13
de juny
de
2023, 10:25
Actualitzat:
10:26h
La Diputació de Barcelona ha lliurat a l'Ajuntament de Puig-reig el Pla director del castell de Merola. Aquest document té dos objectius fonamentals: primer, definir i conèixer tots els elements que conformen el conjunt, tant des del punt de vista historicoarquitectònic i constructiu com funcional i paisatgístic, i diagnosticar els problemes que els afecten; i segon, definir, valorar econòmicament i programar les actuacions que siguin necessàries per tal de restaurar i posar en valor el conjunt monumental.
En línies generals, les propostes del Pla director van adreçades a aprofundir en el coneixement històric i arquitectònic del conjunt monumental, restaurar els elements que en formen part (especialment el castell, l'església i les tines) i a recuperar els elements del paisatge que la vegetació, amb el pas dels anys, ha anant engolint i fent oblidar (camins, murs, feixes ...). També prentén posar en valor activitats pretèrites i pròpies del lloc com son les que tenen a veure amb la vinya i el vi, i finalment, establir i senyalitzar un itinerari de visita que relacioni tots elements patrimonials que han estat objecte d'estudi en aquest Pla.
Així ho ha detallat la Diputació a través d'un comunicat de premsa, on també ha informat que el Pla director ha estat dirigit pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de l'ens i ha tingut un cost de 15.000 euros. Amb tot, el document preveu inversions que superen l'1,3 milions d'euros que s’han dividit en 22 fases de diferents quanties, per tal de facilitar la seva execució.
La relació de la Diputació de Barcelona amb el castell de Merola ve de lluny. A mitjans dels anys seixanta, el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments (antiga denominació del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local) va consolidar la base del mur de tramuntana de la torre del castell, que estava en una precària situació. Dècades més tard, el 2015, s’hi va fer la primera intervenció arqueològica, a la qual en seguiren tres més fins el 2022, totes amb la supervisió de l'SPAL. L’any 2016 i per encàrrec de Servei es va redactar el projecte executiu de restauració de la torre i entre el 2018 i el 2019 se'n van executar les obres, en una actuació que, com totes les altres, va finançar la Diputació de Barcelona.
En línies generals, les propostes del Pla director van adreçades a aprofundir en el coneixement històric i arquitectònic del conjunt monumental, restaurar els elements que en formen part (especialment el castell, l'església i les tines) i a recuperar els elements del paisatge que la vegetació, amb el pas dels anys, ha anant engolint i fent oblidar (camins, murs, feixes ...). També prentén posar en valor activitats pretèrites i pròpies del lloc com son les que tenen a veure amb la vinya i el vi, i finalment, establir i senyalitzar un itinerari de visita que relacioni tots elements patrimonials que han estat objecte d'estudi en aquest Pla.
Així ho ha detallat la Diputació a través d'un comunicat de premsa, on també ha informat que el Pla director ha estat dirigit pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de l'ens i ha tingut un cost de 15.000 euros. Amb tot, el document preveu inversions que superen l'1,3 milions d'euros que s’han dividit en 22 fases de diferents quanties, per tal de facilitar la seva execució.
Bé Cultural d'Interès Nacional
El castell de Merola se situa al capdamunt d'un petit turó que s'alça a la riba dreta de la riera de Merola, en el seu curs baix i al sud del terme municipal. Del castell del segle XIII, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional, només es manté dempeus el llenç nord de la torre. La resta està en ruïnes, colgat sota capes d’enderroc i terres. Al seu entorn, s'hi conserven restes de dues cases abandonades a mitjan segle XX i d'una desena de tines, probablement del segle XVIII, situades a llevant del recinte fortificat. A ponent, s'hi situa l'església parroquial de Santa Maria, bastida el segle XVII i actualment sense ús. Aquest conjunt històric i arquitectònic es completa, en la faceta paisatgística, amb la presència de la pròpia riera, el traçat dels antics camins i l’existència de nombrosos murs de feixa, testimonis de l’explotació vitivinícola que, des de molt antic i fins ben entrada la segona meitat del segle passat, es duia a terme a la vall de Merola.La relació de la Diputació de Barcelona amb el castell de Merola ve de lluny. A mitjans dels anys seixanta, el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments (antiga denominació del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local) va consolidar la base del mur de tramuntana de la torre del castell, que estava en una precària situació. Dècades més tard, el 2015, s’hi va fer la primera intervenció arqueològica, a la qual en seguiren tres més fins el 2022, totes amb la supervisió de l'SPAL. L’any 2016 i per encàrrec de Servei es va redactar el projecte executiu de restauració de la torre i entre el 2018 i el 2019 se'n van executar les obres, en una actuació que, com totes les altres, va finançar la Diputació de Barcelona.