L'Església de Solsona viurà una celebració històrica amb l'ordenació d'un nou diaca permanent el proper diumenge 11 d'octubre. Aquest esdeveniment és especialment rellevant per a la diòcesi, ja que fa setze anys que no s'ordenava cap diaca permanent a Solsona.

A diferència dels diaques transitoris (com els darrers ordenats al bisbat en camí cap al sacerdoci), el diaconat permanent és una vocació eclesial restaurada pel Concili Vaticà II que s'exerceix de forma estable i no de vistes a esdevenir prevere

El diumenge dia 11 d’octubre, a dos quarts de sis de la tarda, tindrà lloc a la catedral de Santa Maria de Solsona l’ordenació diaconal de Joaquim Molina i Clota, per la imposició de mans del bisbe Francesc Conesa i Ferrer. En Joaquim serà ordenat diaca permanent, després que el passat 18 de gener a l’església de Santa Maria de Cervera, li fou concedit el Ministeri d’Acòlit pel bisbe de Solsona. L’acompanyaren en aquesta institució Mn. Abel Trulls, rector de Cervera, Mn. Josep M. Vilaseca, rector de Berga i delegat per al diaconat de la diòcesi de Solsona, els dos diaques permanents actuals, Antoni Cid, coordinador del diaconat i Lluís Cañadilla.

Amb ell, el bisbat de Solsona comptarà amb ja amb cinc diaques permanents. La última ordenació diaconal va ser fa setze anys. 

El diaconat és el primer i més baix dels tres graus que componen el sagrament de l'Ordre Sacerdotal (seguit pel presbiterat o sacerdoci i l'episcopat o episcopat). Per tant, el diaconat en si mateix no es divideix en subgraus, sinó que el diaconat permanent constitueix un grau únic dins de la jerarquia de l'Església.

Tot i això, abans d'arribar a l'ordenació com a diaca permanent, els candidats passen per unes etapes prèvies o ministeris instituïts anomenats ministèries (com el lectorat i l'acolitat), a més de camins de formació específica.

Funcions del diaconat

• Servei a l'altar: Ajudar el bisbe i els preveres durant la missa, proclamar l'Evangeli i servir al calze.
• Administració de sagraments: Batismar i beneir matrimonis.
• Obres de caritat: Participar en tasques caritatives, socials i d'acompanyament a la comunitat.

 Mn. Josep M. Vilaseca i Ribalta, delegat per al Diaconat Permanent, ens acosta a la realitat d'aquesta figura fonamental per a la vida de la diòcesi

Mn. Josep M. Vilaseca recorda que el diaconat permanent és una vocació en la qual es rep el sagrament de l’orde, reestablerta en la seva forma permanent pel Concili Vaticà II sense la finalitat de passar al sacerdoci. Com assenyala la constitució Lumen Gentium (LG 29), els homes que el reben queden enfortits per la gràcia sacramental per servir el Poble de Déu en comunió amb el bisbe i el seu presbiteri, desplegant el seu servei en tres grans àmbits: la litúrgia, la paraula i la caritat.

Pel que fa al perfil i la preparació dels candidats, el delegat detalla que el procés s'inicia amb un temps introductori abans de l'admissió formal. Posteriorment, s'exigeix el batxillerat en Ciències Religioses —de tres cursos de durada—, el qual es pot cursar a l’ISCREB de Barcelona o a l’IREL de Lleida, amb opció virtual. Aquests estudis aporten una visió articulada del pensament actual i dels fonaments del cristianisme, com la Bíblia, la teologia, la moral i la història de l'Església. Més enllà d'aquesta base acadèmica, des del bisbat es complementa el procés amb trobades trimestrals per tractar aspectes propis del ministeri, cuidant de manera integral la formació espiritual, pastoral i humana.

Sobre el dia a dia i les funcions dels diaques a la diòcesi, Mn. Vilaseca remarca que la seva tasca s'ha de compaginar sempre amb la vida matrimonial, familiar i professional, fet que fa que la disponibilitat de cada persona sigui diferent. Reprenent de nou el text de la Lumen Gentium, el delegat sintetitza que als diaques els pertoca administrar el baptisme, distribuir l’Eucaristia, celebrar el matrimoni, portar el viàtic, llegir la Sagrada Escriptura, instruir el poble, presidir el culte, l’oració i els ritus d’enterrament. A tot plegat s'hi afegeixen les tasques d'administració i, molt especialment, el servei de caritat, que constitueix el tret més distintiu del seu ministeri.

Finalment, com a responsable de la delegació, Mn. Josep M. Vilaseca es planteja tres línies d'acció principals: en primer lloc, atendre i cuidar els diaques actuals mitjançant les trobades trimestrals, els recessos i els exercicis espirituals; en segon lloc, acompanyar els aspirants i candidats tant en el seguiment acadèmic com espiritual, afavorint el contacte amb altres diaques; i, per acabar, promoure la vocació del diaconat permanent a través dels mitjans diocesans i atendre les necessitats de les diferents parròquies.