El llibre convida a viatjar més enllà dels tòpics
Experiodista, empresari i sobretot, viatger, F. Xavier Gual és d'aquelles persones que quan viatja a un lloc no es conforma amb veure que hi ha, sinó que li cal viure l'indret que visita, i d'aquesta vivència en treu un aprenentatge que ara ha volgut compartir al seu primer llibre de viatges, 'El món (no) és un lloc perillós' (Cossetània, 2014). I és que l'autor sap aprofitar el temps, i a més, la seva feina li ho permet.
Gual comercialitza productes metal·lúrgics i això l'obliga a “agafar entre cinquanta i seixanta avions l'any”. Aquest fet, sumat al “virus periodístic”, el fa aprofitar al màxim tots els “temps morts” dels seus viatges. “Puc tenir una reunió pel matí i per la tarda, em trec la corbata i em dedico a passejar”, explica per argumentar el contingut del seu llibre: “Explico el que veig, la meva visió del món”.
Tant és així que en el seu periple per diversos països del nord d'Àfrica, Àsia, Amèrica i Europa, Gual assegura que el que ha descobert és que “tots som iguals malgrat les diferències”. Testimoni d'algun fet històric, com l'arribada del Subcomandante Marcos a Mèxic DF o els canvis haguts a Tunísia arran de la revolució, l'autor considera que “avui en dia gairebé tothom té la possibilitat de viatjar”, i sense desqualificar els que participen en viatges organitzats perquè “és un format còmode que permet conèixer les coses de forma controlada”, assegura que la seva opció és una altra, “viatjar sol i no conformar-se amb veure món, sinó viure'l”.
Evitar els llocs amb conflictes bèl·lics
Evitar els llocs amb conflictes bèl·lics
Així mateix, apunta que en general, “el món que jo he conegut no és perillós”, i per això el llibre té el títol 'El món (no) és un lloc perillós'. “Hi ha qui magnifica els perills per desconeixença”, assegura, però alerta que “no córrer riscos et fa perdre coneixences”. Ara bé, recomana seny i especialment, “evitar llocs on hi ha conflictes bèl·lics, perquè aquests llocs sí són realment perillosos”. De fet, Gual recorda que ha perdut el contacte de diverses persones que va conèixer a Líbia just abans de la revolució. “No se que els ha passat”, relata amb inquietud.
Ara bé, descartats els països en guerra, Gual assenyala que al món, “la majoria de la gent és bona gent”, i que només cal “una certa predisposició per part del viatger”. “Cal ser sociable, voler relacionar-te amb la gent i vèncer els tòpics, perquè quan seus al costat d'algú i el saludes, comencen a passar coses”.
Després d'aquest primer llibre dedicat al nord d'Àfrica, Àsia, Amèrica i Europa, Gual ja prepara un segon volum, centrat exclusivament en l'Índia, “el lloc més potent on he estat mai”. “És un altre planeta, una altra dimensió”, assegura, tot destacant d'aquest país una població “hospitalària i accessible”. Quedem a l'espera.
