Bryan Adams (5 de novembre de 1959, Kingston, Ontario, Canadà), als seus 64 anys, té permesa l'admissió en el restringit cercle dels roquers més autèntics que en els vuitanta van mantenir alta la bandera del rock.
El 1978, Bryan Adams es va associar amb Jim Vallance al que havia conegut per casualitat al trobar-se en una botiga de discos. Vallance va ser fonamental per a donar identitat musical a la futura carrera de Bryan Adams, era un bateria d'estudi, tenia experiència en la producció i tenia preparació musical (havia estudiat música a la universitat). Tots dos es van adonar que podien unir el seu talent com a autors de cançons quan la discogràfica A&M Records, després d'haver escoltat algunes cintes de les seves maquetes, li va proposar un contracte a Bryan Adams. Bryan Adams es va traslladar a Los Angeles per a gravar el seu primer àlbum, titulat simplement, Bryan Adams (1980). Va ser un disc de baix pressupost, el que Adams descriu com "una glorificada sessió de realitat per a Jim i per mi". El disc va obtenir un èxit discret de crítica, no va arribar a les llistes d'èxits fora del Canadà, i fins i tot allà va ser un fracàs. Però tot i no tenir notorietat en el seu debut als Estats Units, va ser el detonant perquè se li obrissin les portes de les radiofórmules, sobretot amb el single, Remember.
Bryan Adams – Remember
D'això en va aprendre una valuosa lliçó: "Escriure cançons i gravar un disc són dues coses diferents. Per portar-ho al següent nivell necessitava un productor". Amb aquesta finalitat, va viatjar a Nova York per a convèncer a Bob Clearmountain que escoltés les seves cançons. Fins a cert punt, el pla va funcionar, Clearmountain va produir el segon àlbum titulat, You Want It You Got It (1981). Sonava bé, però de nou, les vendes eren fluixes. No va ser fins a l'any 1983, amb el seu tercer àlbum, Cuts Like a Knife, el seu primer gran disc, que Bryan Adams va començar a guanyar notorietat al Canadà, als Estats Units i més enllà.
Bryan Adams no va triomfar als Estats Units d'un dia per l'altre. Es va guanyar el seu prestigi al seu Canadà natal amb l'àlbum de debut homònim de 1980, juntament amb el següent, You Want It You Got It (1981). Aquest últim va aconseguir entrar a la llista d'èxits Billboard, incloïa el single, Lonely Nights, un èxit al Nord-est d'Amèrica, abans que en cap altre lloc, en part degut a uns DJs que treballen en aquesta zona de Rochester, Albany i Syracuse. Òbviament, però, encara no era gran cosa. El premi gros i l'èxit massiu estava a l'altra banda de la frontera, Bryan Adams 'només' havia d'esbrinar com assolir-ho. Fins i tot va jugar amb la idea de titular el seu següent àlbum, Bryan Adams Hasn't Heard Of You Either (Bryan Adams Tampoc Ha Sentit A Parlar De Tu), però la seva discogràfica va rebutjar la idea. La solució finalment va arribar amb una cançó del passat de Bryan Adams. Dos anys abans del llançament del seu debut, havia escrit una cançó titulada, Straight From The Heart, amb el seu amic Eric Kagna. "La vaig escriure quan tenia 18 anys i va ser una de les primeres cançons que vaig fer sencera, havia estat vivint a Vancouver i l'Eric m'ensenyava piano, en va sortir això". Kagna i Adams van compartir crèdits com a autors, però cap dels dos va gravar la cançó. En canvi, Ian Lloyd, un cantautor nord-americà conegut per liderar la banda de Nova York, Stories, va versionar la cançó. Lloyd va incloure el tema Straight From The Heart al seu àlbum, Third Wave Civilization (1980), produït per un altre dels amics de Bryan Adams, Bruce Fairbairn, que més endavant treballaria en àlbums de Bon Jovi, Aerosmith, Van Halen i Kiss, entre d'altres. Això es convertiria en un patró per a Bryan Adams, que ha escrit dotzenes de cançons que han estat gravades per altres artistes i bandes. Així ho explicava a Rock On TV l'any 1983: "El millor de què es facin covers de les teves cançons, és que vol dir que no només són per a tu, sinó que són per a tothom, la gent pot interpretar-les a la seva manera, i això m'agrada".
Cuts Like a Knife (1983)
Però Bryan Adams va decidir que no havia acabat del tot amb la cançó Straight From The Heart, i va gravar la seva pròpia i apassionada versió durant les sessions pel seu tercer àlbum, Cuts Like a Knife. La lletra, tot i escrita anteriorment i centrada en l'amor, també semblava encaixar amb el moment: "Diguem que podem començar de nou". Straight From the Heart es va convertir en el single principal de l'àlbum, Cuts Like a Knife (1983), arribant al número 10 de la llista d'èxits Billboard com el primer gran èxit de Bryan Adams als Estats Units i el primer Top 20 al seu Canadà natal. Finalment, estava en camí. Va ser alhora una gran emoció i una sorpresa total per a Adams, que va admetre que no havia entrat a l'estudi de gravació amb grans expectatives. "Quan vaig entrar a gravar l'àlbum, vaig decidir fer un disc orientat a l'AOR (Album Oriented Rock o Adult Oriented Rock - Àlbum Orientat al Rock o Rock Orientat a Adults, terme utilitzat per al rock més melòdic) i no preocupar-me per un gran èxit pop. I què va passar?, tinc un èxit al Top 40!, imagina't", va explicar a la revista UCR.
