No és fàcil ser docent, sigui quin sigui el nivell on s’exerceix la professió. I menys en els temps que corren en que hi ha pressions i tensions per tot arreu amb exigències que situen l’escola, en el centre de totes les responsabilitats.

Gestionar aquesta situació és complicat i és lògic reclamar comprensió i recursos de totes les parts implicades. Fa molts anys, molts que estic en aquest àmbit tot i que en un diferent nivell, en tant que professor voluntari d’idiomes, a Creu Roja. Sóc Llicenciat en Ciències de l’Educació i ja fa anys, vaig exercir de professor, set anys a Berna(Suïssa) on vaig redactar tres llibres d’aprenentatge del castellà per una xarxa internacional d’acadèmies d’idiomes.

Ja retornat aquí, he compaginat treball polític amb treball d’ensenyament. Lògic fer un seguiment de tots els moviments docents, i alhora de les noves lleis i recursos financers procedents de les administracions públiques. S’ha fet molt, però queda encara molt per fer, si bé veig una clara decisió del govern per encarrilar present i futur amb garanties d’èxit. No penso en un canvi radical, però sí substancial, en comparació amb etapes anteriors.

Feta aquesta introducció voldria parlar d’una de les derivades del boicot de molts docents a organitzar i participar en activitats extraescolars que tenen una importància enorme per a tots els infants i joves. Parlo de les sortides escolars, de les colònies, d’ estades a fora, setmana blanca, etc.

Venim d’una llarga i intensa vida activa, en la qual desenes de milers d’alumnes participaven d’un munt d’activitats, al llarg de tot l’any. Per a molts, eren la gran via per conèixer altres indrets, fer noves activitats i descobrir mons desconeguts. Només cal parlar amb uns quants ex alumnes per comprovar fins a quin punt els millorava la vida.

Les mobilitzacions, les accions de protesta, les reivindicacions per millores concretes o generals han comportat en molts casos, un boicot i suspensió d’activitats, a tots els nivells. Aquesta decisió no solament deixa els alumnes desemparats sinó que comporta danys irreparables a moltes entitats, empreses i col·lectius que en vivien.

Vinc d’un poble on de sempre hem tingut centenars d’aquestes activitats, però n’hi ha un munt a les comarques de muntanya, amb cases de colònies preparades i especialitzades en acollir grups escolars. També en trobarem prop del mar o en estacions d’esquí. En conjunt, hi ha milers de persones que viuen amb temor, la continuïtat d’aquest boicot.

El dany és doble perquè afecta els alumnes, però al mateix temps, posa en perill llocs de treball i espais que si es perden no recuperarem. Hi ha cases de colònies que han fet immensos esforços d’ampliació i adaptació que no poden resistir aquesta suspensió. S’ha de fer un esforç de totes les parts per recuperar les activitats. Ens hi juguem un dels factors importants de l’activitat escolar. I cal fer-ho ràpid perquè estan en perill un munt de cases i instal·lacions , i amb elles centenars de professionals que hi treballen.

Si mirem la geografia catalana en trobarem en molts llocs, alguns dels quals suposen peces importants en les activitats de petits pobles. També en aquest punt hem de parlar de vida i progrés, en els micropobles.