El fotògraf de Santa Maria de Palautordera, Mariano Pagès, ja fa temps que ha endegat un projecte d'immersió dintre de les cinc colles del ball gitanes del Baix Montseny: Llinars del Vallès, Sant Celoni, Sant Esteve de Palautordera, Santa Maria de Palautordera i també ha inclòs la colla de Cardedeu. Com és habitual en els seus treballs utilitza la fotografia com el mitjà principal d'expressió i comunicació, tot i que el treball té una gran part d'investigació científica i social del ball de gitanes.

"Tot i que sembli estrany, aquest estiu estaré en ple treball de camp per a un llibre de Ball de Gitanes. Lluny de ser un llibre d'història, fotos d'arxiu o del reportatge concret d'una ballada -produccions ja fetes i ben realitzades-, es tracta d'un treball coral, contemporani i inèdit", ha explicat Mariano Pagès.
 
Els elements que en destaca són, per una banda, la fotografia d'estudi d'escenes que habitualment es desenvolupen al carrer. I per altra banda, treure del seu context als personatges de la festa. El projecte es centra en la connexió de la festa i els seu personatges amb els cicles de la terra i també amb l'estudi de la càrrega simbòlica i raó de ser de cada element de "ritual".
 
Les Gitanes dels pobles del Baix Montseny reuneixen i mantenen un important conjunt d'elements amb un alt grau de simbolisme des del punt de vista antropològic. Elements que si bé apareixen aïlladament en altres regions, aquí es concentren juntament amb altres personatges que són totalment autòctons­­­­, però que tenen una connexió amb el costumari català. Nombroses colles de diablots dins del ball, vells i velles, capitans de cavalls, nuvis i núvies, gitanos i gitanes, floristes, cambrers i cambreres.
 
La tradició en aquests pobles té una forta identitat i homogeneïtat (danses pròpies, coreografies, vestuari, personatges, estructura de la festa) que els fan particular, singular i en algun cop fins i tot inèdits. Són les Gitanes del Baix Montseny el territori que representa el sector més oriental de Catalunya on esdevé el ball. 
   
[h3]Orígen de la idea[/h3]
El fotògraf palauenc explica que des de la primera vegada que va cobrir el seu primer reportatge a la plaça de Santa Maria de Palautordera l'any 2012, va sentir una total motivació i atracció per aquesta festa popular. En aquest treball vol mostrar l'esplendor i la diversitat dels vestuaris, portant els ballarins a l'estudi, plasmar l'estètica de cada colla de diablots i poder veure'ls cara a cara. "Tindré la possibilitat de tontejar en el plató amb els vells i les velles de la subcomarca", emfatitza Pagès.
 
Les sessions fotogràfiques d'estudi es porten a terme a La Quadra, sala cultural de Santa Maria de Palautordera que l'Ajuntament ha cedit "cada setmana hi passen al voltant de cinquanta persones entre personatges i les seves famílies." El projecte es materialitzarà en un llibre que també comptarà amb reportatges de les ballades a les places, estructurat d'una forma concreta.
  Els objectius del projecte passen per relacionar les tradicions rituals i el seu simbolisme amb els cicles de la terra. Analitzar els elements comuns i la seva adaptació en cada municipi.  Posar en valor la diversitat d'interpretació i riquesa de cada símbol del ritual. Evidenciar la joia, el color. Les expressions facial i corporals, els gestos i el dinamisme de la festa. Fer una descripció científica dels conceptes generals i ressenyar com interpreta, desenvolupa i adapta cada poble del Baix Montseny la ballada de Gitanes.
 
Mariano Pagès assegura que per primera vegada es treballarà en profunditat amb una publicació conjunta amb les diferents colles del territori. Representarà una radiografia actual i global d'aquest bé immaterial autòcton. Posarà  en evidència i en valor els actius culturals i comuns. Comunicarà la tradició popular mitjançant la fotografia artística i la creativitat, amb un llenguatge visual senzill i proper a la ciutadania.

[h3]Aspecte important al Baix Montseny[/h3]
"He tingut la sort de viure en l'entorn on el mestre Joan Serra va començar la recuperació d'aquest ball." Des dels anys 80 del segle passat, comença a Sant Esteve de Palautordera la recuperació de la festa, amb una participació popular molt alta. A Sant Celoni la festa s'ha de desdoblar en dos dies perquè a la plaça no hi caben tots els balladors i balladores.

Cal destacar que l'esdeveniment "Ball de gitanes" està catalogat dintre del Catàleg de Patrimoni Immaterial del Montseny de la Diputació de Barcelona (reconegut per la UNESCO) i la ballada de Sant Celoni està catalogada com a Festa d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.
 
 [h3]Altres llibres de l'autor[/h3]
[noticia]10258[/noticia]
[noticia]7543[/noticia]
[noticia]4738[/noticia]