Monòlit al cementiri de Sant Celoni Foto: Jordi Purtí El monòlit que hi ha a l'entrada del cementiri de Sant Celoni que fa presents les víctimes de la Guerra Civil, des d'aquest diumenge, ja torna a lluir una placa de record, trenta-dos anys després de la destrossa vandàlica. Tal com es va aprovar per unanimitat en el ple del passat 26 de setembre d'aquest any per tots els grups polítics i consta el text "En record de totes les persones de Sant Celoni que van morir o patir a causa de la Guerra Civil". En l'acte inaugural un representat de cada grup municipal i qui ho va desitjar va deixar-hi una rosa.
Aquest monòlit va ser col·locat l'1 de novembre de 1980, per Tots Sants, en record de tots els morts de la Guerra Civil i no solament els del bàndol franquista, tal com havia decidit el ple municipal del primer Ajuntament democràtic, amb Teresa Rossell d'alcaldessa. Aquest monòlit, havia de substituir el monument franquista de la plaça Comte del Montseny. La placa del monòlit del cementiri, però, va durar poc, ja que uns desconeguts la van destrossar vandàlicament el gener de 1981.
El monument als caiguts, que s’havia inaugurat el dia 8 de setembre de 1943, en els primers anys de la postguerra, es va enderrocar, finalment, el divendres 19 de desembre de 1980. Ja s’havia intentat el dia abans, però un grup d’ultradretans del poble i de fora s’hi va oposar. Arran de la demolició del monument es van produir una sèrie d’actes vandàlics i la concentració, el 17 de gener de 1981, d’un nombrós grup d’extrema dreta, amb molta gent uniformada, que va intimidar els vilatans i va provocar danys materials. En el Ple Extraordinari del 28 de gener es van condemnar aquests actes violents i es va demanar al governador civil una investigació exhaustiva.
Recuperació de la memòria històrica
Aquest acte s'ha emmarcat dintre de les Primeres Jornades de la Memòria Històrica de Sant celoni que es van inaugurar divendres en un acte a la Sala Bernat Martorell amb la presentació a càrrec de Fina Ferrando, historiadora i membre del Grup de Recerca de la Memòria Històrica de sant Celoni i les conferències sobre l'exili català, Resistència i deportació a càrrec de Rosa Toran, historiadora i membre de l'Amical MAuthausen i altres camps i la poesia catalana de l'exili i Mercè Rodoreda: dos estudis, a càrrec de Jordi Julià, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona. També es va inaugurar l'exposició La Retirada. Exili, febrer 1939, sobre el pas dels exiliats per Prats de Molló, amb la presència de Remei Picart, presidenta d'Òmnium Cultural.
Els actes continuaran aquest proper cap de setmana amb la presentació de la revista Sàpiens a la Biblioteca l'Escorxador i les conferències sobre el Museu Memorial de l'Exili, a càrrec de Jordi Font i Celonins a l'exili, a càrrec de l'historiador Josep Maria Abril.
Aquestes jornades amb caràcter temàtic es faran durant uns anys el mes de novembre al voltant de la Festa Major de Sant Martí.
Presentació de les I Jornades de Memòria Històrica de Sant Celoni Foto: Jordi Purtí
