Us haureu fixat que al nostre cel blau, llampant de dia, hi apareixen avions que volen altíssim, tant que amb prou feines s’afiguren, que deixen darrere seu unes esteles primetes i brillants que, a mida que l’aparell avança, es boteixen fins a semblar bromera de broma batuda, d’un gruix cinquanta vegades més gros que aquell primet deixant d’abans. Així com
els vaixells al mar marquen darrere popa un deixant d’aigua efervescent.

De vegades aquests avions són una colla i el sector es veu com un entrellat mefític. Però, què caram hi fan aquests avions per allí dalt? Són avions de caça de l’OTAN que experimenten els avenços al darrer crit de la tècnica destructora?

O són avions espanyols que fan el mateix, triant el cel de Catalunya. I que també volen pel cel de les altres províncies espanyoles? Això és el que caldria saber. Perquè, com diu en Carod Rovira, els castellans se les pensen totes, i de fet estan molt units i ben organitzats per crear sistemes de perjudicar la llengua catalana i a la llarga esborrar-la de Catalunya,
sistemes que també perjudiquin la nostra identitat i igualment l’esborrin del territori nacional català. Si aquets avions no volessin sobre les altres províncies espanyoles, aleshores pla que caldria pensar que aquí bonament hi vénen a volar només per tenir el territori català ben apamat pel que pugui ser, un guerra, una invasió per combatre els nacionalistes que surtin amb una altra proclamació de la República Catalana.

Però hi ha un altre aspecte de la qüestió i molt greu, que és l’escalfament del planeta. Que és el que a mi em fa difícil de creure que aquests aparells siguin de l’OTAN. I si ho són, no és gens d’honorable per a una organització tan seriosa. Quan pel món hi ha un crit d’alarma perquè ja tothom experimenta els mals efectes d’aquest escalfament. De segur que aquests deixants dels avions són fums verinosos procedents de la crema d’energies fòssils, per tant són H2º, anhídrid carbònic, tant perjudicial per a l’atmosfera, perquè elimina la capa d’ozó, que neutralitza les irradiacions atòmiques del sol i augmenten el forat negre.

Jo crec que els ciutadans del món –i entre ells els catalans a Catalunya i fora─ tenen tot el dret a saber què hi fan aquests aparells allí dalt, que es dilucidi la qüestió ben clara, per veure si els catalans en som els únics beneficiaris, o és problema ibèric o mundial. Si ens toqués a nosaltres sols, no podem pas ablanir-nos-hi i restar callats com sempre acostumem fer, ans cal protestar-ne ben clarament i fer que la nostra protesta arribi a oïdes
del món. El dia de Nadal vaig estar en observació del cel per si hi veia volar algun d’aquests aparells. La veritat fou que el cel estava embromat i sobretot al matí hi havia extenses clarianes, però no hi veié res de més avant que indiqués el vol d’un d’aquests avions. Potser hi hagué seny, un sentiment humanitari que donem per benvingut. Allò de no voler alterar
l’ambient de pau que emplena el dia de Nadal i que l’hipotètic pilot també té el dret de tenir unes Bones Festes.

La veritat és que jo en sé molt poc d’aquestes coses, del sentit d’aquests avions que diríeu que són de marcians que volen i dolen atansar-se planeta terra. I tampoc no tinc mitjans per a esbrinar-ho com cal. Qui més en sàpiga, que més hi digui.