L'independentisme «trenca el silenci» a Cardedeu per les morts de la mili

Política

El consistori exigeix a l'Estat "el dret a la veritat" sobre els fets tràgics que van tenir lloc des del restabliment de la democràcia fins a l'abolició del Servei Militar Obligatori

Publicat el 07 d’octubre de 2026 a les 10:39
Actualitzat el 07 d’octubre de 2026 a les 10:45

Cardedeu ha estat el segon municipi de Catalunya a "trencar el silenci" per les víctimes del servei militar a l'estat espanyol. En una moció presentada al darrer ple municipal, les forces independentistes, dividides pel seu posicionament sobre l'habitatge a la vila, van fer front comú per condemnar els abusos de poder, l'opacitat i les negligències que,en alguns casos, van provocar la mort de joves "en circumstàncies mai esclarides" durant el servei militar.

El text es va aprovar amb els vots de l'oposició, CUP i Esquerra Republicana, i el posicionament favor de part del govern municipal, Junts i Gent pel Canvi, mentre que el PSC de Josep Quesada es va abstenir. La proposta de moció prové de la plataforma Trencant el Silenci, que aplega familiars de víctimes del servei militar obligatori. L'organització ha traslladat el text als consistoris per acabar amb el "pacte de silenci" institucional  i "el malson" que va suposar per a moltes famílies la incorporació forçosa de joves a les casernes militars espanyoles. "Des de la Plataforma hem fet arribar la moció a tots els ajuntaments de Catalunya a través de les coordinacions municipals dels partits afins, però l'empenta de la gent és clau per fer-ne el seguiment i obrir noves portes", han expressat des de l'entitat a través de les xarxes socials.

La Plataforma exigeix que les institucions de l'Estat assumeixin la seva responsabilitat i garanteixin "el dret a la veritat" sobre els fets tràgics que van tenir lloc des del restabliment de la democràcia fins a l'abolició del Servei Militar Obligatori, l'any 2001. "Per a una gran majoria, la "mili" va significar una interrupció de les seves trajectòries vitals; però per a milers de famílies, va esdevenir un malson", expressen a la moció. L'organització, que agrupa persones i entitats d'arreu del territori, va aparèixer arran del documental de TV3 "Et faran un home: morts silenciades" que, asseguren, ha "posat al descobert el patiment d'un col·lectiu invisible".

Amb l’aprovació de la moció, el consistori es compromet a expressar el seu suport institucional a la plataforma Trencant el Silenci i a traslladar la seva solidaritat a totes les persones afectades. El text també reclama al Govern espanyol i als grups parlamentaris del Congrés dels Diputats que impulsin una comissió d’investigació a la cambra baixa o, de manera urgent, una Proposició No de Llei que permeti seguir una via similar a la utilitzada en el cas dels abusos sexuals a l’Església. En concret, es planteja encarregar al Defensor del Poble l’obertura i tutela d’una investigació independent sobre els abusos, negligències i morts registrats a les casernes entre els anys 1976 i 2001.

La moció també demana la desclassificació i obertura de la totalitat dels arxius militars i de la documentació oficial relacionada amb accidents, suïcidis no esclarits i morts durant el període del servei militar. L’objectiu és garantir que les famílies puguin accedir a la informació i conèixer la veritat sobre els casos. Alhora, el consistori també reclama que s’estableixin mecanismes oficials de reconeixement, memòria i reparació moral i jurídica per a les víctimes i els seus familiars.

Escull Baix Montseny com la teva font preferida de Google