Alguns anys escrivint cançons el van portar a aquest moment, i introduir-se al mercat nord-americà va ser un pas important en la seva carrera. "Reconforta veure que tota aquesta feina dona els seus fruits, li vaig dir a un parell d'amics que estaria content si arribava al Top 40, potser si es convertia en disc d'or... em vaig posar uns objectius més ambiciosos que l'any passat, i ja els he superat, estic satisfet, però encara puc estar-ho més". En certa manera, començar a poc a poc havia beneficiat a Bryan Adams, en una entrevista per a la televisió alemanya el 1983 va dir: "És guai ser el modest, de fet, m'emociona, perquè és agradable poder convèncer a la gent". La cançó Straight From the Heart va ser versionada per alguns artistes més, com Bonnie Tyler, que la va incloure en el seu disc, Faster Than the Speed Of Night (1983). Mirant enrere, Bryan Adams diu estar molt orgullós d'èxits com aquest: "Van formar part de l'experiència d'aprenentatge per poder escriure les cançons que tothom ara coneix. S'ha d'aprendre a gatejar abans de caminar". Cuts Like a Knife, el tercer disc de Bryan Adams, va ser sens dubte l'inici del seu gran èxit, amb un àlbum al Top 10 a banda i banda de la frontera, que va ser disc de platí als Estats Units i triple disc de platí al Canadà. A més del single Straight From the Heart, va aconseguir dos èxits més, el tema homònim Cuts Like a Knife al número 15 del Billboard i This Time al número 24, a més del tema I'm Ready.
Bryan Adams - Straight From The Heart
Bryan Adams - Cuts Like A Knife
Bryan Adams - This Time
Bryan Adams - I’m Ready
Bryan Adams - I'm Ready (Rock Version 40th Anniversary)
Bryan Adams, que aleshores tenia 23 anys, ja era tot un veterà quan va sortir Cuts Like a Knife (1983). Havia tingut cert èxit amb, You Want It, You Got It (1981), amb els singles, Lonely Nights i Fits Ya Good. I més important encara, s'havia convertit en un compositor destacat fent equip amb Jim Vallance, amb cançons gravades per Kiss (tres temes a l'àlbum Creatures of the Night de 1982, War Machine, Rock and Roll Hell i Down on Your Knees), Loverboy, Bachman-Turner Overdrive, Prism, Bob Welch, Ian Lloyd i d'altres. "M'encanta escriure cançons. Si no tingués èxit, continuaria escrivint". Però també estava entestat a consolidar-se com a estrella del rock. Un altre gran pas endavant va ser trobar un soci coproductor com Bob Clearmountain, que en el seu currículum com a enginyer de mescles incloïa Bruce Springsteen i els Rolling Stones. "Bob m'entén, puc explicar-li qualsevol cosa, els sons que vull, i ell ho capta i ho clava. Som un gran equip". Bryan Adams va mantenir aquest equip, que també incloïa el bateria Mickey Curry de la banda de Daryl Hall i John Oates, que havia format en el disc anterior, per a Cuts Like a Knife. Aquesta vegada, però, hi va haver alguns canvis. En lloc de tornar a l'estudi de Nova York, Adams va portar Clearmountain als estudis de Little Mountain prop de Vancouver on vivia, i van crear les cançons bàsiques del disc. "Havia estat tant de temps de gira que volia passar una temporada a casa, dormir al meu llit, i en això en Bob hi estava d'acord".
Al bateria Mickey Curry s'hi van unir membres de la banda de Bryan Adams, el guitarrista Keith Scott, el teclista Tommy Mandel i el baixista Dave Taylor. "Aquesta vegada he escrit la majoria de les cançons amb la idea de tocar-les en directe, volia, sobretot, fer cançons que fossin divertides de tocar en viu. Aquest era l'objectiu". Jim Vallance va ser co autor amb Adams de 9 dels 10 temes de l'àlbum Cuts Like a Knife, el bateria de Kiss, Eric Carr, es va unir a ells en el tema Don't Leave Me Lonely, que havia estat escrita per al disc de Kiss, Creatures Of The Night (1982). Straight From the Heart havia estat escrita amb el seu amic i advocat Eric Kagna. Vallance va tocar la percussió en quatre temes, mentre que el mànager de Bryan Adams, Bruce Allen, estava entre els coristes que cantaven les tornades 'na-na-na' de la cançó que dona títol al disc. Lou Gramm, el cantant de Foreigner, també va participar en la festa, fent cors en set cançons. Adams s'havia fet amic de Gramm mentre era teloner de Foreigner durant la gira You Want It, You Got It. Quan va tornar als estudis de Nova York, Adams va contactar amb Gramm a través del seu mànager, però no va obtenir resposta i va gravar els cors amb altra gent. Uns dies després, Gramm li va tornar la trucada: "Em va dir, ei, què passa?, i li vaig dir, vols venir a cantar al meu disc?, em va dir, m'encantaria, a quina hora? Així que vam tornar a l'estudi i vam a fer de nou les parts dels cors. Crec que és un dels millors cantants de rock de la història. Si tinc l'oportunitat de tenir-lo al meu disc, faré el que faci falta".
