Produeix perplexitat voltar per qualsevol poble o ciutat i contemplar desenes o centenars de cases i pisos buits. Molts d’ells abandonats de fa anys. Ja no és per la trista imatge que ofereixen, sinó per contrastar amb la necessitat urgent de disposar d’habitatges per a les noves generacions o per la gent que s’ha incorporat al nostre país. 

Si algú té algun conegut, familiar o amic a la recerca de pis, en qualsevol ciutat mitjana o gran, podrà comprovar la impossibilitat de trobar-ne algun, en condicions raonables de lloguer i d’habitabilitat. Hi ha qui davant la pressió ha posat a lloguer pisos que tenia mig abandonats. I sense invertir ni cinc, ha fixat preus escandalosos. En alguns casos, simplement comenta als inquilins que si volen viure millor que siguin ells els qui facin i paguin les millores...

Fa anys que reclamo ma dura contra propietaris que tinguin cases o pisos buits i abandonats. No ens ho podem permetre, per aquest doble situació, d’emergència nacional i d’imatge general. Puc entendre la situació de moltes famílies que han heretat una casa o un pis en males condicions i no tenen diner per a la rehabilitació. Doncs bé, que venguin. I sinó troben comprador que vagin al seu ajuntament i li proposin la compra. 

Mirem algunes poques xifres per entendre la gravetat de la situació. Segons xifres de l’any 2023, tenim a tot Espanya, un global de 3,8 milions d’habitatges buits. Es a dir, un 14,4% de tots els existents. Es una xifra increïble i escandalosa, perquè si molts s’imaginen que estan en pobles petits, mig abandonats, s’equivoquen. Es donen xifres immenses, en la majoria de ciutats del país. 

Si mirem Catalunya, amb quatre números entendrem la situació. Tenim prop de 420.000 habitatges buits, que representen un 10,7% del total. Només agafant les quatre capitals veurem de què va la cosa. A Barcelona, hi ha un 9,3% d’habitatges buits, a Girona un 9,6%, a Lleida un 7,8% i a Tarragona un 12,3%. Com podem veure ja no és que tinguem cases o pisos buits en molts dels pobles del país, és que en grans ciutats, n’hi ha a milers. 

Què fer ? Queda clar que les accions dutes a terme fins ara han estat febles i poc efectives. S’ha d’anar molt més lluny, deixant clar a tots els propietaris que no poden tenir cases o pisos buits, pels segles dels segles. Si no les poden arreglar, les poden cedir perquè ho facin els ajuntaments o la Generalitat. Ara, pràcticament a tots els municipis tenen aquest opció. A canvi, podran rebre un lloguer.

Si no volen aquesta opció, toca vendre, necessitin o no el diner que en puguin treure. El que no poden fer, és no fer res, com ha passat fins ara. Hi ha mesures que animo a fer servir, com son els recàrrecs progressius en el rebut de l’IBI. Si un propietari de casa buida, veu com cada any ha d’assumir un impost, més i més alt, potser arribarà a la conclusió que ha arribat el moment de vendre. 

A grans mals, grans remeis. La situació de manca d’habitatge ha arribat a extrems impossibles d’acceptar. Toca, doncs, disposar de més habitatges. I abans de fer-ne de nous, és molt més ràpid , efectiu i pràctic tornar a la vida, cases i pisos que fa anys l’han perduda.