Tota nova indústria significa noves feines. Cap altra com la dels videojocs competitius, que han obert una finestra a un món nou per a noves generacions, empreses, contractes de publicitat i protagonistes. Ja siguin jugadors professionals, franquícies senceres que sorgeixen del no-res (bé, d'una feina immensa de construcció empresarial) i marques consolidades que decideixen apostar en aquest sector. En concret als eSports destaca el League of Legends, videojoc competitiu consolidat des de fa més d'una dècada que mou centenars de milions d'euros anuals (especialment al mercat asiàtic) i que ja s'ha consolidat a Europa, amb una immensa petjada a Catalunya.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=N4DnbQJeqe0[/youtube]
És en aquesta macedònia de nous llocs de treball on la figura dels community manager, tan immensament coneguda en aquesta nova era de les xarxes socials, assoleix una importància cabdal. Els equips d'eSpots tenen una relació encara més estreta amb els seus aficionats per la proximitat generada a través de les vies digitals. Sí, en els esports tradicionals també n'hi ha, de CM, però no tenen ni l'estil ni la gràcia, ni tan sols tenen els mateixos origens. A l'estat espanyol hi trobem un dels escenaris més prolífics amb la Superliga de la Lliga de Videojocs Professionals (LVP), on els seus equips gaudeixen d'una comunitat immensa gràcies a les xarxes socials... i als community managers.

Dos d'ells són catalans i des de Nació hem volgut parlar amb ells per poder entendre, explicar i aprofundir en la importància de la seva posició. A més, el segell català segueix creixent amb la lliga de LoL oficial que ha validat Riot Games a Catalunya i ha obert encara més llocs de feina emergents. Hem parlat amb un altre dels joves CM (i en aquest cas, també jugador) que fa engrandir el sector al nostre país.

Joves amb llenguatge propi

L'Ignasi Abad és un dels més reconeguts community manager del panorama. En només quatre anys ha aconseguit escalar en aquesta posició que no ha deixat de créixer. Primer des de Wizards, un dels clubs modestos de l'Estat, per després saltar com a CM a la LVP, on hi va estar pràcticament dos anys. Allà es va consolidar, especialment a les xarxes socials. "Bon tuit, Ignasi" va esdevenir una de les grans frases de l'ecosistema LoL Espanya gràcies a la seva feina, que va fer créixer la marca a les plataformes com Twitter o Instagram. Ara és el màxim responsable de social media i content manager de Bisons, un dels millors equips de la Superliga del Lol a Espanya.
 

buen tuit Ignasi

— Buckstrike (@Buckstrike) January 28, 2022

Ell mateix defineix el sector com a "molt verge", amb unes circumstàncies molt flexibles que permet que els CM -que són especialment joves- creixin de manera autodidàctica, ja sigui a través de programes d'edició de vídeo o d'imatge, a més de nodrir-sse de les tendències actuals. "Un bon CM és aquell que es veu a ell mateix reflectit en el públic objectiu de l’empresa, ja que coneixes perfectament els desitjos i els gustos d’aquells que t’han de donar els números", destacava.

En aquests mateixos termes s'expressava Alex Hernández, el jove català de 21 anys que des de l'any passat és el CM de Fnatic TQ, el filial de Superliga d'un dels millors equips d'Europa de tota la història. "Necessites ser essencialment graciós, ser capaç de riure's d'un mateix i d'improvisar", destacava. Tots ells coincideixen que sí, hi ha perfils de CM que requereixen d'una seriositat, però l'essència de la comunitat del LoL navega per aigües contràries. Posen d'exemple, especialment, la franquícia KFC, pionera i especialista en el shitposting. 
 

Empiezo mi primera etapa profesional en los esports como Community Manager en @FnaticTQ.

