La Comissió d'Urbanisme de la Catalunya Central ha a provat definitivament el Pla especial urbanístic d'explotació minera de guix, que afecta els municipis de Guixers i la Coma i la Pedra, tramitat pel Consell Comarcal del Solsonès.
L’àmbit del Pla especial inclou la zona on estan les explotacions actuals, la zona que té un permís d’investigació i una zona potencialment mineralitzada, emmarcades sobre els municipis de Guixers i La Coma i La Pedra.
Els usos permesos en l’àmbit del Pla especial són els usos extractius. Es podran desenvolupar sempre i quan no siguin incompatibles amb les determinacions del planejament urbanístic vigent.
Acord amb els propietaris dels terrenys afectats
1. Es prioritzarà l’ús de camins ja existents, els quals s’adequaran i milloraran.
2. En el cas de l’obertura de nous trams de camins, s’hauran de realitzar en llocs de comú acord amb els titulars dels terrenys, de manera que resulti una afectació positiva o nul·la en la gestió de l’explotació del terreny.
Regulació del trànsit i marcatge de les zones d’actuació
1. Es limitarà la velocitat dels vehicles i maquinària per l’interior del recinte de l’explotació a 10 km/h.
2. Es limitarà la velocitat a 40 km/h en el tram que va des de l'explotació fins a la carretera.
Obertura d’accessos
1. S’utilitzaran els accessos existents per l’evacuació de l’explotació, evitant, sempre que sigui tècnicament possible, l’obertura de nous camins per tal de minimitzar l’impacte ambiental del projecte.
2. Els nous accessos que s’obrin hauran de formar part d’una estructura de vies rurals que posteriorment, tancada l’explotació, es mantindran, sempre que millorin la comunicació amb les finques i les masies.
3. Per a la modificació d’accessos caldrà presentar a les administracions que ho requereixin un projecte tècnic on es reflecteixin les característiques tècniques del vial. Per a minimitzar l’impacte ambiental s’haurà de fer una anàlisi de la necessitat de mantenir o restaurar els camins originats.
4. L’amplada dels camins serà de 6 m, per permetre el pas de dos vehicles. Si això no és possible es deixarà una amplada que permeti el pas d’un sol vehicle i es deixaràn zones més amples cada cert espai per poder fer el creuament de vehicles.
5. Durant les obres caldrà mantenir l’accés a les propietats is una vegada acabades les obres, caldrà executar els treballs de restauració morfològica i revegetació, així com la restitució de tots els passos tallats, per tal de garantir la permeabilitat del territori.
Protecció del patrimoni arquitectònic
1. Els béns que es troben situats en l’àmbit del Pla especial són:
- BCIN - Castell de Sisquer (E.01).
- BCIL - Església i rectoria de Sant Esteve de Sisquer (E.06).
- BCIL - Capella de Sant Josep de Vancells (E.08).
- BCIL - Església de Sant Martí de Guixers (E.09).
- Església de Santa Maria de Valls (E.14).
2. Mentre no es desenvolupi el Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, aquest Pla especial delimita un perímetre de protecció radial de 50 m respecte els béns arquitectònics que hi ha en l’àmbit.
Protecció del patrimoni arqueològic
1. No s’afectarà cap element del patrimoni arqueològic. Mentre no es desenvolupi el Pla especial de protecció del patrimoni arqueològic, aquest Pla especial delimita un perímetre de protecció radial de 50 m respecte els jaciments arqueològics que hi ha en l’àmbit.
- Casa Sant Feliu (J.3).
- Necròpolis de Sant Esteve de Sisquer (J.8).
2. Si durant la fase d’explotació apareixen restes arqueològiques, es paralitzaran
immediatament les obres i aquest fet es notificarà a l’organisme competent en la matèria, en aquest cas el Departament de Cultura.
Protecció del patrimoni geològic
Són objecte d’una consideració singular que ha de garantir la seva conservació, la seva integritat, la seva funcionalitat ambiental i, si és el cas, el manteniment del seu valor com a referència visual.
Protecció del nucli de població
1. Es delimita un perímetre de 100 m al voltant del nucli o la casa nova de la Vall, que es grafia en el plànol de proposta. És una àrea en la qual no es poden fer exploracions.
Protecció de les fonts
Es delimita una protecció de 50 m de radi. Els moviments de terres que necessàriament s’hagin de fer en aquesta zona de protecció, han d’adoptar solucions que minimitzin les variacions morfològiques o paisatgístiques.
Protecció dels espais d’interès natural
Protecció de la Serra de Busa – els Bastets – Lord.
Protecció del medi ambient
Les mesures correctores més rellevants que es proposen per tal de minimitzar l’impacte ambiental i paisatgístic són:
- Creació d’una pantalla vegetal d’ocultació de la zona d’explotació.
- Condicionament i manteniment dels tallafocs existents en l’àmbit del Pla especial.
- Quan es realitzin sondeigs, la zona afectada pel sondeig ha de quedar en les mateixes condicions que abans.
- Revegetació de la zona afectada per l’activitat extractiva mitjançant espècies autòctones.
- Realitzar un seguiment ambiental durant l’execució de les obres, per vetllar pel compliment de les mesures correctores proposades.