Després del llançament de Cuts Like a Knife, Bryan Adams va sortir a la carretera per fer de teloner de Journey, The Police i Supertramp mentre s'obria camí fins a convertir-se en cap de cartell, primer a Europa i Japó, i després a Nord Amèrica. Bryan Adams, per descomptat, va tenir més èxit i es va sentir "més satisfet", tal com va pronosticar. El següent àlbum, Reckless (1984), va ser cinc vegades disc de platí als Estats Units i ha venut més de 12 milions de còpies a tot el món. Però Cuts Like a Knife seria l'àlbum que ho iniciaria tot. Adams explica al documental, The Story Of Bryan Adams del 2005: "Molta gent ho veu com un èxit d'un dia per l'altre... però, han estat 10 anys de picar pedra, hem treballat molt dur. Hem estat molts anys asseguts als soterranis, mirant trossos de paper en blanc preguntant-nos d'on sortiria una altra cançó... que funcioni, esperant que tingui èxit. Mai podràs dir que serà un èxit de vendes. Mai se sap".
La música de Bryan Adams anava clarament cap al mainstream, el que popularment es coneix com a comercial, rock suau (AOR) per a tots els públics. Així ho va resumir en una sarcàstica crítica del Cuts Like a Knife a la revista Rolling Stone, per al crític Errol Somay, l'àlbum era ensopit, rock'n'roll en la seva versió més vainilla. També va escriure: "Un cop més, Adams ret homenatge a les influents bandes AOR dels darrers anys, com Foreigner o Billy Squier". Però a contracor, va predir que l'estrellat "era imminent per a aquest noi d'or". Aquestes crítiques no tenien cap impacte sobre Bryan Adams. No aspirava a ser el següent Bob Dylan, ni feia el tipus de declaracions sociopolítiques que donaven pes a l'obra de Bruce Springsteen. De fet, Adams va ser tant heroi de la classe treballadora com Springsteen, excepte que Adams no va fer que això fos part de la seva obra. La seva explicació era que, "Per a mi, no hi havia cap missatge, ni intentava ser un home del poble. Només intentava escriure magnífiques cançons". Però també era prou llest per saber exactament com havia de millorar la seva posició. Com a teloner dels gegants de l'AOR, Journey, al circuit d'arenas (pavellons grans) es va adonar que necessitava més cançons que connectessin amb el gran públic. "Estava buscant cançons per al directe. Estava fent tot el que podia per animar el públic, però necessitava un setlist millor". En resum, necessitava himnes, i Reckless seria un àlbum farcit d'ells.
Reckless (1984)
Era l'estiu de 1984. Bryan Adams era a Nova York, treballant en la continuació de l'àlbum Cuts Like a Knife, que havia venut un milió de còpies als Estats Units. Les noves cançons que havia gravat eren bones. D'això n'estava segur. I tenia el que considerava el títol perfecte per a un disc de rock'n'roll, Reckless. Però així i tot, tenia la sensació que alguna cosa no anava bé. Bryan Adams i el seu productor Bob Clearmountain estaven a The Power Station, un famós estudi de gravació al West 53 Street a Manhattan. Estaven a la recta final, havien gravat 9 temes a l'estudi Little Mountain Sound a Vancouver, la ciutat canadenca on Adams vivia. Ara estaven donant els últims retocs, sobretot vocals. Però mentre Clearmountain estava content amb el resultat, Adams no. El seu instint li deia que necessitaven alguna cosa més, però no acabava d'esbrinar exactament què faltava. També estava cansat. Ell i Clearmountain treballaven de nit, des de les sis del vespre fins a les sis del matí, i Adams dormia al sofà de casa d'un amic perquè estava fart d'allotjar-se als hotels. Però en la seva ment cansada, una cosa era certa. No era el moment de deixar-ho córrer.
