.jpg)
Solsona i els seus voltants Foto: Victor PallarèsLes dimensions demogràfiques i geogràfiques d’una capital comarcal com Solsona faciliten la proximitat dels administrats amb l’Administració local. Amb aquesta premissa, i considerant les especificitats de la població de l’àmbit rural, la regidora del Vinyet, Sara Alarcón, s’ha proposat visitar casa per casa les prop de 200 masies habitades del Vinyet. S’hi dedica els dimecres i preveu completar el recorregut d’aquí a dos anys.
L’objectiu d’aquesta iniciativa és l’escurçament de distàncies entre l’Ajuntament i el veïnat del Vinyet per copsar-ne les seves inquietuds, que “difereixen de les dels residents del nucli urbà” , segons constata Sara Alarcón. “Una de les nostres prioritats del govern municipal és la proximitat i hem d’aprofitar els avantatges que no tenen a les grans ciutats de relacionar-nos personalment” . En aquest sentit, “aquesta acció s’hi escau com l’anell al dit” , destaca la regidora del Vinyet.
Des que Alarcón va començar aquesta ronda de visites a final d’estiu, ha pogut parlar amb una vintena de famílies de la partida de Santa Llúcia i encara en queden unes quantes d’aquesta zona. Sant Bernat i Sant Honorat, amb seixanta cases habitables cadascuna, són les partides més poblades i, per tant, les que requeriran més temps. Des de la regidoria cada setmana es concerten un parell de trobades prèviament per telèfon. La regidora del Vinyet agraeix l’atenció que està rebent dels veïns de les masies. “Valoro especialment la seva predisposició a col·laborar” , apunta.
Una inquietud comuna: els camins
El tema més recurrent que es posa sobre la taula en pràcticament totes les visites és l’estat dels camins rurals, que a Solsona sumen més de cinquanta quilòmetres. “Bona part d’aquestes vies tenen un manteniment mínim” , admet la regidora del Vinyet. Per aquest motiu, “s’està elaborant un inventari que permetrà redactar un pla de manteniment i s’hi recolliran les aportacions veïnals” .
No obstant això, Alarcón subratlla que “tots coincideixen a valorar molt satisfactòriament la qualitat de vida de l’àmbit rural” , un factor que fan passar per damunt dels inconvenients a què s’han d’habituar respecte del nucli urbà, com la distància de les llars als contenidors de recollida de deixalles.
