CineFòrum de laFilmo del Baix Montseny amb el film «La caça de l'home» d'Arthur Penn

The Chase reflecteix la violència social i les tensions d'una ciutat texana a finals dels anys 60

Nova pel·lícula en versió original de laFilmo del Baix Montseny.
Nova pel·lícula en versió original de laFilmo del Baix Montseny. | Arxiu
Redacció
22 de gener de 2025, 11:43
Actualitzat: 12:39h

Aquest mes, amb el minicicle Linxament, laFilmo del Baix Montseny convida a explorar el conflicte entre justícia i venjança amb La caça de l'home (The Chase, 1966) dArthur Penn. Una pel·lícula que es desenvolupa en contextos de gran tensió social, on la comunitat, atrapada per la por i el comportament col·lectiu, es transforma en un instrument de venjança. The Chase reflecteix la violència social i les tensions d'una ciutat texana a finals dels anys 60.

La caça de l'home (The Chase, 1966) és una de les obres més destacades d'Arthur Penn, adaptada per Lillian Hellman a partir de l'obra de teatre d'Horton Foote i narra la història d'un pres fugit que desencadena una persecució en un petit poble texà, desvelant les tensions socials i emocionals que defineixen la comunitat. Marlon Brando, Jane Fonda i Robert Redford interpreten personatges atrapats entre la violència, la moralitat i la justícia, mentre que la fotografia de Joseph LaShelle i la banda sonora de John Barry ens envolten d'una sensació d'angoixa i opressió que reforça la tensió dramàtica de la trama.

Arthur Penn, juntament amb altres cineastes com Robert Altman, Sidney Lumet, John Frankenheimer i John Cassavetes, va ser un dels màxims exponents del Nou Cinema Americà, un moviment que va revolucionar Hollywood a finals dels anys seixanta, aportant una visió més crua i realista de la societat nord-americana.\r\n\r\nConeguda a Espanya com La jauría humana, va tenir un rodatge complicat, marcat per la tensió entre Brando i Fonda, la polèmica per les escenes de violència i les tensions racials del moment, així com pel gran esforç físic i emocional dels actors. Tot i aquests obstacles, el film va ser un punt d'inflexió en la carrera de Penn, que va seguir explorant temes socials i humans en pel·lícules com Bonnie and Clyde, Petit gran home i La nit es mou.