Aquest cap de setmana és Carnestoltes i aquí a la capital hi tenim una gran reina, la de cors, que surt del clàssic llibre Alícia al país de les meravelles. És gairebé una aŀlegoria de la mateixa ciutat de Berga, on de vegades la realitat doblega les peces d'escacs que podrien ben ser les seves voreres: de vegades blanques i fermes, però altres negres i plenes de brutesa.
Talment com la mateixa Alícia, a BeGI anem fent camí dins el consistori, també pas a pas (com a la noveŀla) i afrontant-los com a reptes; amb el mateix estat d’ànim i creient que tot és possible amb la iŀlusió de quan érem nens petits. En aquell conte, l'imaginari era un camí constant, com el quin fem nosaltres.
Ens toca emplaçar-nos a temes més terrenals i necessaris com ho són els pressupostos, que com sempre, arriben tard. Ja tocant el març, caldria aprovar-los. El govern de la CUP+ERC ho té fàcil, i amb el crit de l'absurd moltes de les vegades pretenen fer-nos creure que jugarem a les cartes sense tenir una bona mà. Aquest any, no és així.
Per a nosaltres ha estat una negociació dura, però per sobre de tot hi ha els interessos de Berga. És a dir, que amb una jugada mestra hem fet taules amb l'equip de govern i hem coŀlocat ni més ni menys que un milió d'euros. Aquests diners serviran per, des d'arranjar voreres i paviments amb un import de 150.000 euros fins a la climatització de la biblioteca, passant per les modificacions puntuals del POUM i l'ampliació del polígon industrial i parc de vida. Propostes i projectes, alguns de grans i altres de petits, però tots negociats per Berga.
Fent un símil amb el joc de cartes, l'as de cors representa l'orgull i la identitat, amb projectes com el de la rehabilitació de l'Oratori de Queralt Xic o la modificació puntual del POUM pels Castellers. L'as de piques seria la fermesa i seguretat, que necessita d'una gestió valenta en qüestions com la seguretat ciutadana i la lluita contra l'ocupació iŀlegal. Seguim amb l'as de diamants, figurant com al progrés i les infraestructures, com la futura estació d'autobusos, el camp de futbol 7 o la plaça de Santa Eulàlia. Per últim, l'as de trèvols, que significaria la sostenibilitat que buscarem a través de la millora de la xarxa d'aigua i amb una gestió més eficient dels recursos.
A més, cada història té els seus protagonistes. En aquest conte trobaríem el govern de la CUP+ERC, representats en el Conill Blanc: sempre corre i arriba tard, atrapat en la desorganització. També hi apareixerien els projectes eternament encallats (Inbergatur, aigua a Queralt, estació d'autobusos...), que serien la Llebre de Març. I per anar acabant, hi apareixeríem nosaltres, BeGI, sent l'Alícia que intenta posar ordre enmig del caos, desafiant les normes de sempre i intentant entendre per què moltes coses no funcionen quan el sentit comú diu que sí.
Però aquesta partida l'acabarem en taules, tot i que mai se sap. Sempre pot haver-hi un gir de guió típic de les més grans històries.
