Laura Borràs assegura que el llegat de Ballarín és «un tresor» per Berga que el país ha d'aprofitar

Berga ha rebut aquest dissabte el fons bibliogràfic i documental de Josep Maria Ballarín (1920-2016) i ha aprofitat per retre homenatge a la figura del popular mossèn i escriptor en un acte on s'ha destacat la importància de l'ampli llegat que deixa a la ciutat. El fons inclou documentació inèdita, peces audiovisuals i fotogràfiques d'un capellà que va ser molt conegut al país i va mantenir-se alhora estretament vinculat al Berguedà. 

La consellera de Cultura Laura Borràs ha assistit a l'homenatge en representació del govern català, i ha aprofitat per elogiar la figura d'un home d'església i d'opinions fermes que va deixar una profunda petjada a la terra on va viure. Borràs ha recordat que "mossèn Ballarín té rang de figura nacional". A més, la consellera ha considerat que la seva àmplia documentació personal i professional, així com les cartes que escrivia a amics, les cròniques de viatges i els originals de la seva obra, que conformaven la seva biblioteca personal, són un llegat "prou important" com perquè Ballarín els hagués deixat en custòdia "de l'Arxiu Nacional o a la Biblioteca de Catalunya". Borràs ha afegit que Ballarín va fer la donació a Berga "per la vinculació amb la ciutat" i ha dit que aquest fons és, per tant, "un tresor" per a la capital berguedana que el país ha d'aprofitar. 

"És una mostra de gran generositat per part de mossèn Ballarín", ha afegit la consellera. L'acte al pavelló de Suècia ha comptat també amb la presència de representants locals i comarcals. Hi ha intervingut l'alcaldessa inhabilitada Montse Venturós, el president del Consell Comarcal del Berguedà, Josep Lara, i el director de l'Arxiu Comarcal del Berguedà, Xavier Pedrals. També hi han participat amics i coneguts de mossèn Tronxo que va morir el març de 2016 als 96 anys.

La consellera Laura Borràs ha destacat, pel que fa al valor nacional del fons de Ballarín, que "Berga forma part de la xarxa d'arxius comarcals" que "s'està impulsant" amb el nou Pla d'Arxius que es prepara des de l'executiu català. De manera que ha assenyalat que "aquest és un gran regal per a la ciutat, però al mateix temps no ha de perdre la dimensió de país", ha incidit. "Hem d’estar a l'altura perquè tothom hi pugui accedir i Ballarín segueixi viu a partir del seu llegat", ha afirmat. 
 

El reconeixement de ciutat al qui també va ser capellà custodi de Queralt durant més de tres dècades ha tingut lloc aquesta tarda amb l'assistència d'un nombrós públic. Ha comptat amb la lectura de diversos textos de Ballarín per part de membres d'Anònim Teatre i de persones properes al mossèn. Com Borràs, les personalitats locals han coincidit en destacar la importància del llegat de Ballarín. Fotografies del popular mossèn en diverses èpoques de la seva vida i la interpretació de peces de cant gregorià, per l'afició de Mossèn Tronxo a aquest gènere musical, també han acompanyat l'homenatge. 

Un savi i un mestre

L'arxiver Xavier Pedrals ha assegurat que Ballarín "era un savi de la vida" i "un mestre en el més gran sentit de la paraula, un home que obria camins", algú que "es troba a faltar per l'amistat" i "per la recança de no haver sabut aprofitar tot el que podríem haver après d'ell en tenir-lo a la vora".

L'arxiu personal de Ballarín integra tot el que havia fet mossèn Ballarín al llarg de la seva vida, tant en l'àmbit familiar, però sobretot en el professional. Conté 1.100 registres diferents, 9.000 fotografies que ja estan digitalitzades, 300 cassets amb conferències que havia fet arreu del món i que havia tingut cura de gravar, dibuixos, manuscrits i originals que no s'han editat, com per exemple, un document sobre l'espiritualitat a Europa, entre altres. Segons Pedrals, tan sols l'inventari del fons bibliogràfic i documental ocupa 161 pàgines. La documentació no inclou cartes personals a personalitats de la política catalana amb qui mantenia una estreta relació com Jordi Pujol o Pasqual Maragall ni tampoc la biblioteca d'obres d'altres autors de 6.400 volums, i de la qual sí que se n'ha pogut fer una descripció completa, gràcies a la intervenció del director dels serveis territorials departament de Cultura a la Catalunya Central, Lluís Serarols. 
 
Josep Maria Ballarín va ser autor d'una quarantena d'obres. Va rebre el Premi Ramon Llull (1996), entre d'altres reconeixements. La Generalitat va atorgar-li la Creu de Sant Jordi i l'Ajuntament de Berga va donar-li la Medalla d'Or de la ciutat.

També va ser nomenat Fill Adoptiu i Predilecte de la Vila de Gósol, el petit poble dels Pirineus on va anar a viure el 1993 i en el qual va passar els últims anys.