El 2024 ha estat un any clau per a la biodiversitat de la serra del Corredor gràcies a l’estudi que s’ha dut a terme sobre la diversitat de líquens i fongs liquenícoles sota el títol Catàleg comentat dels líquens i fongs liquenícoles del Parc del Montnegre i el Corredor. Serra del Corredor. Es tracta de la primera vegada que s’elabora un catàleg de líquens al Parc del Montnegre i el Corredor. 

Com a resultat d’aquest treball, realitzat per un equip científic liderat per Antonio Gómez – Bolea (Universitat de Barcelona), Maria José Chesa (Alichenology) i Mercedes Barbero i Nèstor Hladun, antics professors de la Universitat de Barcelona, s’han pogut catalogar 288 tàxons de líquens i fongs liquenícoles, dels quals 276 són líquens i 12 són fongs liquenícoles o no liquenitzats. D’entre ells, destaquen 130 tàxons nous per a la serra del Corredor, 101 per al Parc del Montnegre i el Corredor, 28 noves cites per a la província de Barcelona, 14 per a Catalunya i 2 també noves a la península Ibèrica: Porina ahlesiana i Scoliciosporum schadeanum. La prospecció s’ha fet en 18 localitats del Parc que representen una àmplia diversitat de microhàbitats.

Un dels aspectes més destacats de l’estudi és la identificació de sis espècies incloses al Catàleg de Flora Amenaçada de Catalunya, com Nephroma tangeriense, considerat en perill d'extinció, i altres espècies vulnerables com Cladonia mediterranea, Lobaria pulmonària, Parmotrema hypoleucinum, Roccella phycopsis i Waynea stoechadiana.

Cada espècie amenaçada compta amb una fitxa que inclou informació detallada sobre la seva distribució, hàbitat i les amenaces que en posen en risc la seva supervivència. L'abundància detectada d'espècies citades en aquest Catàleg és un indicador de la singularitat del Corredor des del punt de vista liquènic, i de la necessitat de mesures per a la seva protecció.

A banda de la catalogació, l’estudi també ha identificat els principals riscos que afecten les comunitats liquèniques del Parc del Montnegre i el Corredor, com ara la contaminació ambiental. Els investigadors proposen accions per minimitzar aquests impactes i destaquen l’educació ambiental com una eina fonamental per conscienciar la població sobre la importància dels líquens i la seva conservació.