Opinió

A Berga un empat tècnic entre CiU i la CUP

Les institucions locals, i sobretot l’Ajuntament de Berga, no es pot limitar a gestionar només el dia a dia.

ramon minoves nacio
12 de juny del 2015
Actualitzat a les 11:53h
Després de les eleccions municipals a tot l’Estat i a Catalunya en particular, el paisatge polític resultant ha estat un “trencadís gaudinià” a què no estàvem acostumats per manca de tradició. De fet, forma part de la normalitat democràtica que en diferents països del món Occidental es donin situacions d’aquest tipus (França, Holanda, Finlàndia, Israel,...). 

Més a prop a casa nostra, al Berguedà en general, el mapa que ha sorgit és també amb una diversitat manifesta, i en general, al Berguedà, amb una majoria de vots i municipis governats per CiU. Aquesta situació ha de seguir afavorint que tot un seguit de projectes que estan en marxa no s’aturin i puguin seguir el seu normal desenvolupament.

A la ciutat de Berga la situació és d’empat tècnic amb la CUP. Malgrat això, cal que entre tots seguim impulsant aquells projectes que són bons per a la ciutat i la seva gent. No ens podem permetre el luxe de perdre quatre anys en discussions estèrils, mentre la gent de totes les edats no troba feina i es veu  forçada a marxar.

Les institucions locals, i sobretot l’Ajuntament de Berga, no es pot limitar a gestionar només el dia a dia. Cal que Berga sigui un motor de la comarca. Cal generar riquesa en tots els sectors. Per exemple: el turisme i les infraestructures (parc de la natura, Queralt, Rasos de Peguera, museu de la Patum, etc) necessàries per desenvolupar aquesta indústria no poden parar. Berga no pot parar!

La posada en marxa d’instal·lacions amb biomassa, ha de poder donar un nou impuls al sector forestal i a les empreses de serveis energètics de Berga i comarca. Amb aquesta formula es poden tenir uns boscos més ben gestionats i preparats per repel·lir eventuals incendis forestals i, al mateix temps, generar llocs de treball, estalvi energètic i estalvi econòmic. I amb aquest tema podem ser líders a Catalunya i Europa.

I tot això s’ha de seguir fent al costat de la gent i de les persones amb més necessitat, des de la perspectiva de la justícia social. 

Per altra banda i un cop passades les eleccions municipals, cal encarar el futur amb coratge i esperança. El proper 27 de setembre tindrem eleccions al Parlament de Catalunya, i aquestes eleccions no seran unes eleccions com altres. Aquestes eleccions seran plebiscitàries. Això vol dir que els catalans ens juguem el ser o no ser de Catalunya i de la seva gent, i de les generacions futures a una carta. Per això ens cal que a Catalunya hi hagi un Parlament amb una majoria parlamentària sobiranista o independentista (digueu-li com vulgueu), però que aquesta estigui liderada pel president Artur Mas.

Si en els propers temps, i davant aquesta gran fragmentació parlamentària, som capaços de configurar majories àmplies al voltant de llistes sobiranistes/independentistes, Catalunya i els catalans tenim un futur esplendorós dins les nacions lliures del món. El contrari, no m’ho sé imaginar!!! Esperem que el cainisme imperant a Catalunya els darrers temps no esguerri aquesta magnífica situació.

Psicòleg i Educador Social. Casat i pare de tres fills. Soc professor per vocació. Convençut de que la humanitat ha d’actuar localment per aconseguir grans canvis.  L’economia circular i la resiliència en l’àmbit del medi ambient són elements per generar justícia social i llocs de treball dignes i sostenibles.  Actualment, soc coordinador d’Espais Naturals i Medi Ambient a la Diputació de Barcelona. Participo en diferents entitats socials i culturals en l’àmbit dels Països Catalans. 

El més llegit