Fotos: personalitats, amics i familiars s'acosten a la capella ardent d'Emili Teixidor

L'escriptor i pedagog serà enterrat aquest dijous a la tarda a la seva població, a Roda de Ter.

Redacció Osona.com
20 de juny de 2012
Mostres de dolor a la capella ardent de l'escola Betània-Pamos de Barcelona.
Mostres de dolor a la capella ardent de l'escola Betània-Pamos de Barcelona. | ADrià Costa
Mostres de dolor a la capella ardent de l'escola Betània-Pamos de Barcelona. Foto: ADrià Costa

La capella ardent de l'escriptor i pedagogEmili Teixidor s'ha obert aquest dimecres a la tarda, a l'escola Betània-Patmos de Barcelona, centre del qual l'il·lustre rodenc va ser cofundador, l'any 1958, i director. Les despulles de Teixidor romandran en aquest centre, situat al número 2-16 de l'avinguda Mare de Déu de Lorda, fins ahir a les nou del vespre, i dijous de les deu del matí a les dues de la tarda.

Aquest dimecres, molts amics, companys i familiars es van apropar a l'escola per donar el condol. No hi va faltar la visita de personalitats polítiques i del món de la cultura, com la consellera Irene Rigau, la productora Isona Passola, els periodista Joaquim Maria Puyal i Xavier Grasset, Lluís Pasqual, del Teatre Lliure, l'escenògraf Frederi Amat o el músic Manu Guix, que havia estat alumne de Teixidor, entre d'altres. També hi ha haver una àmplia presència comarcal, amb personalitats com l'alcalde de Roda de Ter, Jordi Serra; el regidor de la mateixa població Albert Serra; i Ricard Torrents, primer rector de la Universitat de Vic.

A última hora de la tarda, es va improvisar un senzill acte en homenatge a l'escriptor i pedago, amb alguns discursos i un petit concert de piano de Manu Guix. Algunes entitats, com la Fundació Miquel Martí Pol, l'Ajuntament de Roda o la Universitat de Vic han expressat el seu condol a través de diversos comunicats.

El cos de Teixidor es traslladarà aquest dijous a la seva població natal, Roda de Ter, on es farà l'enterrament a les 4 de la tarda a l'església parroquial de Sant Pere de Roda (al costat del pont vell). L'acte serà obert.

Teixdor, nascut a Roda de Ter el 22 de desembre de 1933, va morir  aquest dimarts a l'edat de 78 anys. És l'autor de l'èxit editorial Pa Negre (2003). Amb aquesta novel·la va obtenir els premis Joan Crexells, Lletra d'Or, Premi Nacional de Cultura de Literatura i Maria Àngels Anglada. Anteriorment també havia guanyat el premi Sant Jordi del 1999 per la novel·la El llibre de les mosques.

A principi d'any va ser investit doctor honoris causa per la Universitat de Vic. En el seu discurs d'acceptació, va assenyalar que "en un món cada dia més globalitzat, perquè tingui sentit, el model necessita ser repensat de soca-rel per les humanitats". "Si el tercer mil·lenni vol ser un període totalment tecnològic, alguna lloc haurà d'ocupar l'alta cultura. Haurem de continuar llegint per ser capaços de pensar", va afegir.

Per això, Teixidor va reflexionar que "si prescindim completament de l'experiència literària, tindrem una visió molt empobrida del què és ser humà". A més, va assenyalar que "l'imperi de la tecnologia pot desembocar fàcilment en la tirania tecnològica o en alguna mena de feixisme secular". I va continuar: “El millor antídot el proporcionarà l'enorme dosi d'humanisme que trobem en l'obra dels grans escriptors". Finalment, va sentenciar: "Les humanitats plantaran cara a l'allau de novetats tècniques que ens esperen".

Biografia

Va estudiar dret, filosofia i lletres, periodisme i magisteri. En els primers anys de formació va coincidir amb Miquel Martí i Pol a l’escola unitària del poble amb qui va iniciar una estreta amistat. La seva vocació literària va sorgir d’un grup d’amics que es van a aficionar a la literatura i van formar la Penya Verdaguer.

En els primers anys de treball va fer de mestre a la comarca d’Osona i posteriorment va participar en la fundació de l’escola Patmos a Barcelona (1958). Va iniciar la producció literària a finals dels anys seixanta, en un moment en què existia un buit en la literatura infantil i juvenil. Els anys setanta va col·laborar assíduament a les revistes Oriflama , i Cavall fort i Tretzevents , adreçades al públic infantil i juvenil.

L'any 1979 escriu la seva primera obra per a adults, el recull de narrativa breu "Sic trànsit Glòria Swanson", guardonat amb el premi Crítica Serra d'Or. Continua la seva producció infantil i juvenil i l'any 1983 obté el premi Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya d'obra de creació per a públic juvenil per "El príncep Alí". El segueixen títols tant populars com "En Ranquet i el tresor" (1986), "Cada tigre té una jungla" (1986) i "El crim de la Hipotenusa" (1988), entre d'altres. Aquest mateix any publica la primera novel·la per al públic adult, "Retrat d'un assassí d'ocells", amb un vocabulari vigorós i exhuberant i un domini molt acurat de la tècnica narrativa, dos trets molt característics del seu estil.

Al mateix temps escriu una gran quantitat de guions per a la ràdio i la televisió, com ara "El vicari d'Olot" (1981), un llargmetratge dirigit per Ventura Pons, o les sèries televisives "Què vol veure?" (1982-84) i "Dúplex per llogar" (1984). També participa a diferents tertúlies radiofòniques i col·labora regularment en diverses revistes de pedagogia i als diaris Diari de Barcelona, Avui i El País.

Emili Teixidor, el dia de l'estrena de 'Pa negre' a Vic. Foto: Adrià Costa

A partir de la dècada de 1990 la seva obra es comença a publicar a l'estranger, amb obres traduïdes, a més a més del castellà, al francès, a l'italià i al portuguès. També comença a rebre el reconeixement de les institucions, amb quantitat de premis i honors que l'assenyalen com a un dels grans noms de la literatura catalana, com ara la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya l'any 1992, el premi Crítica Serra d'Or de literatura juvenil del 1995, per a la novel·la juvenil "Cor de roure" (1994), el Premio Nacional del Ministerio de Cultura de literatura infantil y juvenil de l'any 1997, per a l'obra infantil "L'amiga més amiga de la formiga Piga" (1996) i el premi Sant Jordi del 1999 per a la novel·la "El llibre de les mosques" (2000). També publica dos aclamats reculls d'articles de les seves intervencions radiofòniques, "Les contraportades d'El Matí de Catalunya Ràdio" (1996), i "En veu alta: escrits per a la ràdio" (1998).

L'any 2003 surt publicada la novel·la "Pa negre", un gran èxit editorial que ràpidament passa a considerar-se una obra imprescindible dins el panorama literari català actual. Amb aquesta novel·la obté els premis Joan Crexells, Lletra d'Or, Premi Nacional de Cultura de Literatura i Maria Àngels Anglada.

Tres anys més tard rep el premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català, i escriu la novel·la "Laura Sants"on torna als paisatges de "Pa negre". El 2010 apareix la novel·la "Els convidats", on recrea el clima opressiu de la postguerra en un entorn rural.