Francesc Marc Alvaro, a la conferència d'aquest dijous a Solsona Foto: Ramon Estany "El nostre cas no interessa al món. Ho hem de saber". És una de les afirmacions pessimistes, per cert, que ha dit a Solsona aquest dijous el periodista Francesc Marc Alvaro en la conferència organitzada per Òmnium Solsonès.
Alvaro ha advertit també que "de la mateixa manera que el món catalanista és cada cop més independentista, n'hi ha molts que no ho són, i per arribar a un procès d'independència cal un minim de massa critica. La independència no està a la ment de tots els catalans i ho hem d'acabar de lligar."
Alvaro va pronosticar que aquest 4 anys desfaran la política catala, per un problema de caixa.
Francesc-Marc Alvaro va debatre el desempat Espanya-Catalunya del 20N a la Sala Cultural de l’Ajuntament de Solsona.
El conegut periodista i assagista col·laborador de El Temps, La Vanguardia, Catalunya Ràdio i RAC1, entre d’altres, i professor de la facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, ens oferí la conferència “Catalunya – Espanya; desempat després del 20N” . Alvaro va recordar que hi ha una voluntat clara des d'Espanya d'acabar amb el problema català i per tant de desempatar.
Per una banda hi ha una questió demogràfica: ha canviat la demografia del país, un canvi generacional que té a veure amb un canvi de mentalitat, s'ha fet gran la generació que no ha tingut por. I quan es perd la por és possible imaginar. Tenir la memoria de la posguerra, de fet, ha determinat la politica dels últims anys.
Un altre factor és el canvi d'adhesió a la catalanitat. La catalanitat és una evidència i ens portava a la vivència del catalanisme. Això ha canviat, el pais s'ha fet més divers, i això ho fa més fràgil i difús. Ens porta a la realitat econòmica i social que ens fa catalans. Ens porta al debat del deficit fiscal, i així ha fabricat una nova porta de la catalanitat, la dels interessos en contraposició a la dels valors.
Finalment, la societat catalana ara és més complexa, posant com a exemple el Barça com a element de gran cohesió. I políticament, a Catalunya, en les eleccions al parlament, votem d'una manera, i al Parlament espanyol, d'una altra.
Catalunya és un pais on la gent compra llibres en català, però també molt llibres en castellà.
És doncs, un pais molt divers internament i amb comportaments no homogenis.
El periodista va explicar que des del 2000 comença una clara i acusada estratègia de recentralització, un voler recuperar el poder perdut en la transició cedit a les autonomies històriques: s'ha parlat de suprimir diputacions i un dels dos candidats ha dit que l'important es que Madrid dicti la despesa important de les autonomies. L'autonomia queda doncs com un ens inservible.
I és que a Espanya li passa el mateix que tots el membres de la UE, que ha de cedir sobirania. Tot el problema té a veure si volem caminar cap al federalisme europeu. Podem tenir moneda única i 26 pressupostos fragmentats?
I com que hi ha una pèrdua de sobirania dels estats per dalt, la intenten recuperar per baix, pel més feble: Brussel·les extirpa sobirania a Madrid i Madrid la recupera per Barcelona.
I Madrid la recupera per la part que encara és monopoli dels estats: la Cultura, i aqui els catalans rebem.
Les autonomies s´han assenyalat com les culpables del dèficit a Espanya: Però ¿són iguals totes les autonomies a Espanya? Extremadura s'aguanta pels fons europeus i per la solidaritat espanyola. I ens fem la gran pregunta, calia autonomia per tots?
En aquest punt el periodista va recordar que Europa té un problema de democràcia, amb el projecte d'unió interestatal i "hem descobert que els estats no donen resposta ràpida, per un problema de funcionament del sistema."
També té problema de credibilitat i crisi. Tenim la sensació que politics i politica no serveixen per a res. i ara estem posant governs tecnocràtics i això és letal
Amb tot això, Que li ha passat al catalanisme?: Històricament volia reformar Espanya ( cosa que ja s'ha fet) i li queda aconseguir mes poder, i ha constatat que les vies tradicionals del pacte i la negociació s'han encallat.
Tenir suficiència economica finenciera és important pero no suficient, per que falta reconeixement.
Pel que fa al tema cultural, el nervi és la llengua i la cultura i malgrat tenim eines arreu del mon, amb tot, la cultura esta deslocalitzada, una senyora vinguda del Marroc pot no necessitar mai el català.
Fem el que fem, com a conclusió el desempat hi és:
La pregunta és si fem el pacte fiscal per sobreviure o per desempatar?
Podria passar que Rajoy accepti el pacte fiscal a canvi de parlar de la llengua, imposant més castellà a les escoles.
Unes 40 persones van assistir a la xerrada Foto: Ramon Estany
