Un bus amb missatges transfòbics adreçat als nens pretén recòrrer territori. Es tracta d'una acció de l'organització religiosa HazteOir. Una parella de nois és agredida físicament a Berga per fer-se un petó. Un grup de 5 persones són increpades a Barcelona al crit de "mariques de merda" per un grup homòfob, que atrapa un dels nois i l'apallissa. Una vintena de dones assassinades per violència masclista en el que portem d'any a l'Estat Espanyol.

Totes aquestes notícies són recents. Totes dels pocs mesos que portem de 2017. Es fa evident que la violència sexista, homòfoba i transfòbica existeix. Se'ns fa evident per notícies que arriben a la gravetat de la pallissa o l'assassinat. Però això només és la punta de l'iceberg: la violència més visible.

Suposo que per a qualsevol persona amb una mínima preocupació per una convivència lliure, segura i sense violència és evident que estem parlant d'una realitat alarmant que exigeix una implicació valenta per eradicar d'arrel.

Tot i això, al Solsonès hem topat amb discursos homòfobs, masclistes i contra la diversitat de models de família fets pel Bisbat amb completa impunitat política. No només hi ha hagut impunitat en aquests discursos, sinó que a més, el mateix alcalde David Rodríguez ha afirmat que durant la seva legislatura la laïcitat no és un concepte que estigui disposat a debatre. Alhora, al Parlament de Catalunya, el PP i JxSí rebutgen aprovar garantir la laïcitat a les escoles catalanes.

Lamento haver de recórrer a un article d'opinió, però malgrat haver demanat de manera reiterada explicacions a diferents representants sempre he topat amb un silenci com a resposta. Estem davant d'un tema prou alarmant per ser respost pel silenci. El silenci ja va ser imposat en aquest país. Va ser en una dictadura on el model d'escola era catòlic i els valors del patriarcat s'alimentaven des del model educatiu.

Personalment, m'identifico amb el símbol del triangle rosa. Si no el coneixeu, es tracta del símbol amb que els gais eren marcats als camps d'extermini nazi on eren executats. Aquest símbol ha estat apoderat per organitzacions que, donant-li un caràcter subversiu, s'han reivindicat per lluitar contra l'homofòbia, i en definitiva, contra el feixisme. I és que estem parlant d'això. Quan parlem de masclisme, homofòbia o transfòbia estem parlant de valors feixistes amb els que encara hem de conviure. Quan parlem de laïcitat parlem de valors republicans, de respecte, convivència, dignitat, i en definitiva, garantir la llibertat de culte i els drets humans.

No demanem la laïcitat només pels nostres precedents en la lluita; perseguits, torturats i assassinats. També perquè els perseguits, torturats i assassinats continuen existint en el nostre dia a dia. La transfòbia, el masclisme i la homofòbia mata. La laïcitat és necessària. No pot ser què es destinin diners públics a escoles de l'Opus i altres escoles que segreguen per sexe. No ens ho podem permetre si volem combatre el feixisme! Reclamem explicacions i accions!

Vergonya!