Parlem molt del canvi climàtic, i a part de parlar-ne, toca actuar. I toca fer-ho de manera urgent perquè hi ha activitats que no es poden dur a terme, sense unes adequades instal·lacions. Ara i aquí, hi ha dos àmbits d’actuació preferencial i urgent: el sanitari i el educatiu. Es el que ha decidit el govern central, en la seva reunió del passat dimarts dia 9.

Entre els punts tractats, hi ha dos decrets que considero rellevants com per fer-me’n ressò i compartir-lo amb tots els lectors. Es tracta d’una partida de 168 M per adequar climàticament edificis i equipaments, lligats a la Sanitat. I una altra de 200 M per edificis i equipaments de l’àmbit educatiu. 

Em sembla una mesura totalment adequada per poder treballar, viure i conviure amb unes temperatures que han vingut per quedar-se. No n’hi ha prou amb mesures, fins ara suficients, com cortines o algun ventilador. No, no, ja no és suficient ni adient perquè cal fer baixar i mantenir temperatures interiors, a nivells adequats, per als professionals i lògicament pels pacients, en un cas, i pels alumnes, en l’altre. 

Ara tocarà fer els deures a les CCAA, i si cal als ajuntaments. Molts d’aquests, ja fa anys que van aplicant mesures, sigui amb dotacions pròpies o amb ajuts procedents de diputacions i/o del Govern de la Generalitat. Això ha estat així, però ara cal imprimir un ritme més elevat. Tot va lent, i s’ha d’aprofitar l’estiu per a poder dur a terme algunes de les climatitzacions necessàries per a poder treballar de forma adequada a l’inici del nou curs. 

I de bon primer cal actuar a l’interior perquè és on més falta fa, però a continuació tocarà pensar en l’exterior. Hi ha molts patis d’escoles i instituts que son una gran plataforma de formigó que arriba a temperatures impossibles, a determinades hores del dia. No és fàcil trobar-hi solució però toca pensar, dissenyar i actuar en consonància.

El que considero important son aquestes primeres aportacions del govern central, perquè denota la sensibilitat i la responsabilitat, en un tema que ja no pot esperar més. Aquesta mobilització de recursos, hauria de comportar similars decisions per part de tots els governs autonòmics, i alhora mobilitzar també altres aportacions de les diputacions i ajuntaments. Tenint, en compte, evidentment que els ajuntaments tenen recursos limitats, i només poden actuar si son ajudats per les administracions dites superiors. 

De tot plegat, el que n’ha de resultar és veure actuacions immediates en tots els edificis i equipaments d’aquests dos serveis essencials, com per tenir-los operatius, en pocs mesos. Per treballar be i ser ben atès, les condicions dels interiors i exteriors, han de ser les adequades. Doncs bé, el govern central, ha donat el pas. Toca fer-ho a la resta, pensant en ampliar actuacions, en llocs igualment indispensables com residències, centres de dia, equipaments socials, culturals i esportius. La feina és immensa i les necessitats financeres, determinants.