Les Nacions Unides s’han pronunciat a favor de la persona del senyor Puigdemont i de la
seva actuació l’1 d’Octubre de 2017. És una sort tenir una Institució tan sàvia com les Nacions
Unides, que vetllin amb tanta eficàcia per la Justícia i la Pau al món. Sense preferències i a
favor del més desvalgut. Puigdemont, tant en la seva actuació quan era el molt Honorable,
com a l’exili, s’ha comportat com tot un Senyor i bé mereix la distinció de què ha estat objecte.

Ara bé, podríem considerar l’efecte que la justícia que l’ONU ha fet al senyor Puigdemont ha
causat al govern de Madrid. I allí no hi trobaríem gran cosa més que “com si sentissin ploure”.
Perquè desprecia cuanto ignora. I les notícies nacionals i internacionals que no li convenen
gens, les ignora per tal de poder despreciarlas. I això veiem que és una constant en aquell
Govern els qui viuen un poc atents al que s’esdevé sobre la pell de brau. O a la vora. O en el
gran món.

Si a aquell Govern no li convé la nova, fa com allò del Quixot a Sancho Panza: Es mejor no
meneallo. “Sí, deixem fer allò que no ens agrada i sobretot que no ens tregui un minut de son”.

No crec que hi hagi cap pulla “intencional” contra el Govern de Madrid en la declaració de
l’ONU a favor del nostre Capdavanter, però sí que hi és de facto. Però que hi sigui com vulgui,
el Govern de Madrid continuarà tan feliç i catalogarà l’incident com a mancat en absolut
d’importància. Si és que no l’ignora, per a poder menysprear-lo.

No crec que aquell Govern sigui gaire partidari de l’ONU perquè aquesta és una Institució
que vetlla per la Justícia i per la Pau al món i aquests dons el Govern de Madrid vol que imperin a casa seva, però li importa un rave si imperen al món o no a favor dels més desvalguts i els més pobres. El President de Mèxic demanà a l’actual Govern de Madrid que demanés disculpes per la manera com tractà els asteques durant la conquesta i la colònia, i el Govern de Madrid s’hi negà, escandalitzat per la proposta i la candidesa del “somiatruites” mexicà. Si fa no fa pel mateix temps, una personalitat castellana feia una declaració pública assegurant que “l’època de millor vida per a la humanitat fou la hispanidad”.
Govern i castellans viuen amb aquesta convicció i pareu compte a contradir-los.