Portem ja uns quants mesos per no dir anys, en que el canvi climàtic ens mostra el seu poder destructor. Ja no és excepcional volums d’aigua mai vistos ni imaginats, acompanyats d’altres fenòmens dels quals havíem sentit a parlar que passaven en terres llunyanes. Doncs, bé, ja els tenim aquí i tot indica que han vingut per quedar-se.

Mirant els fenòmens i parlant amb alguns alcaldes queda clara la necessitat d’estudiar el que ha passat per emprendre mesures que evitin bona part dels danys. Fàcil de dir, problemàtic de complir perquè en alguns casos parlem de modificacions gairebé impossibles de dur a terme. I si son possibles, precisen d’ingents quantitats de diner.

Ara, parlo més de les infraestructures, equipaments i serveis municipals que no estan preparats per aguantar eficaçment pluges intenses, vents molt forts, inundacions o copioses nevades. De tot hem vist, i de tot veurem en els propers mesos i anys.

D’entrada, cal modificar alguns paràmetres que es fan servir a dia d’avui. Vull recordar que des de fa ja un bon nombre d’anys, s’ha prohibit posar equipaments en zones inundables. Els càlculs i estudis que s’obliguen a fer, comporten estudis i avaluacions fins cinc-cents anys enrere. Amb tot, en alguns llocs, caldrà fer noves previsions, vistes les intensitats de pluja caiguda en molt poques hores, i que col·lapsen els sistemes de desguàs.

Dit això, hi ha la urgent necessitat de preveure en tots els pressupostos municipals, de les diputacions, de les CCAA, govern central i UE, partides extraordinàries per a actuar en previsió futura. En molts casos parlem de xifres immenses, terminis llargs i dificultats de tot tipus per a dur a terme aquestes obres, instal·lacions o modificacions.

Els càlculs de desguàs de moltes xarxes de clavegueram s’han vist desbordades amb el perill de rebentar trams i per descomptat aixecar tapes al mig de carrers amb els perills que això comporta. La doble canalització , d’aigües brutes i aigües netes, s’està ja implantant, però estem molt lluny de tenir pobles i ciutats degudament servits, de manera que s’han d’activar nous projectes i noves obres per a fer-ho possible, el més aviat millor.

Però, hi ha altres mesures, no tant complicades però sí delicades de dur a terme si alguns propietaris no son conscients del perill. Em refereixo a l’existència de milers, desenes de milers d’arbres dintre de pobles i ciutats, en jardins particulars que han deixat créixer de manera lliure durant anys, i han arribat a unes alçades i volums molt perillosos en cas de caure. Molts creuen que el gruix del tronc, o la situació, no els posen en perill. La realitat és que un esclafit, o simplement un fort vent acompanyat de pluja intensa, pot suposar el trencament de branques o el col·lapse, cap al carrer.

A dia d’avui, tothom hauria de mirar que té al seu entorn que pugui suposar un perill. Des de teulades fins coberts, proteccions tèxtils o d’altres materials, poden suposar un greu problema quan les condicions es compliquen. He vist caure murs, aixecar teulades, trencar arbres centenaris o rebregar persianes, en un munt de llocs que fins aleshores no havia passat mai. Ara, ja ningú és capaç de fer prediccions ni assegurar resistències. Millor prevenir i no jugar amb foc, que vol dir no jugar amb cap element, lligat al canvi climàtic.

I queda clar que tot el vist i patit, ha de servir per estudiar la manera de que no torni a passar o almenys no produeixi els danys causats.