L'any 1981, després del fracàs del seu àlbum de debut, havia fet broma sobre titular el segon, Bryan Adams Hasn't Heard Of You Either. Tres anys després, el seu humor era més seriós. Amb Cuts Like A Knife, havia obert la porta. Amb Reckless, tenia la intenció de tirar-la a terra. Tot en aquest disc havia de ser perfecte. Adams va convocar al seu mànager Bruce Allen a Nova York per a escoltar l'àlbum. El veredicte d'Allen va ser clar: "On està el rock?". Segons Adams, aquestes tres paraules "ho van canviar tot". L'endemà, estava en un avió de tornada a Vancouver. Va trucar a Jim Vallance, el seu coautor de cançons, i li va dir, "hem d'apujar el volum". Amb les paraules del seu mànager encara ressonant al cap, Adams va triar dues cançons que podrien 'apujar el volum'. One Night Love Affair i Summer Of '69. A més, ell i Vallance van escriure una cançó nova des de zero, una cançó que responia a la pregunta de Bruce Allen de la manera més contundent. El seu títol, Kids Wanna Rock. Van tornar a gravar les tres cançons i per fi, va saber que ho havia clavat. Amb Reckless, Bryan Adams va trobar els seus propis seguidors, com a disc de rock fet per a la ràdio, connectava amb aquell públic dominat per Bruce Springsteen, John Cougar Mellencamp i Don Henley. Però Adams era d'una generació diferent de la d'aquets grans artistes. Va fer 25 anys el dia que es va publicar Reckless, el 5 de novembre de 1984. La seva vena roquera, explícita a Kids Wanna Rock, atreia tant els fans de Van Halen com als de ZZ Top, i la seva veu, com la d'un jove Rod Stewart, li donava aquell toc especial. Amb Reckless, Bryan Adams ho va petar.
Bryan Adams - One Night Love Affair
Bryan Adams - Summer Of '69
Bryan Adams - Kids Wanna Rock
Fins i tot abans que Adams i Vallance comencessin les maratonianes sessions de composició al soterrani de Vallance, ja tenien un bon grapat de cançons en diverses fases de desenvolupament. Entre elles hi havia la balada Heaven, gravada l'any 1983 com a tema principal de la pel·lícula A Night In Heaven, One Night Love Affair i Run To You, un tema que havia estat escrit per a la banda de rock sureny, Blue Öyster Cult, i que havien rebutjat. A Adams el va sorprendre que Blue Öyster Cult hagués rebutjat Run To You, atès que el seu riff inicial de guitarra recordava molt al seu èxit de 1976, (Don't Fear) The Reaper, un clàssic de la banda. Però quan li van tornar la cançó, li sonava millor del que recordava, tan bé, que es va preguntar per què no havia pensat a guardar-la per a ell. I una vegada que ell i Vallance van agafar el ritme en aquelles sessions al soterrani, sorgien les cançons com xurros. "Era gairebé com si cada dia que ens ajuntàvem sorgís una cançó nova, el dilluns, Somebody, el dimarts, She's Only Happy When She's Dancin', el dimecres, Summer Of '69...". Aquesta última, titulada originalment Those Were the Best Days of my Life, Bryan explica que: "Hi ha la idea errònia que la cançó tracta de 1969, però no és així. El motiu pel qual vaig triar el 69 és per la posició sexual", i es va inspirar en un gran èxit del rock americà de 1976, Night Moves de Bob Seger. "És una cançó brillant, llàstima que no l'hagués escrit jo", diu Adams. El que més va impactar a Adams va ser la lletra de Night Moves, el seu retrat de l'adolescència, amb imatges de cotxes i noies i estius llargs i calorosos. "És una cançó nostàlgica, romàntica. Aquella poca traça adolescent intentant descobrir la sexualitat...hi és tot".
Bryan Adams – Heaven
Bryan Adams – Run To You
Bryan Adams – Somebody
Bryan Adams - She's Only Happy When She's Dancin'
Quan Adams parla de la creació de Reckless i tot el que va comportar, la història que explica és la del típic heroi de classe treballadora, molt a l'estil Springsteen, "Escriure cançons, és com fer qualsevol cosa, has de dedicar-li temps perquè funcioni. Soc el tio que ha de treballar dur fins que surti alguna cosa". La seva imatge, o la manca d'ella, té les seves arrels en els valors que va aprendre de petit, "Tal com em van educar, no et podies donar aires de grandesa". I quan pensa en els seus inicis en el món de la música, afirma, rotundament, "Vaig sortir del no-res", no fa broma. Això va ser evident per a Jim Vallance quan va conèixer a Bryan Adams a Vancouver el 1978, "Bryan estava a l'atur, sense diners i vivia amb la seva mare". Aleshores, Bryan Adams tenia 18 anys i ja havia fet els seus primers passos com a músic. Tres anys abans havia fet el seu debut com a cantant de la banda de glam rock, Sweeney Todd. "Volia ser el guitarrista d'una banda, mai vaig voler ser el cantant. Si hagués pogut ser algú, hauria escollit ser Ritchie Blackmore". Però quan va conèixer a Jim Vallance, ja estava decidit a ser un artista en solitari. Per a Vallance, el moment d'aquella trobada va ser perfecte. Amb 26 anys, havia deixat la bateria de la banda de hard rock, Prism, per dedicar-se exclusivament a fer cançons. Havia escrit totes les cançons del primer àlbum de Prism amb el pseudònim de Rodney Higgs, la seva lògica era que si l'àlbum fracassava, la seva carrera no s'arruïnaria.
