17
de novembre
de
2016, 18:00
Toni Comín, en la roda de premsa aquest dimecres. Foto: Govern
El Departament de Salut destinarà 65 milions addicionals en cinc anys -del 2017 al 2021- als 180 centres d'atenció primària (CAP) de Catalunya amb majors necessitats socioeconòmiques, en el marc de la reforma del model de pagament de les àrees bàsiques de salut (ABS) impulsat pel departament.
El nou indicador socioeconòmic per elaborar el nou model d'assignació de les ABS ha estat presentat aquest dimecres en roda de premsa al CAP Gran Sol de Badalona pel conseller de Salut, Toni Comín, l'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, i el director del Servei Català de la Salut, David Elvira.
La partida de 65 milions, que no treu recursos a altres ambulatoris i es traduirà en més professionals, busca compensar les ABS que estan "infrafinançades" tenint en compte el nou indicador elaborat per l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (Aquas).
Nou model
El 2017, s'invertiran 13 milions d'euros per a aquestes 180 ABS, dels quals 2,8 milions seran per als 25 ambulatoris catalans que es troben en una situació més desafavorida, fet que Comín veu "realista i possible" davant de l'escenari pressupostari per a l'any que ve.
El nou model preveu que "a iguals necessitats en salut, es destinin iguals recursos", és a dir, que s'han d'assignar en funció no només de la població, sinó de la seva situació socioeconòmica, determinada per l'índex de privació, que inclou variables relacionades amb les necessitats en salut.
La reforma requerirà modificar la norma vigent fins ara -el decret 118/2014- de contractació i prestació de serveis per part de CatSalut, que donava un pes d'entre el 15% i el 20% al factor socioeconòmic a l'hora de determinar la quantitat assignada a cada àrea bàsica i només tenia en compte el criteri del copagament farmacèutic, cosa que Comín considera "insuficient".
El nou barem, batejat com a "índex de privació", té en compte el percentatge de població amb ocupacions manuals; el percentatge amb un nivell d'instrucció sota; la taxa de mortalitat prematura; la d'hospitalitzacions evitables; el percentatge de població exempta de copagament farmacèutic; la que té rendes anuals inferiors a 18.000 euros, i la població amb rendes anuals superiors a 100.000 euros.
El conseller ha explicat que la reforma tindrà una segona fase en la qual s'"objectivarà" la renda per càpita de mitjana per establir un nou sistema de pagament al total de 369 àrees bàsiques de salut que hi ha a Catalunya, que ja ha estat encarregat al CatSalut.
Ambulatoris més desfavorits
A l'àrea de Barcelona, es prioritzarà l'ABS Badalona-Sant Roc; Sabadell-Serra; Mataró-Ronda Gatassa; Sant Adrià de Besòs-La Mina; Barcelona-Ciutat Meridiana; Badalona-Gran Sol; Barcelona-Trinitat Vella; El Prat de Llobregat-Pujol i Capsada; Ciutat Badia; Santa Coloma de Gramenet-Santa Rosa; Terrassa Est; Barcelona-Roquetes; Cornellà de Llobregat-Sant Ildefons; Mataró-Rocafonda, i l'Hospitalet de Llobregat-Gornal.
A Girona, s'han identificat les ABS de Salt, Figueres, Sils-Vidreres-Maçanet de la Selva, Breda-Hostalric i Girona-Can Gibert del Pla; a la zona de Lleida-Pirineus, s'ha detectat l'àrea bàsica de Lleida-Bordeta i Magraners, les Borges Blanques, Balaguer, Alfarràs-Almenar i Alt Urgell Sud.
Al Camp de Tarragona, es destinaran més recursos a l'ABS Tarragona-La Granja i Torreforta; Constantí; Tarragona-Bona Vista i La Canonja; Reus-Horts de Miró, i Reus-Sant Pere; i en la Catalunya Central: Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí, Manresa-Sagrada Família, Manlleu i Sant Vicenç de Castellet.
A Terres de l'Ebre, els ambulatoris que atenen una població més desafavorida són: Ulldecona, Terra Alta, L'Aldea-Camarles-L'Ampolla, Amposta i Deltebre