29
de juny
de
2023, 16:30
Actualitzat:
30
de juny,
17:29h
L'Erol, la revista cultural del Berguedà, ha publicat una edició doble per rememorar la desaparició del ferrocarril a la comarca. Sota el títol El tren a l'Alt Llobregat, aquesta publicació, corresponent a l'estiu i la tardor d'enguany, recull articles sobre la història del tren a Catalunya i al Berguedà, el patrimoni restant i la memòria encara viva dels seus testimonis. La directora de la revista, Rosa Serra, n'ha compartit els detalls en una roda de premsa aquest matí a Cal Rosal, allà on algun dia es va situar l'estació Olvan-Berga.
"A Cal Rosal no hi queda res del que havia estat l'estació, però sí que en resta la memòria", ha destacat Serra, que ha precisat que "va ser una estació molt gran", ja que era "el nòdul de connexió de la línia que pujava des de Manresa i el punt de sortida cap a Guardiola", la qual, finalment, enllaçava amb el Carrilet en sentit a la Pobla de Lillet. Tot plegat, amb un traçat marcat pel mateix recorregut del Llobregat, que segons la directora, "el riu explica la nostra història i manera de fer", també en la naturalesa i sentit del transport de l'època.
El primer bloc de la revista relata la història de la línia berguedana, la qual es va començar a gestar el 1881 amb la subhasta de la concessió per construir el tram des de Manresa en direcció als Pirineus. A partir d'aquí, les altres dates significatives són el 1885, amb la inauguració del tram fins a Puig-reig; el 1887, el tram fins a Olvan; i el 1904, amb la posada en marxa del darrer tram, fins a Guardiola de Berguedà. Tot això, amb una salut que es va anar apagant, després de dècades d'esplendor del tren a la comarca, fins a l'1 de maig del 1972, quan va arrencar el darrer tren des de Guardiola en sentit Olvan, i que va ser l'inici de la fi pels darrers quilòmetres de vies berguedanes, que van ser clausurades el 30 de juny 1973.
D'aquest gruix d'articles, Serra destaca especialment el de Josep Noguera i Canal, en el qual es relata com, malgrat les pressions dels veïns i els primers anuncis, el tren no va acabar d'arribar mai a Berga. Així mateix, les peces d'aquest bloc també detallen les realitats i usos de la línia, amb el carbó, el cotó, els tèxtils i el ciment de grans protagonistes, però també de contrastos de viatgers, treballadors i algun artista i professor que en va fer ús.
Aquesta dada lliga amb el darrer bloc de la revista, que versa del patrimoni material que resta avui dia: tant l'arquitectònic, amb estacions, baixadors i ponts amb vies; com el maquinari, amb les locomotores Berga i Alstom que van circular per les línies de l'Alt Llobregat i que s'han preservat. De fet, fa uns mesos, l'Ajuntament de Guardiola va anunciar el conveni per a la cessió d'una Alstom 705 propietat de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i que es troba restaurant-se.
Tot plegat, des de la publicació obren la porta a totes les associacions, institucions i administracions interessades a sumar-se en la commemoració d'aquest fet històric, i els conviden a bastir ponts per divulgar aquesta memòria i patrimoni que va marcar una etapa de la cronologia berguedana. La publicació El tren a l'Alt Llobregat consta gairebé 190 pàgines, de les quals 170 se centren en la crònica ferroviària, i unes 300 fotografies. Ha estat coordinat per Jordi Puntas i Jordi Alonso, i sortirà a la venda per un preu de 22 euros.
"A Cal Rosal no hi queda res del que havia estat l'estació, però sí que en resta la memòria", ha destacat Serra, que ha precisat que "va ser una estació molt gran", ja que era "el nòdul de connexió de la línia que pujava des de Manresa i el punt de sortida cap a Guardiola", la qual, finalment, enllaçava amb el Carrilet en sentit a la Pobla de Lillet. Tot plegat, amb un traçat marcat pel mateix recorregut del Llobregat, que segons la directora, "el riu explica la nostra història i manera de fer", també en la naturalesa i sentit del transport de l'època.