L'àlbum seria disc platí al Canadà, i Vallance continuaria escrivint per a la banda. Però també buscava altres artistes amb qui treballar i, en Adams, va intuir un enorme potencial. Vallance explica que: "El primer dia que vam estar junts, vaig veure que arribaria lluny. Només tenia divuit anys, però desbordava confiança en si mateix. No d'una manera arrogant, més aviat com desbordant energia i idees. De seguida vaig pensar, uau, aquest tio sap cantar i escriure cançons". Durant mesos, van treballar junts al petit estudi que Vallance tenia al soterrani de casa seva. Però el camí cap a l'èxit no seria curt per a Bryan Adams: "Durant molt de temps, a ningú li vaig importar una merda". Abans de trobar un mànager, Bryan Adams anava a les discogràfiques amb les seves maquetes, va ser una experiència dura:"Recordo a un tio d'una discogràfica que em va dir, tens una banda?, no, li vaig dir. I em va dir, doncs, m'estàs fent perdre el temps. Ens veiem!". Quan Bryan Adams finalment va aconseguir un contracte amb A&M Records a finals de 1978, va ser pel simbòlic preu d'un dòlar canadenc: "Inicialment em van fitxar com a compositor, amb la condició que em permetrien fer un disc. Vaig aconseguir un contracte de merda, però vaig estar agraït per l'oportunitat. Que algú com a mínim em donés una oportunitat, era tot el que volia". A finals de 1983, els caps d'A&M Records van entregar a Adams un disc de platí per un milió de discos venuts. I en aquest moment de triomf va aprendre una altra lliçó sobre el negoci de la música. Mentre celebrava el premi i posava per a les fotos, li va xiuxiuejar al seu mànager: "Bruce (Allen), no m'han pagat per això". La resposta va ser contundent. "No, i no et pagaran. Han agafat els diners. Tot el que has fet durant els últims tres anys, ho han estat pagant ells". Quan va arribar a Vancouver, a casa seva, Bryan Adams tenia els diners justos per a pagar el lloguer del seu apartament i només l'hi sobraven per comprar un cotxe. No un Ferrari, sinó un Volkswagen Beetle de segona mà. I, de nou, el consell que va rebre del seu mànager Bruce Allen va ser clar: "Serà millor que escriguis un altre disc nou". Quan Bryan Adams pensa en les primeres etapes de la creació de l'àlbum Reckless, diu que la seva estratègia (el poc que hi havia d'ella) era molt senzilla, "M'agradaria poder dir que tenia un pla, però no el tenia. Només intentava anar fent, intentar pagar les factures. Això era tot el que estava intentant fer".
Per a Adams, era important que el nou àlbum, Reckless tingués l'energia i l'ambient d'un concert en directe. Quan va començar la gravació als estudis Little Mountain, el març de 1984, va gravar la majoria de les cançons en directe, amb els membres de la banda de gira, el guitarrista Keith Scott, el baixista Dave Taylor i el teclista Tommy Mandel, a més del bateria de sessió Mickey Curry. Amb el tema, Run To You, només van necessitar una toma, Adams explica: "N'estic orgullós d'això, recordo a Bob Clearmountain aixecant-se a la sala de control i dient, vaja!, heu d'escoltar això! I quan el va reproduir, li vaig dir, no toquem res, següent cançó! La vam gravar dues o tres vegades més, perquè podíem. Però mai va quedar tan bé com la primera". Una altra de les cançons que va sorgir ràpidament va ser una que Vallance havia aportat, It's Only Love, no es va escriure pensant en un duet, però Adams sentia que faltava una altra veu, "per a fer-la especial". Només tenia una candidata en ment, Tina Turner, la cantant de soul que recentment havia rellançat la seva carrera amb el single, Let's Stay Together. Es va enviar una maqueta de la cançó al seu mànager i van concertar una reunió quan Turner actuava a Vancouver. Bryan Adams admet que estava nerviós mentre l'esperava entre bastidors i explica: "Vaig veure aquella gran melena que venia pel passadís. Vaig sentir-la dir, on és?, on és?, algú va dir, aquí està. I la Tina em diu, Bryan, m'encanta aquesta cançó! Vull gravar-la! I vaig dir-li, demà mateix. Va dir que si, i vaig pensar per mi mateix, m'ho creuré quan ho vegi". Però l'endemà a la tarda, Tina va arribar als estudis Little Mountain, els va oferir una actuació que va deixar a Adams i el seu equip amb la sensació d'haver-los tombat una força sobrehumana. "Després de gravar-la i acomiadar-se, va ser com si acabés de passar un tornado. Li vaig dir al Bob, pots posar-ho?, perquè ho tens gravat, oi? Va dir que sí, gràcies a Déu".
