El ple de l'Ajuntament de Manresa del mes de maig que se celebrarà aquest dijous donarà el nom de la Fadulla al passatge que connecta la plaça de l'Hospital amb l'edifici de l'Anònima; el nom d'Assumpció Balaguer Golobart a la plaça situada a l'interior d'una illa oberta delimitada per l'avinguda de les Bases de Manresa i els carrers de l'Abat Oliba, Valentí Almirall i el carrer dels Cintaires, i el nom d'Anna Solà Sardans a la plaça situada a l'interior d'una illa oberta delimitada per l'avinguda de les Bases de Manresa i els carrers de Guifré el Pelós, Valentí Almirall i el carrer dels Cintaires. Tot plegat, després que el ple d'abril aprovés el nomenclàtor del carrer Francesca Espinel, a la zona universitària on s'està construint la Clínica Odontològica de la UManresa. Els reconeixements a particulars de la ciutat d'aquest dijous no s'acaben aquí. El ple també preveu aprovar la concessió del títol de Fill Predilecte de la ciutat a Pere Miró Sellarés.

Elles

La Fadulla és el renom amb què era coneguda l'única dona executada per la seva participació activa a la revolta que es va produir a Manresa del 13 al 17 de juny de 1688, coneguda com l'Avalot de les faves i que fou dirigit contra les institucions representatives de les classes dominants: l'Església i la Casa de la Ciutat. La repressióm posterior va ser ferotge.

Maria Assumpció Balaguer i Golobart va ser una actriu manresana de teatre, televisió i de cinema. Anant de teatre en teatre per Espanya, com a actriu principal de la companyia teatral Lope de Vega, de Manuel Tamayo, va conèixer Francisco Rabal, amb qui es va casar el 1951 i amb qui va fundar una companyia pròpia. Tot i així va deixar l'escena per no fer ombra al seu marit. No va ser fins a la seva mort, el 2001, que va tornar als escenaris. Amb 75 anys, va sorprendre com a actriu de revista al musical Follies, de Mario Gas. Un dels últims papers va ser a la sèrie Merlí, on feia d'àvia de la família Rubio.

Anna Solà Sardans va ser una activista manresana, militant del PSUC i la UGT. Va formar part del Secretariat de propaganda de la Unió de Dones de Catalunya, coneguda més tard com Agrupació de dones antifeixistes, fou subsecretària del Comitè Jurídic del Socors Roig Internacional de la VII Vegueria. Més tard, va patir la repressió franquista.

Aquestes dues últimes propostes d'assignacions de nomenclàtor, la de l'actriu i la de l'activista, arribes després d'un procés participatiu entre els veïns del barri de la Carretera de Santpedor de Manresa. Aquest dijous, el president de l'associació les defensarà davant del ple.

Ell

Pere Miró i Sellarés (Manresa 1955) és un dirigent esportiu, membre del Comitè Olímpic Internacional. Després dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992, va començar a treballar per al Comitè Olímpic Internacional sota la presidència de Joan Antoni Samaranch, com a director de relacions amb comitès olímpics nacionals i de Solidaritat Olímpica. Sota la presidència de Thomas Bach, ha estat nomenat director adjunt del Comitè Olímpic Internacional.