El Bages té tot un seguit de punts a visitar i destacar només cinc pobles pot resultar injust tot i que si existeix un poble amb encant, en aquest cas l'únic de la comarca amb aquesta denominació oficial de l'Agència Catalana de Turisme és Mura. Però parlar de Mura sense fer-ho de Talamanca i el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, o fins i tot de Rocafort, que ja han deixat el mal nom que tenien de "tres pobles de mala-mort", és quedar-nos a mig fer.

El Bages també té el frontal majestuós de Montserrat, que no comptaria com a poble bonic, perquè aplega molta altra bellesa, o Cardona, amb el seu Castell resistent o la seva Muntanya de Sal. Parlant de sal, també podríem perdre'ns pel Poble Vell de Súria, inici incipient del que després va ser una urb minera. O els racons i raconets, boscos i senders del Bages sud, seguint la carretera antiga de Barcelona.

La comarca també és el Nucli Històric, lligat als maquis, de Castellnou de Bages, o les portalades medievals de Santpedor, o el llac i les fonts de Navarcles, o el medieval Monestir de Sant Benet i els petits nuclis que s'allarguen per l'eix del Llobregat i el Cardener en forma de colònies tèxtils.

Sense deixar de banda la capital, Manresa, amb el seu patrimoni medieval, barroc i modernisme, la seva història religiosa, però també lligada al noucentisme, o el seu final de la Séquia, obre referent d'enginyeria medieval al país. Per completar la llista de pobles amb encant a Catalunya en definirem cinc, que no s'exclouen i que es poden complementar amb pocs minuts més de ruta.
 

Mura

Mura és el poble amb encant per antonomàsia del Bages, els seus carrers empedrats, estrets i tortuosos, la seva gastronomia amb un molí d'oli de més de mil anys, els seus racons i el seu entorn natural al Parc Natural de Sant Martí i l'Obac li ha valgut aquest títol de l'Agència Catalana de Turisme. A tocar seu, a més, hi ha Talamanca amb qui formen dos pobles pintorescs que conserven tot el seu encant rural amb carrers i places a l'entorn de l'església, i un entorn rural envoltat de carenes, torrents, gorgs, coves, fonts i balmes que es poden descobrir seguint algun dels nombrosos camins i senders.

Tot plegat acompanyat per Rocafort -ja en terme del Pont de Vilomara- amb qui formen un triangle de museu natural amb la principal font de construcció en pedra seca del país. De camí a Rocafort, no es pot deixar perdre el Puig de la Balma, amb cases construïdes fent servir la roca que daten del segle XIII.
 

Cardona

Definir Cardona com a poble amb encant és molt agosarat perquè l'últim bastió contra les tropes borbòniques és el tercer punt amb més turisme de la comarca, sinó el segon, només superada per Montserrat i per Manresa, qui li multiplica per quinze la població. Cardona té dos grans tòtems: el Castell i la Muntanya de Sal, amb orígens i temps ben diferents però que no estan separats per més d'un quilòmetre. A banda, la plaça de la Fira és un espai habitual de visita, parada i fonda, i els seus carrers del nucli històric et traslladen al seu origen medieval.
 

Santpedor

Al magnífic entorn natural amb els Aiguamolls de la Bòbila com a joia de la corona, s'hi uneix el valor patrimonial del barri antic de Santpedor, el més gran poble medieval de la comarca. Es conserven alguns portals de l'antic recinte emmurallat, que donen al barri antic un atractiu caràcter medieval. L'església de Sant Pere, d'origen romànic i eminentment de factura gòtica és un dels elements patrimonials del barri antic. Però Santpedor té molts més elements per conèixer: l'ermita de Sant Francesc i Santa Anna de Claret són els altres dos edificis religiosos que val la pena conèixer. I els vestigis de modernisme, de l'etapa tèxtil.
 

Monistrol de Montserrat

A banda del Monestir, als peus del massís Monistrol de Montserrat dona joc amb places obertes i carrers estrets, de desnivell, que condueixen per porticons i porxos històrics. Com a complement a la visita a la muntanya o, perquè no, per anar-hi expressament, Monistrol a més ofereix una important experiència gastronòmica i un llegat impressionants de Joan Carles i Amat, el Leonardo català, que va ser alcalde, músic, intel·lectual, inventor i escriptor. De fer d'ell és el primer tractat de guitarra europeu. Passejar pels seus carrers farà que es noti la seva empremta.
 

Rajadell

Aquesta tria finalitzarà amb un municipi de l'est de la comarca, ja lluny dels eixos fluvials importants tot i que el nucli dona nom a la que és, segurament, la riera més important del Bages. Al nucli antic, els carrerons i places de Rajadell traslladen a l'encís medieval, però qui vulgui natura, torbarà sis rutes ben definides, sobretot la que porta a la Vil·la Romana de Sant Amanç, per uns paisatges de conte de fades.

Els masos constitueixen, en algun cas, conjunts d'un gran interès arquitectònic i històric; hi ha més de 22 masies que tenen un origen medieval comprovat documentalment. I tot plegat complementat per 306 tines localitzades que donen mostra de la importància vinícola que va tenir la terra abans de la fil·loxera.