Mirats i estudiats diferents sistemes de recollida selectiva, tant aquí a Catalunya com a França o Suïssa, països que visito tot sovint, em decanto clarament pel sistema de recollida en illes ecològiques. No veig futur en la recollida porta a porta, pel cost que suposa i pels inconvenients de tot tipus que comporta.

El sistema d’illes ecològiques, a més, considero ha de ser d’horari lliure, tots els dies de la setmana. Al meu entendre i vistos els contenidors que tenim aquí a la comarca del Berguedà, els considero petits. Crec que hauria estat millor un volum força més gran que permetria no haver de buidar tant sovint, per així estalviar viatges. 

El sistema de claus d’accés, és prou eficient, però en pobles molt petits, crec que podrien ser de lliure accés. Penso en una quinzena de municipis de la comarca en que hi ha un parell o tres de dotzenes de famílies. No veig la necessitat d’obrir amb clau i tampoc el perill de que vinguin d’altres pobles a fer-los servir.

Dit això, el gran repte de la recollida selectiva és aconseguir que tothom faci bé els deures a casa seva, de manera que quan van als contenidors, cada cosa vagi al lloc que li correspon. He vist massa poca conscienciació, en una part dels usuaris que creuen que tot és fàcil de triar, una vegada es porta a Berga.

Aquí, sí ha d’haver-hi constants campanyes d’informació i conscienciació com per aconseguir que poc a poc, però sense pauses, la selecció es faci millor. De fet, quan hi has agafat la rutina és ben fàcil de complir. Per sort, la majoria de nosaltres tenim habitatges prou grans com per tenir un racó adequat per instal·lar les bosses de tria.

I després de cada àpat és ben fàcil posar cada cosa al seu lloc, i a mitja setmana o al final, agafar-ho tot i portar-ho a l’illa que toqui. Donar compliment a la normativa és ben fàcil, però s’ha de fer bé. Aquí rau el secret d’una bona praxis i aquí sí seria oportú dues o tres vegades a l’any, tornar a fer alguna reunió per aclarir conceptes i remarcar que el secret perquè tot funcioni bé és que cadascú faci els deures a casa seva.

Vistos els resultats, al cap d’uns mesos de la seva implantació, considero que al principi es va pecar de poca dotació de contenidors, la qual cosa va motivar imatges no desitjades de bosses fora de lloc, però el pas dels mesos, s’ha anat corregint amb la col·locació de més contenidors en els productes més utilitzats. 

Ara, recorrent alguns pobles de la comarca, es poden veure els canvis i es pot comprovar una millor proporció entre contenidors i població, permanent o transitòria. Queda per saber el compliment real i puntual de si a cada contenidor hi va el que pertoca o no. Aquest és un tema de gran importància perquè d’aquesta bona tria, en depèn el resultat final. I d’aquest resultat en depenen les futures taxes que pagarem tots plegats, és lògic fer una crida a la bona praxis. Ens interessa a tots.