Durant anys, molts anys, esperava el Festival AIMS, per venir a Solsona i anar a alguns dels pobles on l’Acadèmia Internacional de Música, de Solsona, organitzava concerts amb els alumnes inscrits. Vull recordar que algun any, s’havien arribat a celebrar prop de 40 concerts, en pobles de la comarca i comarques veïnes. 

Fins i tot, havíem estudiat amb el director, la possibilitat de portar-ne algun a Borredà (Berguedà) si bé la llunyania i sobretot l’estat de la carretera complicava els desplaçaments. Ho vam deixar córrer. 

Avui, és un dia trist, però sobretot preocupant pel motiu que ha fet suspendre l’edició d’aquest any i per la incertesa que plana sobre el futur del Festival i fins i tot de la Fundació que dona suport a l’Acadèmia. 

Pels qui no n’estiguin al cas, tres exalumnes, han acusat el director, de presumptes comportaments inadequats, en el seu treball de professor de música. Les informacions i detalls donats, pressuposen veracitat, tot i que sempre s’ha de mantenir la presumpció d’innocència. Tanmateix, el mal està fet. L’edició d’aquest any s’ha suspès, i queda per veure què i com es pot superar aquesta situació. 

Hi ha mala peça al teler. Pels qui hem viscut les edicions del Festival, tenim clar que el paper del director ha estat bàsic i essencial. Hi ha un treball col·lectiu, per descomptat, però en tots els esdeveniments culturals, com en altres camps, el paper protagonista el té una persona, envoltada de moltes altres. Però, una exerceix de pal de paller.

Si aquest pal de paller falla, costarà molt trobar-ne un altre que el pugui substituir. No és únicament la feina diària, son els contactes, el prestigi, el ressò que el Festival i l’Acadèmia havia aconseguit a nivell mundial. Sí, sí, repeteixo a nivell mundial, puix venien alumnes d’un munt de països. 

Trencar aquesta dinàmica de tants anys, no és només un curs sabàtic, és un cop a les entranyes que costarà molt de remuntar. Tinc seriosos dubtes que ho pugui fer. Tant de bo m’equivoqui. I és que sóc un enamorat de la música clàssica, i envejo veure i escoltar com joves, molt joves, son capaços d’arribar a qualitats musicals, pròpies de professionals. 

M’agradava anar a veure els assajos, i després escoltar-los, en petit o gran comitè, per diferents indrets de la ciutat o de pobles propers. El grau de qualitat i diversitat eren un dels grans atractius. Repetirem ? Això espero però sincerament tinc grans dubtes. El cop ha estat molt fort i el personalisme i la dependència del director era molt forta com per ara trobar una alternativa viable. 

Toca reflexionar i pensar en com superar aquest cop. Espero i desitjo es trobi un camí de sortida. Solsona, tenia en l’AIMS un paper preponderant i es convertia per uns dies en un centre internacional de música. Tant de bo, superi la crisi !!!