Aquest diumenge, 30 de març, a les set de la tarda (19h.), l'Ateneu Popular Rocaus de Sallent projectarà Naharina, un nou documental que s'endinsa a les comunes, les cooperatives, les cases de dones i el model de seguretat del Kurdistan sirià realitzat per un equip sobre el terreny format per Sherin Hassan, Maria Recreo i Ferran Domènech i coproduït per La Directa i Setembre en col·laboració amb la Comuna de Cinema de Rojava. Els seus autors, de fet, també seran presents en aquest passi i oferiran un col·loqui amb els assistents.
'Naharina' significa la gent del riu, i és la denominació que van atribuir els antic egipcis als pobles que vivien prop dels rius Eufrates i Xabur a Síria. Actualment, pel Xabur només flueix aigua quan plou, ja que Turquia l'ha assecat curs amunt. Per la seva banda, l'Eufrates es veu cada vegada més escanyat, també per les polítiques ecocides d'Erdogan. El poble del riu, sense riu. Aquest és el punt de partida del documental Naharina, que des de la profunditat històrica dels pobles de mesopotàmia, n'explora les arrels comunals que han propiciat la floració d'un sistema polític basat en els nexes comunitaris.
L'obra, de cinquanta-dos minuts, s'endinsa en les comunes que promouen la participació democràtica de base, les cooperatives que organitzen el treball i la riquesa de forma horitzontal, les Cases de les dones que han contribuït a l'alliberament i autonomia de les dones i, finalment, les Forces de Seguretat Internes, que han introduït el pensament comunitari en un context tan feréstec com ho és el de la seguretat a Síria. Tot plegat, en un moment de relativa calma, on la guerra de baixa intensitat segueix causant una destrucció lenta i implacable.
El documental compta amb la música original de Cloud Studio, una petita productora musical situada a la ciutat kurda de Qamishlo des d'on se n'ha produït la banda sonora amb la col·laboració de músics locals. L'edició de so ha anat a càrrec de Coni Docolomanski i l'etalonatge, de Bernat Enrich Miquel. El documental ha comptat amb el finançament de l'Institut Català Internacional de la Pau i la Fundació Coop 57.
