20
de maig
de
2021, 12:32
Actualitzat:
12:32h
L’escriptor nord-català Joan-Lluís Lluís (Perpinyà, 1963) presentarà Salives, un poemari escrit durant gran part de la seva vida. Serà el proper divendres, 21 de maig, a les 7 del vespre a la llibreria Sense Paraules (plaça Viladomat, 22) de Berga. L’autor, durant la presentació, conversarà amb el llibreter Carles Turat. Per assistir-hi cal fer reserva prèvia al correu electrònic següent: [email protected]
Joan-Lluís Lluís va escriure poemes des que tenia tretze anys. Els primers els va escriure en francès perquè no sabia que es podia escriure en català. Després, durant molts anys, va tenir la lucidesa d’anar destruint, mica en mica, tot el que havia escrit. Des d’una desena d’anys, però, va detectar que hi havia una sèrie de poemes que resistien la destrucció. Aquests els va anar posant en un calaix, i després de revisar-los novament va pensar que en podria fer alguna cosa.
Tots els poemes dels llibres van ser escrits entre el 2007 i el 2018, i tots tenen una temàtica en comú. El llibre s’ubica en un punt d’equilibri, entre dos vessants. Un vessant carnal, sexual, absolutament terrenal, que travessa molts poemes. I un altre d’espiritual, en què compareix Déu. Un altre equilibri és el de les imatges; la mescla entre el lirisme i escenes transparents.
En la sinopsi del llibre, l’autor expressa: “aquests poemes que han sobreviscut a la destrucció, per evocar el desig i el contrari del desig, i aquí rau, potser, la meva excusa. Amb ells, doncs, he provat de parlar del naixement del desig, de la seva decrepitud, de la seva absència o del seu imperi. I m'ha semblat útil endreçar-los en un ordre per a mi gairebé objectiu: del fang a la llum, de la gelor a l'estiu, del desastre a la palpitació de la felicitat. Aquests poemes són allò que sura i que, amb una barreja de gratitud, temor i perplexitat, deixo marxar”.
Joan-Lluís Lluís (1963) és un escriptor nascut a Perpinyà que ha rebut diversos premis literaris, en particular el premi de Sant Jordi 2017 per Jo sóc aquell que va matar Franco. Té obres traduïdes en basc, castellà, francès i txec. Va aconseguir trencar el complex d’inferioritat que afectava una gran part dels autors d’expressió catalana al seu territori d’origen. És l’únic de la Catalunya del Nord que ha construït la seva carrera editorial al Principat.
Joan-Lluís Lluís va escriure poemes des que tenia tretze anys. Els primers els va escriure en francès perquè no sabia que es podia escriure en català. Després, durant molts anys, va tenir la lucidesa d’anar destruint, mica en mica, tot el que havia escrit. Des d’una desena d’anys, però, va detectar que hi havia una sèrie de poemes que resistien la destrucció. Aquests els va anar posant en un calaix, i després de revisar-los novament va pensar que en podria fer alguna cosa.
Tots els poemes dels llibres van ser escrits entre el 2007 i el 2018, i tots tenen una temàtica en comú. El llibre s’ubica en un punt d’equilibri, entre dos vessants. Un vessant carnal, sexual, absolutament terrenal, que travessa molts poemes. I un altre d’espiritual, en què compareix Déu. Un altre equilibri és el de les imatges; la mescla entre el lirisme i escenes transparents.
En la sinopsi del llibre, l’autor expressa: “aquests poemes que han sobreviscut a la destrucció, per evocar el desig i el contrari del desig, i aquí rau, potser, la meva excusa. Amb ells, doncs, he provat de parlar del naixement del desig, de la seva decrepitud, de la seva absència o del seu imperi. I m'ha semblat útil endreçar-los en un ordre per a mi gairebé objectiu: del fang a la llum, de la gelor a l'estiu, del desastre a la palpitació de la felicitat. Aquests poemes són allò que sura i que, amb una barreja de gratitud, temor i perplexitat, deixo marxar”.
Joan-Lluís Lluís (1963) és un escriptor nascut a Perpinyà que ha rebut diversos premis literaris, en particular el premi de Sant Jordi 2017 per Jo sóc aquell que va matar Franco. Té obres traduïdes en basc, castellà, francès i txec. Va aconseguir trencar el complex d’inferioritat que afectava una gran part dels autors d’expressió catalana al seu territori d’origen. És l’únic de la Catalunya del Nord que ha construït la seva carrera editorial al Principat.