02
de juny
de
2023, 17:20
Actualitzat:
03
de juny,
17:10h
La construcció viu una revolució. La necessitat actual de ser actor principal en la sostenibilitat està empenyent el sector a fer passos per trobar sistemes que siguin més respectuosos amb el medi, i a la vegada, afavoreixin el benestar de les persones. D'aquí neix la bioconstrucció, el sistema per edificar amb la menor petjada ecològica i aprofitant els recursos naturals. Uns materials que, segons els seus treballadors, proporcionen espais més saludables. I, amb l'objectiu de promoure aquestes realitats, la tercera edició de Firhàbitat, la mostra de Bioconstrucció i Eficiència Energètica que té lloc a Avià aquest cap de setmana, acull diversos tallers i conferències que posen de manifest aquestes tècniques.
"És una bona manera de visualitzar com és construir amb fusta i fomentar-ho", assenyala la gerent del Gremi Fusta i Moble de Barcelona, Marta Loza, davant de la carpa que, al llarg del dia d'avui, acull el IV Concurs de Construcció Ràpida en Fusta. Allà, dos grups competeixen reproduint un petit cobert amb la direcció de dos professionals del sector, que els guien i assessoren en cas de dubte. Tots els participants són estudiants, una rara avis segons Loza, que reconeix que encara hi ha poca gent que opti per aquesta via formativa. "Continua sent la segona opció i residual", indica, incidint que "el treball amb la fusta encara s'associa amb la imatge de l'artesà, però no la de la indústria". Ara bé, segons la gerent, tothom que ho prova, "s'enganxa". I a més, ho pot fer la seva forma de vida, pel fet que té un percentatge d'ocupació posterior als estudis "molt elevat".
Pendents del concurs també hi estan les representants de l'Associació de Dones Fusteres, explica Loza, malgrat posar de manifest que el nombre de noies i dones que es formen en aquest sector és molt baix. En tot cas, a Avià se n'han donat cita algunes, i són presents als dos equips de la competició. "La fusta no entén de gèneres", referma la gerent, que assevera que resulta en un model de construcció que requereix més traça i metodologia que no força i, per tant, esdevé apta per a tothom. Per tot plegat, des del Gremi Fusta i Moble de Barcelona estan convençuts que la formació en construcció amb fusta "a curt termini, tindrà molta demanda".
.jpg)
D'aquesta manera, una de les principals virtuts que tan Montenegro com Pacual coincideixen en assenyalar és l'impacte ecològic que impliquen ambdós sistemes constructius, pel fet que són molt menys agressius amb el medi que els actualment més implantats. Però, a més, asseveren que l'ús d'aquests materials reverteix en edificacions de major benestar. "La terra genera espais molt més salubres i saludables", afirma el secretari de l'Escola Orígens, mentre que Montenegro posa èmfasi en les qualitats aïllants de la palla, fet que es tradueix en habitatges molt més confortables.
Amb tot, tots els representants del sector, i sigui la quina sigui la seva matèria primera de treball, defensen que aquesta manera d'entendre la construcció esdevé un retorn a l'origen, ja que "el nostre patrimoni de fa 100 anys i més temps enrere es feia amb materials naturals". En definitiva, es mira enrere per saber com anar endavant.
"És una bona manera de visualitzar com és construir amb fusta i fomentar-ho", assenyala la gerent del Gremi Fusta i Moble de Barcelona, Marta Loza, davant de la carpa que, al llarg del dia d'avui, acull el IV Concurs de Construcció Ràpida en Fusta. Allà, dos grups competeixen reproduint un petit cobert amb la direcció de dos professionals del sector, que els guien i assessoren en cas de dubte. Tots els participants són estudiants, una rara avis segons Loza, que reconeix que encara hi ha poca gent que opti per aquesta via formativa. "Continua sent la segona opció i residual", indica, incidint que "el treball amb la fusta encara s'associa amb la imatge de l'artesà, però no la de la indústria". Ara bé, segons la gerent, tothom que ho prova, "s'enganxa". I a més, ho pot fer la seva forma de vida, pel fet que té un percentatge d'ocupació posterior als estudis "molt elevat".
Pendents del concurs també hi estan les representants de l'Associació de Dones Fusteres, explica Loza, malgrat posar de manifest que el nombre de noies i dones que es formen en aquest sector és molt baix. En tot cas, a Avià se n'han donat cita algunes, i són presents als dos equips de la competició. "La fusta no entén de gèneres", referma la gerent, que assevera que resulta en un model de construcció que requereix més traça i metodologia que no força i, per tant, esdevé apta per a tothom. Per tot plegat, des del Gremi Fusta i Moble de Barcelona estan convençuts que la formació en construcció amb fusta "a curt termini, tindrà molta demanda".
Alguns dels participants en el IV Concurs de Construcció Ràpida en Fusta Foto: Lídia López
Més enllà de la fusta: l'opció de la terra i la palla
En tot cas, la fusta és la competidora avantatjada de la classe. En la mateixa carpa, es donen cita dos tallers en paral·lel que treballen amb materials encara més desconeguts en el sector de la construcció: la palla i la terra. "La construcció amb terra s'adapta al que convingui: tant pel que es vol fer com pel recurs disponible al lloc", declara el secretari de l'Escola Orígens i un dels responsables de la formació a Avià, Joan Pascual, que posa de manifest que el més important en aquest àmbit és "entendre i interpretar el material". En una línia similar, el constructor amb bales de palla i encarregat del taller amb aquesta matèria primera, Jorge Montenegro, incideix que un dels primers beneficis que aporta fer servir aquest recurs és que es reaprofita un material que, d'altra manera, es considera un residu. "D'un problema, en fem una solució", puntualitza, afegint que esdevé una gran via per dur a terme la permacultura.D'aquesta manera, una de les principals virtuts que tan Montenegro com Pacual coincideixen en assenyalar és l'impacte ecològic que impliquen ambdós sistemes constructius, pel fet que són molt menys agressius amb el medi que els actualment més implantats. Però, a més, asseveren que l'ús d'aquests materials reverteix en edificacions de major benestar. "La terra genera espais molt més salubres i saludables", afirma el secretari de l'Escola Orígens, mentre que Montenegro posa èmfasi en les qualitats aïllants de la palla, fet que es tradueix en habitatges molt més confortables.
Amb tot, tots els representants del sector, i sigui la quina sigui la seva matèria primera de treball, defensen que aquesta manera d'entendre la construcció esdevé un retorn a l'origen, ja que "el nostre patrimoni de fa 100 anys i més temps enrere es feia amb materials naturals". En definitiva, es mira enrere per saber com anar endavant.