El Solsonès és una comarca tradicionalment agrícola i ramadera, però la diversificació econòmica en el sector primari ha comportat el naixement de noves fonts d'ingressos per a les economies rurals; així, se sumen a l'agroturisme, la producció i/o el·laboració de productes agroalimentaris i ecològics.
Amb dades del 2014, el pes del sector agrari i ramader al PIB comarcal del Solsonès és d'un 10'8%, el sisè més alt de Catalunya, per sota nomès de comarques com les Garrigues, la Noguera, la Terra Alta, el Pla d'Urgell i l'Urgell.
Segons el darrer Anuari Comarcal de Catalunya del BBVA corresponent al 2016, el sector primari al Solsonès el 2015 es va contreure tot i el dinamisme de la ramaderia (79,3% del VAB primari el 2014 i un avenç de l’1,2%), per l’ascens del porquí (2,7%) i la reducció de l’aviram (-1,4%) i el creixement forestal (2,5%), per la davallada agrícola (-12,4%), arrossegada per la caiguda dels cereals (-13,6%).


Ramon Sala. Coordinador comarcal d'Unió de Pagesos.
Pel coordinador comarcal d'Unió de Pagesos al Solsonès, "La singularitat del Solsonès és la diversitat de la seva producció, des de la ramaderia al cereal. Això, que és bo per al territori per que li dóna equilibri, és negatiu a l'hora de mobilitzar a la gent, ja que quan un sector va bé, els altres acostumen a anar millor. Malgrat tot, estem en un moment de crisis general i tots anem a la una."
Sala destaca que "el lema de la mobilització dels pagesos és per la dignitat de la pagesis, i va dirigit a la pròpia administració, per qué ens menystenen, sobretot al Solsonès, per que som pocs."
Sala també apunta que "els interessos turístic xoquen a vegades amb l'agricultura, però no tindria que ser així. Per que el turisme tingui èxit, el mon agrari i el ramader han d'estar en bones condicions. El turista no vol un territori abandonat."
I respecte als ajuts a la producció ecològica, considera que "els darrers anys s'han retirat molts ajuts a causa d'incompliments del govern espanyol. Es donen ajuts a l'agricultura per que poguem oferir els productes a uns preus més barats."

Marcel Colell, productor d'horta ecològica i aviram.
Al Marcel li preocupa l'envelliment de la població agrària per qué "Com a tot arreu, la població en general, i la rural més, cada dia són més envellits. Al Solsonès, el problema s'agreuja, per la dispersió de les masies. "
Un problema derivat de l'envelliment és el relleu generacional, que segons Colell "de moment es mitiga per que un veí o empreses de serveis fan que de moment l'activitat no es perdi."
Amb tot, s'han produit alguns avenços importants "ha estat una fita important, que les dones de pagès, que en principi eren les més invisibles del país, poguessin entrar com a cotitzants."
Però encara queden alguns reptes a aconseguir, com el "respecte per la dignitat, que la gent gran no s'hagi de quedar arraconada i que disposi de serveis, ajuts i infraestructures."

Silvia Casals, criadora de boví
Per la Sílvia Casals, que té una explotació de cria i engreix de vedelles, "Una problemàtica bastant greu és la fauna salvatge (porcs senglars, cabirols, guineus). Hi ha un descontrol, i l'administració ho hauria de regular."
I sobre els preus que perceben els pagesos pels seus productes, "Sempre podrien ser millor, però venen fixats des de fora. I aquí tenim moltes restriccions".