Era el 10 de gener de 2018 quan Pep Vancell, carregat del seu acordió i amb ànim de contribuir en la causa dels presos i exiliats per l'1 d'octubre del 2017, posava en marxa una reivindicació solemne a Berga. Han passat ja set anys d'aquella primera vegada que es va entonar El cant dels ocells -primer a la plaça de Sant Joan, tot i que l'acció de seguida es va traslladar a la de Sant Pere-, en una iniciativa cultural i solidària que ha unit a músics, rapsodes, actors i representants polítics. El darrer any, la convocatòria ha passat de ser diària a semanal i mensual després, i de reclamar l'alliberació o retorn dels encausats a rememorar la data que es va proclamar i suspendre la Declaració d'Independència de Catalunya, el 27 d'octubre de 2017. Ara bé, després de jornades molt concorregudes, la crida ha passat a ser simbòlica.
Música per la llibertat és la iniciativa engegada per Pep Vancell i sostinguda amb la dedicació de Rafael Martínez. Són "l'impulsor i l'ànima" de la proposta, destaca des de l'ANC Lluís Escriche, dels primers a arribar a la cita d'aquest dilluns juntament amb el músic. Es tracta d'un dia especial, ja que la proposta commemora el setè aniversari d'ençà que Vancell va començar a tocar El cant dels ocells a Berga. Ara bé, el temps no acompanya, i quan queden menys de 10 minuts per les 19.00 hores, moment que es fa sonar la música, amb prou feines s'apleguen cinc persones a cobert sota el balcó de l'Ajuntament de Berga.
"Havíem arribat a omplir la plaça en dates assenyalades. I passava el mateix en les reunions de l'Assemblea, que eren molt concorregudes en els moments àlgids. Ara, ens mantenim els inicials", posa de manifest Martínez, mentre la pluja fa una petita treva i permet als assistents reunir-se davant les columnes del consistori. També ajuda a fer que acabi de venir gent fins a la desena. De fet, que s'escaigui en dilluns tampoc ajuda, apunten des de l'organització, ja que coincideix amb una programació de xerrades al Casal Cívic i Comunitari de Berga d'interès per a alguns dels habituals a la trobada.
Al toc de campanes que marquen les set de la tarda, Vancell s'alça i llegeix una poesia de Miquel Martí i Pol. La peça escollida és Aquesta remor que se sent. En acabar, pren lloc i fa sonar el seu acordió. L'ambient apagat per la pluja reforça la marcada solemnitat de la cançó, davant l'atenta mirada dels congregats. El silenci del públic es trenca quan acaba la melodia, al crit d'"independència". El músic recull l'instrument i els aplegats s'acomiaden, donant-se cita al pròxim 27, en aquest cas de febrer, amb una iniciativa que si bé ha minvat, manté la força dels quins hi creuen.