Fa uns dies va tornar a ser notícia el problema de la manca de secretaris – interventors, en pobles petits. En aquest cas, per baixa del titular que cobria els ajuntaments de Gaià i Lluçà, però en qualsevol moment, en sortiran d’altres que es troben en situació similar. De fet, ara mateix, podria dir de memòria una vintena d’ajuntaments de la Catalunya Central que tenen uns serveis mínims que, a més, pengen d’un fil. 

Com pot ser que la figura més rellevant, a nivell de personal essencial, tingui aquestes carències ? Ningú podrà dir que el problema ha sortit de cop i volta. No, no, puc assegurar que aquesta situació, fa quaranta anys que dura. Sí, sí, heu llegit bé. Ja en els primers anys de la democràcia recuperada (1979), ens vam trobar amb secretaries agrupades, ocupades per un sol secretari que portava 3, 4 o 5 ajuntaments, ell sol. 

I tots esperàvem canvis substancials com per garantir que amb els anys, aquesta situació canviaria, i trobaríem suficients professionals com per poder cobrir les places vacants. Doncs, no, estem a 2026, i per tenir ben coberts tots els ajuntaments, consells comarcals, mancomunitats, consorcis, etc, farien falta prop de mil quatre-cents professionals. Les majors carències es donen en els pobles petits, on la plaça no precisa d’un professional a plena dedicació, sinó compartida amb altres de més o menys propers. 

Això és cert, però no és que els pobles mitjans i alguns de grans tinguin els serveis coberts. No, no, tampoc en aquest nivell estan tranquils perquè tot sovint es produeixen trasllats, baixes o la lògica i desitjada jubilació. Es més, estem cada vegada més a prop de que una de les grans generacions de secretaris, arribi a la jubilació i deixi cent o cent cinquanta ajuntaments, sense secretari. 

Arribat aquí i de cara als no coneixedors de la mecànica municipal, aclareixo que la plaça de secretari – interventor, en una sola persona, en els petits, o les places de secretari, per una banda i interventor per altra, en els mitjans i grans, son d’obligada existència. Es a dir, ningú més, pot cobrir les places perquè son essencials per a garantir el bon , lleial i fidel compliment de la legalitat vigent. Així, doncs, no tenir-ne, vol dir paralitzar tota l’activitat municipal, a l’espera de que en vingui algun o la plaça sigui compartida amb algun altre municipi. 

Ens hem queixat, hem reclamat i exigit canvis substancials com per aconseguir noves fornades de professionals, a nivell nacional d’Espanya, animant a que una part, demanin algunes places a Catalunya. Fins ara, no ha funcionat. Vaja, ha funcionat malament, i per això el Govern Illa ha entomat el problema i es proposa fer els deures allà on els altres, simplement han culpat Madrid, sense buscar solució. 

El victimisme o la crítica, no resolen problemes. Ara, toca esperar que l’acord entre Govern central i Generalitat, doni els fruits esperats. En pocs mesos, hauríem de tenir els primers 218 professionals que surten i es queden aquí. Es encara insuficient, però molt més del que s’havia fet fins ara. El problema és urgent i afecta el bon funcionament de tota l’administració local, precisament, la més propera als ciutadans.