En el marc del Dia Internacional dels Drets dels Animals, el 10 de desembre es va organitzar una Jornada sobre el Maltractament animal, signe inequívoc de violència a les llars i, a la qual, hi va participar com a ponent Carme Vázquez, presidenta del Grup de Reforç a les Actuacions Policials amb Animals (GRAPA), mossa d'esquadra de la comissaria de Sant Celoni i resident al Baix Montseny. La seva intervenció va estar centrada en el maltractament animal: senyal d'alarma dins l'àmbit domèstic. També es va passar la projecció del curtmetratge Ulls innocents. També hi van participar Joan Martínez i Garcia, degà del Col·legi d'Advocats de Granollers (ICAVOR); Alicia Suárez Novau, diputada, membre d'ICAVOR i presidenta de la Comissió de drets dels animals; Lucía Avilés, magistrada en servei especial i vocal del Consell General del Poder Judicial. La seva intervenció va girar sobre Violència de gènere i maltracte animal; I Núria Querol, metgessa de l'ICS, professora de la UB, promotora del programa VIOPET i directora de l'Acadèmia d'Estudi de la Violència. Va parlar sbre les Implicacions de la violència contra els animals en el context de la violència de gènere. A la jornada hi van assistir una trentena de persones.
Jornada sobre la “Ley Orgánica 3/2023, de 28 de marzo, de modificación de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal, en matèria de maltractament animal” que, en relació a la constatació del vincle existent entre el maltractament als animals i la violència interpersonal, obliga a tenir en compte com a circumstància agreujant la violència instrumental que es fa amb animals en l'àmbit de la violència de gènere i davant de persones vulnerables (art.340 bis).
Els diferents actors socials que han de vetllar pel benestar de la víctima no tenen present el vincle afectiu entre la víctima, i el seu animal de companyia i actualment es tan rellevant que es parla fins i tot de famílies multi espècie. Es més, a dia d'avui, es parla de la tendència de les parelles tant heteronormatives com del col·lectiu LGTBIQ+ a no tenir fills i si animals de companyia passant a ser els instruments per executar l'anomenada violència vicària.
Les cases d’acollida no permeten l'entrada de mascotes i, per a una immensa majoria de dones, deixar al seu company enrere a mans del malfactor no es una opció. Actualment ja hi ha molts estudis internacionals que donen xifres per poder valorar la importància del vincle, per exemple:
En una dotzena d'estudis entre el 15-48% i fins a un 59% de dones víctimes de violència retardava deixar una relació violenta si temia per la seguretat dels seus animals de companyia. El 71% de dones maltractades referencien que el maltractador ha lesionat, amenaçat o matat als seus animals per a controlar-les a elles i als seus fills.
Dotze estudis independents informen que entre el 18% i el 48% de les dones maltractades han retardat la seva decisió de deixar al seu agressor, o haver tornat al seu agressor, per por al benestar dels seus animals de companyia o bestiar (Ascione, 2007).
Un estudi de 2012 va trobar que el 59% de les dones maltractades van demorar deixar la llar per por d'abandonar als seus animals (Alberta SPCA, 2012). En un estudi de recursos per a dones víctimes de violència domèstica en tot el país, el 85% dels directors de refugis van trobar casos en els quals les dones van revelar maltracto animal (Ascione, Weber i Wood, 1997).”
Tenir antecedents de maltractament a animals és un dels quatre factors de risc mes significatius per a exercir violència a l’àmbit de la parella.