El primer bloc de la revista relata la història de la línia berguedana, la qual es va començar a gestar el 1881 amb la subhasta de la concessió per construir el tram des de Manresa en direcció als Pirineus. A partir d'aquí, les altres dates significatives són el 1885, amb la inauguració del tram fins a Puig-reig; el 1887, el tram fins a Olvan; i el 1904, amb la posada en marxa del darrer tram, fins a Guardiola de Berguedà. Tot això, amb una salut que es va anar apagant, després de dècades d'esplendor del tren a la comarca, fins a l'1 de maig del 1972, quan va arrencar el darrer tren des de Guardiola en sentit Olvan, i que va ser l'inici de la fi pels darrers quilòmetres de vies berguedanes, que van ser clausurades el 30 de juny 1973.
Una locomotora Berga al seu pas per Santpedor, model que protagonitza la portada de la revista Foto: Cedida
D'aquest gruix d'articles, Serra destaca especialment el de Josep Noguera i Canal, en el qual es relata com, malgrat les pressions dels veïns i els primers anuncis, el tren no va acabar d'arribar mai a Berga. Així mateix, les peces d'aquest bloc també detallen les realitats i usos de la línia, amb el carbó, el cotó, els tèxtils i el ciment de grans protagonistes, però també de contrastos de viatgers, treballadors i algun artista i professor que en va fer ús.
Pobles connectats i patrimoni ferroviari
El segon capítol recull els textos que parlen de les poblacions que van comptar amb estació: des de Manresa i fins a la Pobla de Lillet. Un dels més celebrats des de la direcció és el d'Ignasi Costa, alcalde de Guardiola de Berguedà des de les primeres eleccions democràtiques (1979) i fins al 2003, i un dels testimonis del darrer trajecte de tren entre Guardiola i Olvan. Aquesta "doble mirada", segons Serra, li aporta un valor "molt interessant" al seu article. I és que, amb el seu pare i germans, van documentar aquest últim viatge en vídeo, i a més, com a alcalde, va ser el promotor de la recuperació de l'antic edifici de l'estació de Guardiola de Berguedà, que juntament amb Cal Vidal i Puig-reig, són els tres únics que es conserven i s'han restaurat.Aquesta dada lliga amb el darrer bloc de la revista, que versa del patrimoni material que resta avui dia: tant l'arquitectònic, amb estacions, baixadors i ponts amb vies; com el maquinari, amb les locomotores Berga i Alstom que van circular per les línies de l'Alt Llobregat i que s'han preservat. De fet, fa uns mesos, l'Ajuntament de Guardiola va anunciar el conveni per a la cessió d'una Alstom 705 propietat de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i que es troba restaurant-se.
Un any de celebració
Aquesta edició especial de L'Erol es presentarà a la ciutadania demà al vespre (19.00 hores) al Local Social de Cal Rosal, amb la presència de diferents dels autors que hi han participat. També hi serà Albert Canal, autor de la il·lustració que presideix el pas pel nucli amb una reproducció de gran escala (3,5 x 6 metres) que s'ha fet amb motiu dels 50 anys del darrer trajecte. "Estic content i orgullós de veure la reproducció i d'haver pogut participar fent el que més m'agrada", ha detallat Canal, que ha posat en relleu que la il·lustració incorpora altres elements indissociables de Cal Rosal, com la xemeneia de l'antiga fàbricai l'edifici que ara dona vida al Konvent.Tot plegat, des de la publicació obren la porta a totes les associacions, institucions i administracions interessades a sumar-se en la commemoració d'aquest fet històric, i els conviden a bastir ponts per divulgar aquesta memòria i patrimoni que va marcar una etapa de la cronologia berguedana. La publicació El tren a l'Alt Llobregat consta gairebé 190 pàgines, de les quals 170 se centren en la crònica ferroviària, i unes 300 fotografies. Ha estat coordinat per Jordi Puntas i Jordi Alonso, i sortirà a la venda per un preu de 22 euros.