya sense deutes amb entitats financeres, una situació que es va assolir a principis de l'exercici per evitar dependre dels bancs en el moment polític actual, fet que evitaria problemes en aquest sentit.
El futur de Junqueras també està a l'aire: serà cessat de conseller d'Economia o també com a vicepresident? Serà jutjat per l'1-O? Seguirà com a diputat -i, per tant, aforat-?
El futur immediat dels republicans està també estretament lligat al del seu líder, Oriol Junqueras. El seu entorn dona per fet que, un cop s'apliqui el 155, serà un dels cessats i substituïts al Govern per algun càrrec nomenat pel govern espanyol. Hi ha el dubte de si tan sols se'l retirarà com a conseller d'Economia i Hisenda -acusat de finançar el referèndum o de provocar la fuga d'empreses- i se li mantindrà la cartera de Vicepresidència o si se'l traurà del tot de l'executiu, opció que sembla més plausible. Així mateix, també se'l podria jutjar en cas que s'obri un judici lligat a l'organització de l'1-O. Malgrat tot, Junqueras manté l'escó de diputat i, per tant, l'aforament que això li atorga faria més llarg el procés. Queda per saber, però, si una eventual il·legalització d'ERC el mantindria com a parlamentari o també seria expulsat de la cambra.