Finalment, l'àlbum es va acabar a l'agost, amb la regravació del tema One Night Love Affair, Summer Of '69, i afegint-hi Kids Wanna Rock. "Eren els ingredients que hi faltaven. I això ho he d'agrair al meu mànager". També atribueix a Jim Vallance la inspiració per a, Kids Wanna Rock, una explosió de rock'n'roll a tot gas amb una lletra ridícula, el títol se li va ocórrer a Vallance després que ell i Adams haguessin assistit a un concert de synthpop (pop electrònic): "Després del concert, Jim va insistir molt en el fet que a la gent no li agradaven els sintetitzadors. Jim és un roquer, no ho consentiria. Només va dir, els nens volen rock!, i em va semblar divertit". Abans de publicar l'àlbum Reckless, Bryan ja sabia que era un bon disc, estava segur que entre les 10 cançons hi havia algunes de les millors que havia fet mai. Jim Vallance, l'home va creure en Bryan Adams quan ningú més ho feia, va continuar sent pragmàtic: "En la carrera de Bryan, fins a Reckless, cada disc havia funcionat millor que l'anterior. Confiava que Reckless seria millor que Cuts Like a Knife, només que no estava preparat per a quant de millor".
Bryan Adams & Tina Turner- It's Only Love
Run To You va ser el primer single. Va arribar al número 4 al Canadà, al 6 als Estats Units i a l'11 al Regne Unit. Però els èxits no paraven, el més espectacular de tot va ser l'èxit que va tenir Bryan Adams als Estats Units, on sis singles del disc van arribar al Top 15, una fita aconseguida només per Michael Jackson amb l'àlbum Thriller i Bruce Springsteen amb Born In The USA. El juny de 1985, el tema, Heaven encapçalava la llista dels Estats Units. Dos mesos després, l'àlbum, Reckless feia el mateix. Ho va celebrar sense grans ostentacions, unes copes i prou. Bryan Adams mai va ser un gran bevedor. "Mai em va interessar", diu. A la seva joventut, havia provat les drogues 'toves'. Però en una època en què el consum de cocaïna era de rigor en la indústria musical, a tots els nivells, les drogues no tenien cap atractiu per a Bryan. "Estava massa concentrat per a embolicar-me amb les drogues. Cap dels nois de la banda bevia, tampoc ningú consumia drogues. No m'interessava i tampoc estava en el meu entorn". També va ajudar que Bryan tingués, en un moment en què les pressions de la fama mundial estaven a sobre d'ell, una xicota que entenia l'estrany i complex món de l'espectacle. Vicki Russell era filla del director britànic Ken Russell, que entre les seves pel·lícules hi ha el musical rock, Tommy, dels The Who. Una jove Vicki interpretava el paper de Sally Simpson, la filla del predicador convertida en groupie. "Vicki era una xicota encantadora i una persona fantàstica. Ella calava els gilipolles abans que jo. Quan algun d'ells s'acostava, em deia a l'orella, Gilipolles! Era el meu complement perfecte". Vicki també sabia i dominava els absurds de l'estil de vida del rock'n'roll. "Mentre estàvem a l'escenari, es ficava entre el públic i buscava a tres o quatre noies, les portava al camerino, i quan tornàvem, totes estaven en topless! Brillant!".
Al final, va ser Bryan Adams qui va posar fi a la campanya de Reckless, en contra de la voluntat del seu mànager i la discogràfica. "Si haguessin pogut treure un single més, ho haurien fet. I quan li vaig dir al Bruce (Allen), he d'anar a casa, em va dir, no, tio, segueix! Però vaig aturar la gira, portava molt de temps fora de casa, dos anys, i estava esgotat". En aquell moment, es podia permetre més que un Volkswagen Beetle de segona mà: "Finalment, em van pagar", diu. Bryan Adams va comprar una casa a Vancouver. També va fer el que tot noi de la classe treballadora somia fer, si arriba a triomfar, "li vaig comprar una casa a la meva mare. Vaig cuidar de tothom. Em vaig sentir molt bé".
