La humanitat ha arribat a aquest segle cansada de veure desastres causats per l’ambició de poder i per l’ambició de diners, defectes que han fet estropells com els causats en l’ordre físic per inundacions devastadores que vénen després de pluges torrencials. I només calia que ara, un geni sinistre i enemic de la humanitat, com és ara el senyor Putin de Rússia, portés la guerra a Ukraïna, un poble que vol viure en pau i que té tot el dret a la seva Llibertat i a la seva Sobirania. Sense que ningú no es fiqui a casa seva a podrir-los-hi

En què pensa el senyor Putin? Com és que no s’adona que el món té fam i set de justícia i de pau? Certament que la humanitat ha arribat en aquest segle volent suprimir els errors mortals que han alterada i han podrida la bona relació entre els pobles de la terra i que vol establir la pau basada en una justícia per a tots, fins per al més pobre i discapacitat. Ja no és admesa l’actitud de les potències que se senten fortes per a dominar altres pobles i privar-los de la llibertat que mereixen i a la que tenen dret pel simple fet d’haver nascut. La nota que dóna Putin no pot ser més aberrant i més en contradicció amb la ideologia de justícia i pau que ostenten avui els pobles de la terra.

En aquest segle pren caràcter d’absurd que un poble en domini un altre, es fiqui dins d’ell a prohibir, a suprimir, a perseguir el que a ell li fa nosa per a ser i sentir-se dominador, com fa el regne de Castilla amb Catalunya, la qual tenalla i mordassa perquè no se li’n vagi com a Mestressa Independent i Sobirana. No hi ha justícia, hi ha la pau del cementiri, una pau garantida per un exèrcit i una guàrdia civil, nodrits, formats en l’odi als catalans i a la seva Nació, la qual no permetran que sigui independent, malgrat el seu dret a l’autodeterminació, que no han estat formats per a concebre i respectar aquests conceptes tan clars de justícia i de pau que tan enalteixen un poble que vol sortir de la barbàrie i del primitivisme. Exèrcit espanyol i guàrdia civil estan instal·lats a gust en aquest primitivisme i s’hi senten com el peix a l’aigua; d’amor i d’altruisme no en tenen d’altre que aquest. Molt a imatge i semblança del senyor Putin.

Per tant els catalans, alhora que treballem per fer-nos lliures i sobirans, treballem també perquè la civilització i les nocions benefactores que porta el segle XXI s’imposin arreu en benefici de la humanitat. És una tasca molt honorable i molts pobles, nacions, ens faran costat per resultar en força col·lectiva i visió clara de per on ha d’anar el món nou que anhelem. Ens convé substancialment perquè s’adonin de com Castilla fa base i essència de la justícia la unidad de España, i ella arribi a adonar-se’n pel seu bé i de tots els altres que momentàniament en depenem. A la península ibèrica i a Europa hi ha altres nacions que anhelen la Sobirania i ser lliures definitivament per arreglar casa seva com a ells els agrada i no com els imposa algú altre que els domina.

S’ha d’haver acabat això que un poble en domini un altre i el faci anar per allí on ell no vol anar. El segle XXI porta aquesta noció tan clara i profitosa i cal defensar-la ni que sigui a mossegades. I res de fer-hi escarafalls i de prendre-hi actituds de grandesa i de protecció de pobles. Deixeu-los fer, que ells mateixos, els pobles, a casa seva l’arrangin com més els plagui i que s’associïn lliurement al concert dels altres pobles que cerquen el bé comú i volen un món nou i una terra nova.