La caiguda del decret Maricarmen al Congrés espanyol ha desembocat, finalment, en la convocatòria d'eleccions generals a l'Estat el 29 de novembre. La negativa a ratificar el text legal, que comprenia una sèrie de "mesures urgents" per posar remei a l'emergència habitacional, ha ocasionat una onada de reaccions a la política local de Sant Celoni, una vila inclosa en el llistat de mercat residencial tensionat i amb un consistori que s'ha posicionat obertament en contra del desnonament del bloc ocupat la Moreneta.
El vot en contra de Junts, juntament amb el del PP i Vox, ha generat un rebuig unànime dels dos partits del govern de l'Ajuntament, PSC i l'Alternativa. L'alcalde de la vila, Eduard Vallhonesta, va expressar en un article d'opinió a aquest diari la seva "preocupació" davant la decisió dels juntaires, que va condemnar el decret al fracàs. "Els seus diputats coneixen la realitat dels municipis catalans i un d'ells és, a més, veí de Sant Celoni. Més enllà de les legítimes diferències polítiques, crec que davant d'un problema d'aquesta magnitud cal posar per davant les necessitats de la ciutadania i treballar per trobar acords", explicava en el text.
Per la seva banda, el tinent d'alcalde, Albert Planas, va titllar de "miserable" la decisió de la dreta catalana. "Eren dos decrets esgarrapats al PSOE després de vuit anys d'inacció en què la crisi de l'habitatge no ha fet més que aguditzar-se", va expressar a través del seu compte d'Instagram. Malgrat tot, Planas es mostrava crític amb el contingut dels textos que, a parer seu, no "resolien d'arrel el problema", però sí que permetien "frenar l'espiral especulatiu que ofega milions de famílies d'arreu de l'Estat i de Catalunya". "Amb la pasta com a bandera, us podrireu més aviat que tard", ha afegit Planas.
L'anomenat decret Maricarmen era el primer dels dos textos sobre habitatges que es van votar al Congrés. El text contemplava la protecció dels desnonaments a famílies vulnerables fins al 2030 fins a la pròrroga dels lloguers que acabessin abans de l'1 de gener de 2029, així com la regulació dels lloguers de temporada i per habitacions, incentius fiscals als propietaris de pisos que mantinguessin o reduïssin el preu dels contractes, la reducció de l'IVA a les constructores d'habitatge assequible i la limitació a "qualsevol entitat física o jurídica" la compra d'habitatges per sota del 70% del seu valor.
Junts per Sant Celoni tanca files amb el partit
Junts per Sant Celoni, que ha condemnat la postura de l'alcalde Vallhonesta en un article d'opinió, ha tancat files amb els representants de Junts a Madrid i, més enllà d'això, ha reivindicat la decisió en un vídeo a través de les xarxes socials amb la participació del diputat celoní al Congrés, Josep Pagès. En el clip, els juntaires afirmen que els decrets espanyols no resolien la situació i perjudicaven, només, els interessos dels "petits propietaris". "Una família vulnerable qui l'ha de protegir és l'estat, no podem carregar la responsabilitat sobre una altra família", ha expressat Pagès.
Junts per Sant Celoni ha parlat de "nyaps jurídics" en el text proposat al Congrés i l'ha acusat de no ser prou contundent amb els "fons voltor". "Necessitem més habitatge públic i més habitatge disponible si les mesures acaben reduint l'oferta aconseguirem just el contrari", ha assegurat el cap de l'oposició, Raül Garcia. En aquesta línia, el diputat Josep Pagès ha defensat que l'acció del grup polític a Madrid no només s'ha centrat en el "no", sinó que també van fer una proposta alternativa "de 59 pàgines" que posés "al servei de la ciutadania" els habitatges de la Sareb. "Vam proposar que es negociés sobre aquesta base i ens van dir que no", assegura Pagès. "L'únic que li interessa al PSOE és crear un escenari electoral favorable del qual es puguin beneficiar", afegeix.