Waking Up the Neighbours (1991)
Bryan Adams va entrar a la dècada dels 90 decidit a recuperar-se de la decepció que va suposar l'àlbum, Into The Fire (1987), i ho va aconseguir d'allò més bé amb el seu sisè disc d'estudi, Waking Up the Neighbours (1991). Into The Fire no va ser ni molt menys un fracàs, va vendre un milió de còpies només als Estats Units i va arribar al número 2. Però no va estar a l'altura del que s'esperava d'ell, ni comercialment va arribar al nivell del seu predecessor, el popularíssim Reckless. Tot i que les vendes no ho són tot, sobretot després d'haver arribat a les cotes que va arribar un àlbum com Reckless, hi continuava havent una sensació de potencial insatisfet al voltant del disc Into The Fire, i Bryan Adams no es volia arriscar a l'hora de preparar el següent. De fet, l'afany incessant de Bryan a escriure i gravar el millor material possible potser va contribuir a l'eventual descarrilament d'una associació creativa que havia ajudat a definir la seva carrera fins a aquell moment. Jim Vallance, el seu amic i col·laborador en les cançons, va treballar amb Bryan al llarg de 1988 i 1989, fent maquetes d'un pilot de cançons noves que es van reduir a llistes de cançons possibles dues vegades, una amb el productor Steve Lillywhite i l'altre amb Bob Clearmountain, que havia produït el disc Reckless. Ambdues vegades, Bryan Adams va sentir que al resultat final li faltava alguna cosa i, a l'estiu de 1989, va decidir començar de nou. Malauradament, ho hauria de fer sense Vallance, que aleshores era un escriptor molt sol·licitat per altres artistes i no volia o no podia dedicar una quantitat de temps aparentment infinita per polir només un disc. Més endavant, Bryan va atribuir la separació a la seva pròpia falta de voluntat per seguir l'agenda de Vallance, però siguin quins siguin els motius de la separació, va tenir un gran impacte. Adams, que tradicionalment escrivia amb un col·laborador, necessitava trobar un nou soci per escriure cançons.
El buit deixat per Vallance es va omplir amb un nom impressionant, Robert John 'Mutt' Lange, el productor multi platí que a les seves credencials incloïen grans èxits per a AC/DC, Foreigner i Def Leppard. L'arribada de Robert John 'Mutt' Lange va canviar l'àlbum en alguns aspectes importants, donant a Adams un coproductor a més d'un col·laborador, amb un procés creatiu que diferia significativament del de Bryan Adams. "Solia ser molt curós amb les cançons, quan sorgia la idea, això era tot. Però aquesta vegada quan vaig entrar a l'estudi amb les meves cançons, Lange em va dir, sí, això està bé, però on són les altres 10?. Va canviar la meva manera de pensar, em va fer adonar que no hi havia regles i que una cançó ha de tenir quelcom especial, tant se val el que sigui, has d'arribar a ella, fer-la funcionar, estirar-la, destrossar-la, despullar-la, treure-li la roba i veure com queda". Tot i que Waking Up the Neighbours va incloure quatre cançons de les maquetes de Bryan amb Vallance, Lange va col·laborar en la composició de cada una de les 15 cançons de l'àlbum, i les sessions es van traslladar a Anglaterra mentre el duet treballava en les gravacions tema per tema, allargant el procés de gravació durant més d'un any. El llançament de Waking Up the Neighbours, inicialment previst per a la tardor de 1990, es va anar endarrerint progressivament, primer a principis de 1991, després a la primavera i finalment a l'estiu. Mentrestant, Bryan havia de complir els seus compromisos amb la gira, i va sortir a la carretera mentre l'àlbum encara estava en postproducció.
Mentre es prolongava l'espera del Waking Up the Neighbours, Adams va rebre un encàrrec que encara impulsaria més la seva carrera. Una cançó que es convertiria en un himne, per a la banda sonora de la pel·lícula, Robin Hood: Príncep dels Lladres de 1991, protagonitzada per Kevin Costner i Morgan Freeman, Bryan Adams va escriure (Everything I Do) I Do It For You, que s'acabaria convertint en un dels singles de més èxit de l'any, despatxant tres milions de còpies i estant número 1 durant set setmanes només als Estats Units, número 1 a 18 països, incloses 16 setmanes consecutives al Regne Unit. La cançó va guanyar un Grammy i una nominació a l'Oscar, i va donar a l'àlbum, Waking Up the Neighbours, un impuls increïble, però Adams va admetre que el tema no era exactament el que buscava el compositor de la partitura de la banda sonora, Michael Kamen. "Volien més instruments d'època a la cançó, per encaixar amb la pel·lícula. Els hi vaig dir, no hi volem ni llaüts ni mandolines aquí, és un disc de pop-rock. Crec que probablement van quedar contents amb com van anar les coses, però tot i això, van enterrar la cançó el més enrere possible a la pel·lícula, a la meitat dels títols de crèdit, això és un reflex de com de decebuts estaven".
Bryan Adams - (Everything I Do) I Do It For You
Waking Up the Neighbours, va generar immensos beneficis comercials. L'àlbum va encapçalar les llistes d'èxits i de vendes de força països d'arreu del món, arribant al sisè lloc als Estats Units, on va vendre més de quatre milions de còpies, generant cinc singles entre el Top 40 i no parant de sonar per la ràdio. Irònicament, l'únic lloc on Waking Up the Neighbours no va ser un èxit rotund va ser al seu Canadà natal, on les impressionants vendes de l'àlbum es van veure eclipsades per una controvèrsia sobre si era prou canadenc per a complir les normes de difusió del país. Com que havia col·laborat amb músics no canadencs i en gran part havia gravat l'àlbum fora del Canadà, a Adams li va ser més difícil aconseguir la difusió al seu país. A part d'això, Waking Up the Neighbours va fer exactament el que Bryan s'havia proposat fer, tornar-lo triomfant al capdamunt de les llistes d'èxits i demostrar que Reckless no seria el seu únic gran èxit mundial.