- Es tractarà d’evitar la circulació de la maquinària d’obra per la llera de rius i torrents.
Protecció del soroll i vibracions
Les mesures correctores més rellevants que es proposen per tal de minimitzar l’impacte acústic són:
- La realització de les voladures es farà entre les 8 i les 20 hores. En casos excepcionals i només per necessitats d’urgència o amb coneixement de l’Ajuntament, es podran autoritzar treballs temporals fora d’aquest horari.
- Es farà una revisió i manteniment de la maquinària i vehicles de transport per a que estiguin en perfecte estat de funcionament pel que fa als elements que puguin ser font de soroll.
- Quan es realitzin voladures amb explosius, per establir l’horari de voladures es tindrà en compte les previsions meteorològiques més favorables a la no dispersió de la pols (poc vent).
Identificació de zones
1. El Pla especial divideix el seu àmbit territorial en quatre zones, establertes d’acord amb el planejament municipal i el Pla territorial parcial de les comarques centrals, a fi de poder definir i regular els usos en l’àmbit.
a. Zona PEIN.
b. Zona de protecció forestal.
c. Zona de protecció especial.
d. Zona de protecció preventiva.
2. A cada zona són d’aplicació, a més de les determinacions de caràcter general del Pla
especial, aquelles d’altres específiques que s’estableixen a continuació.
Zona PEIN (ZPEIN)
1. Són els sòls no urbanitzables que posseeixen uns valors paisatgístics d’elevada importància que justifiquen la seva conservació indefinida com a element del patrimoni natural.
2. La zona de protecció especial inclou els espais d’interès natural dins de l’àmbit del Pla especial:
Serres de Busa - els Bastets - Lord.
3. En aquesta zona no s’admet l’ús extractiu de guix a cel obert.
4. Els camins que afectin els espais amb major interès ecològic, el manteniment dels quals pugui suposar un increment en el grau d’afluència i una modificació en les condicions ambientals de la zona, hauran de retornar-se al seu estat original un cop finalitzi l’explotació de l’activitat a la qual donen accés.
Zona de protecció forestal (ZPF)
1. S’inclouen en aquest tipus els sòls classificats com a no urbanitzable que tenen valor forestal i són de titularitat pública.
2. La zona de protecció forestal inclou els espais forestals: Bosc de Valls, Obac i Roca de Guixers.
3. En aquesta zona s’admet temporalment i provisionalment l’ús extractiu de guix a cel obert.
Prèviament a la realització de qualsevol actuació, caldrà tramitar la corresponent
autorització d’ocupació davant de l’Ajuntament i de les determinacions més concretes que s’estableixen a continuació:
- Disposar de l’informe favorable de l’Administració forestal (Departament de Medi Ambient i Habitatge) en relació amb la compatibilitat de l’actuació respecte els valors de la forest.
Zona de protecció especial (ZPE)
1. La zona de protecció especial inclou les àrees que tenen valor agrícola i es regeix pel Pla territorial parcial de les comarques centrals, que el defineix com a sòl de protecció especial.
2. En aquesta zona s’admet temporalment i provisionalment l’ús extractiu de guix a cel obert, prèvia autorització de l’activitat i de les determinacions més concretes que s’estableixen a continuació:
- S’haurà de justificar per la inexistència d’alternatives raonables de localització en sòl de protecció preventiva.
- Es poden autoritzar noves activitats extractives i ampliacions de les ja autoritzades en sòl de protecció especial sempre que no afectin de forma clara i definitiva els valors que han motivat la protecció especial.
- En la restauració d’aquests espais s’ha de tenir cura de restablir els valors que, en cada cas, han motivat la protecció especial, i s’haurà de fer de manera integrada amb els propis treballs d’explotació per minimitzar l’impacte produït al medi.
- Els treballs de restauració s’iniciaran durant la fase d’explotació de la pedrera, en el
moment en què es disposi de suficient superfície per a dur a terme al mateix temps
ambdós treballs.
3. Els camins que afectin els espais amb major interès ecològic, el manteniment dels quals pugui suposar un increment en el grau d’afluència i una modificació en les condicions ambientals de la zona, hauran de retornar-se al seu estat original un cop finalitzi l’explotació de l’activitat a la qual donen accés.
Mesures preventives
1. Es faran ruixats amb aigua amb la periodicitat necessària per minimitzar els possibles núvols de pols.
2. Abans de sortir del recinte de l’activitat extractiva, es cobriran completament els materials transportats per vehicles i camions amb lones, o bé es ruixaran amb aigua, de manera que no s’escampin materials polsegosos pels vials de l’entorn.
3. Es mantindran en perfecte estat els motors de combustió i els tubs d’escapament de la maquinària i vehicles de transport.
4. Es regaran els camins d’accés i els materials a l’estiu.
5. Es dotarà d’aspiradors la tremuja de descàrrega.
Mesures correctores
1. Retirada sistemàtica de la pols acumulada.
2. Reducció al mínim del temps entre fases d'explotació i restauració mitjançant la proposta de restauració integrada.
3. Decantació de les aigües procedents de la superfície d'actuació.
4. Apilament de materials de desmunt amb morfologies suaus.
5. Cobriment de superfícies descobertes amb xarxes que generin un menor impacte en el color.
