L'embassament de la Llosa del Cavall ha perdut més de 8 hm3 de capacitat des de la seva construcció

L'acumulació de sediments redueix el volum màxim dels pantans de les conques internes de Catalunya en quasi 30 hm3, equivalent a 11.300 piscines olímpiques

Publicat el 18 de setembre de 2025 a les 07:29
Actualitzat el 18 de setembre de 2025 a les 07:34

Fa mesos que ens preocupem poc pels embassaments. El percentatge de les conques internes ja no apareix a El temps de TV3 i les poques notícies que es publiquen són positives. Tanmateix, segons ha pogut saber Nació i ha confirmat l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), els pantans de les conques internes han perdut capacitat d'emmagatzemar aigua a causa de l'acumulació de sediments. Concretament, la xifra s'enfila a quasi 30 hm3 des de la seva construcció, l'equivalent a uns tres mesos del consum de la ciutat de Barcelona.

Un estudi encarregat per l'Agència Catalana de l'Aigua hi posa xifres. Les denominades batimetries -anàlisi del volum subquàtic- estimen en 28,4 hm3 -equivalent a 11.300 piscines olímpiques- la quantitat de pèrdua a causa dels sediments. És un 4% menys de capacitat, una xifra lleugerament per sota de la mitjana estatal que, se situa al 5%.

La Llosa del Cavall, l'embassament que perd més capacitat

L'ACA va encarregar noves batimetries a tots els embassaments de les conques internes excepte Riudecanyes. La majoria tenia estudis del 2001, però en el cas de Susqueda (1967) i la Llosa del Cavall (1998), només es disposava de la dada de la seva construcció.

En el cas de l'embassament del Solsonès, és el del sistema Ter-Llobregat que percentualment ha perdut més capacitat d'emmagatzemar aigua, ja que ha passat en menys de trenta anys d'un volum màxim de 80 a 71,5 hm3. Susqueda, malgrat perdre quasi 10 hm3, es manté clarament com el pantà amb més capacitat del sistema Ter-Llobregat, amb un volum que multiplica per 2,5 el consum de la ciutat de Barcelona. També destaca la pèrdua de la Baells -dels 115,4 hm3 originals als 109,4 d'inicis de segle-, malgrat que la batimetria recent tot just ha reduït la capacitat real a 108,7.

Malgrat no destinar-se per a aigua de boca -només es fa servir per a l'agricultura-, la pèrdua en valors relatiu major es registra al petit pantà de Foix. Dels 5,64 hm3 de quan es va construir el 1928, un 40% ja són fangs i llims. Aquest fet, juntament amb la manca de comportes que funcionin, explica problemes com les inundacions d'aquest estiu a Cubelles.