Waking Up the Neighbours tornaria a mostrar la cara més potent de Bryan Adams, paradoxalment, però, per a un artista com ell tan vinculat al rock, en alguns moments a un rock bastant potent, la cançó de més èxit de l'àlbum seria una balada, (Everything I Do) I Do It For You. En línies generals, el disc inclou grans cançons de rock, amb la recuperació de la seva habitual contundència i aconseguint que algunes d'elles que s'acostaven més als seus inicis també tinguessin un gran èxit. La prova més evident és sens dubte el tema, Can't Stop This Thing We Started, segon single de l'àlbum que va arribar al número 2 del Billboard i va rebre dues nominacions als premis Grammy de 1992 a la millor cançó de rock i millor interpretació de rock en solitari, però no en va guanyar cap. Les crítiques a l'àlbum van ser majoritàriament positives, però també va haver-n'hi algunes de discordants. En concret, hi hauria qui acusaria Bryan Adams de perdre part de la seva essència en enfocar el seu so cap al d'algunes bandes que en aquella època estaven en el seu màxim apogeu. El so és molt similar als àlbums de Def Leppard, sobretot al Hysteria i al Adrenalize (editat gairebé al mateix temps que Waking Up the Neighbours) que també eren produïts per 'Mutt' Lange. Amb similituds o sense elles, sonava excepcionalment bé com, There Will Never Be Another Tonight, el tercer single de l'àlbum. Però el gran èxit que va tenir el tema (Everything I Do) I Do It For You, d'alguna manera eclipsaria a les altres cançons. Això no vol dir que la resta de temes no tinguin la qualitat suficient per a ser tinguts en compte, hi ha grans cançons com, Thought I Died And Gone To Heaven, el quart single, escrita per Jim Vallance i Bryan Adams, que va arribar al número 13 a la llista Billboard i al 8 al Regne Unit, o un mig temps a ritme de rock titulat, All I Want Is You, la contundent, House Arrest, o una gran balada com, Do I Have To Say The Words, que gairebé es pot considerar com un altre dels seus grans clàssics.
Bryan Adams - Can’t Stop This Thing We Started
Bryan Adams - There Will Never Be Another Tonight
Bryan Adams - Thought I Died And Gone To Heaven
Bryan Adams - All I Want Is You
Bryan Adams - House Arrest
Bryan Adams - Do I Have To Say The Words
Va passar gran part dels primers anys de la dècada dels 90 de gira, primer amb la promoció de Waking Up the Neighbours, després en suport del seu àlbum d'èxits multi platí, So Far So Good (1993), que incloïa un tema nou que va ser un altre gran èxit en col·laboració amb Robert John 'Mutt' Lange, Please Forgive Me. Tot i que cada cop li costaria més tornar a les cotes comercials a les quals havia arribat amb els seus grans èxits a mesura que passava la dècada dels 90, Bryan Adams tenia poca cosa a demostrar en termes de vendes després del Waking Up the Neighbours, i fins i tot en els últims anys, s'han tornat a ajuntar amb Vallance, tancant així el seu cercle creatiu.
Bryan Adams - Please Forgive Me
Tots aquests anys després, però, Bryan Adams descriu el disc Reckless com: "El millor àlbum que he fet mai. Va ser, la culminació d'un munt de molt bona energia i bones cançons que van arribar en el moment adequat. Jim i jo estàvem en el nostre millor moment com a compositors, i l'àlbum es va gravar amb músics 'de veritat', per això continua sonant tan bé. Quan era senzill, era el millor". Per a Adams, moltes coses han canviat des d'aleshores. En aquests gairebé 40 anys ha fet nou discos més d'estudi (sense contar els directes ni recopilatoris), uns bons, altres menys. I tot l'èxit que va tenir a principis dels 90 amb la cançó, (Everything I Do) I Do It For You, va haver de pagar un preu. El va definir en l'imaginari popular com un creador de balades, cosa de què mai s'ha pogut desfer. Però amb Reckless, va ser una història diferent. Era un àlbum amb més èxits que els grans èxits de la majoria d'artistes. En resposta a la pregunta: "On està el rock?", en va tenir prou amb convertir-lo en l'àlbum de l'any a l'enquesta de la crítica de la revista musical, Kerrang, de 1985, per davant de pesos pesants com AC/DC, Iron Maiden i Aerosmith. Reckless no és només el millor àlbum que ha fet Bryan Adams, també és un dels grans àlbums del rock. "Vaig donar a aquest disc tot el que tenia, fins i tot ara pots escoltar-lo. Una gran cançó és una gran cançó, això és el que resisteix el pas del temps".