Escric aquest article inspirat en la revetlla de Sant Joan, una nit màgica que dona inici a l’estiu berguedà, i més en concret, a l’estiu on la CUP i ERC de Berga emplacen tots els seus projectes. Fins a 8 vegades hem sentit que ens deien que els projectes es durien a terme a l’estiu, però resulta que aquest estiu (com molts d’anteriors) són l’ocàs de la tardor que ens ha d’arribar. Ni tots els focs artificials de Catalunya podran desviar l’atenció d’una decadència que fa temps que està anunciada i que ara ja es comença a veure, amb una foguera on es cremen, una a una, les esperances d’un canvi de rumb que temps ençà es va dibuixar, però que ara, és paper cremat.
Els cupaires no son sant de la meva devoció, però encara menys la gestió barroera que han fet aquest últim any i que els han portat (amb ERC) al canvi de gestió pública a indirecta de la residència de Sant Bernabé. Això, tot i que al seu programa electoral, detallaven: “L’Ajuntament treballarà de manera proactiva amb el departament per aconseguir la gestió pública”. La venien com a pública i passarà a gestió indirecta, i per a més inri, ho venen com un gran encert! Prou de vendre bengala per tro, que seguint amb la metàfora de nit de revetlla, ja fa pudor de socarrimat.
Almenys sí que sembla que, amb un any retard, hi haurà el canvi de gespa del camp de futbol on, ja posats a fer i continuant amb la festa, podríem fer-hi algun concert d’aquests que ens surten a preu d’or i sempre sota la direcció dels mateixos. Vaja que La Patum, de moment, ens està sortint a pràcticament 500.000 euros sense hores extres i factures per arribar (si no s’extravien en algun calaix i surten d’aquí a dos anys). Tot això, dividit com si fossin trossos de coca de Sant Joan, serien uns 100.000 euros per dia de Corpus. Això sí que és una festa grossa!
Passada la mitjanit veurem com, a poc a poc, van petant coets. El primer de tots serà el de la renovació de la plaça de la Font del Ros, que sense projecte acabat, haurà de buscar destí al més enllà. A veure si en comptes d’explotar no surt de terra i es queda esperant que algú de l’Ajuntament es digni a acabar-lo, almenys per l’estiu de l’any que ve. El segon seria el coet denominació d’origen cupaire i el quin al seu programa deia que “els nostres proveïdors—bàsicament autònoms i empreses berguedanes—han de cobrar per la feina que fan”. Els va faltar posar que, avui dia, el període mitjà de pagament és de més de tres mesos. És a dir, que ja poden anar treballant les nostres empreses... I embolica que fa fort, amb una carta que baixa al revés, de dalt cap a baix, tipus míssil del mateix “Ministerio de Hacienda y Función Pública”, on comunica la conveniència d’adoptar mesures per evitar la demora en terminis de pagament a proveïdors.
L’últim coet serà aquell que tots els berguedans i berguedanes sabem que és el de la palmera (reminiscència d’aquell enyorat castell de focs) i que tindria forma d’autobús. Un que millor que s’aparqui al cel de la ciutat perquè a terra, ni a la Rasa ni enlloc: no té lloc on aparcar. Aquí s’esvaeix un dels grans projectes de ciutat de la CUP Berga i que, insisteixo, ens van posar a la bústia a punt per licitar el maig del 2023. Ja podem confirmar que ha fet llufa, però no com aquell coet que peta fluix. No, molt pitjor: com aquell que no surt ni de l’asfalt. Si no hi hagués prou fum, també cito: “No podem esperar més legislatures ni passar més períodes electorals modificant una proposta que ja és molt positiva a curt termini, tant per la seva ubicació estratègica com per la qualitat urbana de la solució projectada”. Sort n’hi ha hagut! De moment, un any i el més calent està a l’aigüera... Quan deixarem de creure en miracles?
Però deixeu-me que dediqui unes línies als nostres pobres berguedanes i berguedans, cremats d’esperar respostes a instàncies, sol·licituds, permisos d’obra, canvis de normes... Probablement quedaran allà, a l’espai intern i inhòspit del consistori. Ara bé, amb il·lusió, poden encomanar-se algun sant, que així segur que el faran sortir de pressa de l’Ajuntament.