Estoy super feliz y agradecido por esta oportunidad. No quiero fallar. https://t.co/aMUlL7aM8M pic.twitter.com/ptxq3NTEA8

— FNTQ SrAlex07 (@SrAlex07) February 6, 2023

Coincideix en aquest sentit Max Pujol, el més jove de tot (20 anys), que, des d'una posició semiprofessional, forma part d'aquesta onada pionera que apuntala la comunitat catalana. El community Mànager d’equips de LoL catalans i jugador semiprofessional de Gamesports Electrònics recorda que "el principal factor diferencial és que els eSports no podrien sostenir-se sense xarxes socials". Tots ells destaquen que, per molt que la comunitat estigui molt unida, han de destacar els seus projectes per damunt dels altres en una competitivitat que acaba destil·lant-se en xifres, audiències i repercussió.
 

DEAL DONE ✅@maxpujs @Gamesportselect pic.twitter.com/csmeMXTH9G

— Família Iogurt (@FamiliaIogurt) April 27, 2023

Precarietat, sort i molta feina al darrere

Joventut i precarietat són dos conceptes que van molt lligats en el món laboral. I el dels eSports no n'és aliè. El cas d'Hernández és un dels més curiosos, però comença a ser una tendència. "Vaig començar a tuitar de forma molt constant cada jornada de League of Legends, fent memes o opinant especialment de Fnatic, el meu equip favorit. Això em va aconseguir construir la meva microcomunitat, arribar a força orelles i finalment arribant i confiant-me la oportunitat".

Pujol, en canvi, s'introdueix des d'una altra banda, com a jugador d'èlit del videojoc: "A mi m'ha agradat sempre fer el capullo per internet, els memes... I avui dia segueixo tenint idees noves i segueix sent la meva passió". El més professional és Abad, que destaca que s'hi pot aterrar des de la carrera universitària o d'estudis especialitzats. Ara bé, cap d'ells nega que es necessita talent en humor, fer l'idiota i ser pràcticament un ésser digital.
 
Cap dels membres de la comunitat pot esquivar el fet que l'èxit dels eSports -que mou milions i milions de dòlars anuals- va lligat a certa precarietat. Abaratiment de costos en resultats esportius negatius, manca de patrocinis o projectes fallits. No és un fet que no assumeixin tots ells, però entomen el discurs de la flexibilitat i el sacrifici. Quin remei. "El marge de millora es molt i molt gran. Encara hem de provar si un contingut o l'altre funciona millor, i ningú hauria de ser tan poc flexible", insisteix Pujol. Ara bé, no totes les veus són positives. "Als eSports es practica bastant la fastigosa pràctica d’oferir quatre duros per una feina precària perquè sempre hi trobaràs a un/a xaval/a de 16 anys que es deixarà explotar per aquell sou", recorda Abad. 

El panorama català, en creixement

El futur és esperançador, però la situació no és la més brillant. "Estem en un creixement constant, gens equiparable a nivell estatal, però tenint en compte que el sentit de pertinença a Catalunya per part de molts dels jugadors catalans és pràcticament nul, que l’escena catalana creixi costa molt més", destaca Abad, un dels més favorables a l'expansió catalana del LoL.

[noticia]254675[/noticia]
Pujol, un dels actius més valuosos de la Lliga Llop de GSE, exigeix la implicació organismes potents o d'administracions que donin el pas per donar suport, especialment econòmic, al sistema català. Els tres recorden que la comunicat d'eSports, en concret la del LoL, és immensament potent a Catalunya, com vam destacar a Nació. Hernández, que també ha crescut en aquest ecosistema -que deixa de banda aspectes d'identitat o nacionals- recorda que Barcelona és un epicentre importantíssim que cal valorar.

Tot plegat identifica una nova generació de joves que fan créixer un sector en auge econòmic i que viu en una voràgine d'alta velocitat. Sí, apareixen noves feines, s'impliquen noves marques, però les audiències cauen des de la pandèmia. Catalunya entrarà amb força en aquesta cursa gràcies a la GSE, demostrant el potencial del país, tant en múscul empresarial com en talent individual. 

[plantillavirals]