Hi ha molts discursos, intervencions, articles i un llarg etcètera d'aportacions a l'àgora pública, en les quals es parla de la desigualtat social, de classes socials, i s'usen termes com ara burgesia, classe obrera o proletariat: conceptes i anàlisis que provenen de dècades pretèrites, i massa sovint es limiten a fer diagnòstics molt simples de realitats extremadament complexes.
La desigualtat social existeix, i és candent. Les classes socials existeixen. Però quina és la teoria que ens explica com són i com funcionen? Hi ha «La Teoria»? Pot existir una «Teoria»? Existeix quelcom tal com una «realitat» social objectiva externa a nosaltres? Aquest és un gran problema de la sociologia, que és la disciplina que s'encarrega d'estudiar aquests aspectes.
Fixeu-vos: dic disciplina. No ciència. Per què? Perquè la sociologia, com la resta de «ciències» socials (incloent-hi l'economia), per molt que es dotin d'eines matemàtiques per a les seves anàlisis, no són sabers que ens permetin explicar i predir (com fan les ciències naturals); però ens permeten comprendre, entendre què succeeix.
A més, en tot allò que toca a l'àmbit social, les persones que investiguen formen part del seu mateix objecte d'estudi, de manera que, ni mai es pot tractar l'element a estudiar de manera objectiva, ni tampoc podem suposar que la nostra intervenció en allò social com a analistes no l'està transformant. Un exemple és amb les estadístiques: sovint tenen més efecte pel que provoquen un cop publicades que pel que pretenen preveure.
Això no vol dir (com a vegades es creu) que les «ciències» socials tinguin menys valor, siguin més «fàcils», o requereixin de menys coneixements (perquè tothom es veu capaç de poder opinar sobre què succeeix socialment). Al contrari: impliquen encarar-se amb el fet que no podem ser imparcials, que la recollida i processament de dades i informacions és molt complexa, i que no hi ha una «teoria» sinó múltiples interpretacions, que cal contrastar.
Això passa amb les teories sobre la desigualtat social i les classes socials. Max Weber i Karl Marx van ser els primers autors que van dedicar a teoritzar sobre aquest fenomen. Però actualment, hi ha altres autors i teories, que introdueixen matisos i noves interpretacions: Miliband i la seva reinterpretació de les classes en base a sistemes de dominació; Parkin i la interpretació en relació a la reproducció material en el capitalisme; Darhendorf amb una interpretació relacionada amb les «titularitats» és a dir, els drets d'accés a condicions i serveis de ciutadania; Bourdieu relacionant classe i Habitus (formes de consum cultural); els anàlisis que incorporen també aspectes enclassants com el sexe, l'edat, la raça etc; l'aproximació de les capacitat de Nussbaum, o fins i tot la teoria sobre les relacions de poder de Foucault.
Un dels grans problemes de la majoria de persones que van a tertúlies, escriuen articles, manifestos, realitzen debats etc., és que no han dut a terme una tasca d'anàlisi, estudi i aprofundiment més enllà dels autors i les teories (o la teoria) que més els agraden o millor els sonen, sense fer una tasca d'aproximació crítica.
Però precisament, no hi ha una «Teoria» que permeti explicar-ho tot. De fet, no existeix en cap ciència (en les ciències naturals les «teories» són models explicatius que serveixen fins que algú fa un descobriment i aleshores es canvia). M'atreviria a dir que una «Teoria» que ho expliqui tot és quelcom que es va desestimar a partir de Parmènides.
Per això, reivindico que potser és interessant opinar menys, i llegir més. Intentar comprendre més, ser més crítics i sobretot, desconfiar de les «Teories» i els «manifestos», encara que suposi percebre que les nostres conviccions tenen peus de fang.
La desigualtat social existeix, i és candent. Les classes socials existeixen. Però quina és la teoria que ens explica com són i com funcionen? Hi ha «La Teoria»? Pot existir una «Teoria»? Existeix quelcom tal com una «realitat» social objectiva externa a nosaltres? Aquest és un gran problema de la sociologia, que és la disciplina que s'encarrega d'estudiar aquests aspectes.
Fixeu-vos: dic disciplina. No ciència. Per què? Perquè la sociologia, com la resta de «ciències» socials (incloent-hi l'economia), per molt que es dotin d'eines matemàtiques per a les seves anàlisis, no són sabers que ens permetin explicar i predir (com fan les ciències naturals); però ens permeten comprendre, entendre què succeeix.
A més, en tot allò que toca a l'àmbit social, les persones que investiguen formen part del seu mateix objecte d'estudi, de manera que, ni mai es pot tractar l'element a estudiar de manera objectiva, ni tampoc podem suposar que la nostra intervenció en allò social com a analistes no l'està transformant. Un exemple és amb les estadístiques: sovint tenen més efecte pel que provoquen un cop publicades que pel que pretenen preveure.
Això no vol dir (com a vegades es creu) que les «ciències» socials tinguin menys valor, siguin més «fàcils», o requereixin de menys coneixements (perquè tothom es veu capaç de poder opinar sobre què succeeix socialment). Al contrari: impliquen encarar-se amb el fet que no podem ser imparcials, que la recollida i processament de dades i informacions és molt complexa, i que no hi ha una «teoria» sinó múltiples interpretacions, que cal contrastar.
Això passa amb les teories sobre la desigualtat social i les classes socials. Max Weber i Karl Marx van ser els primers autors que van dedicar a teoritzar sobre aquest fenomen. Però actualment, hi ha altres autors i teories, que introdueixen matisos i noves interpretacions: Miliband i la seva reinterpretació de les classes en base a sistemes de dominació; Parkin i la interpretació en relació a la reproducció material en el capitalisme; Darhendorf amb una interpretació relacionada amb les «titularitats» és a dir, els drets d'accés a condicions i serveis de ciutadania; Bourdieu relacionant classe i Habitus (formes de consum cultural); els anàlisis que incorporen també aspectes enclassants com el sexe, l'edat, la raça etc; l'aproximació de les capacitat de Nussbaum, o fins i tot la teoria sobre les relacions de poder de Foucault.
Un dels grans problemes de la majoria de persones que van a tertúlies, escriuen articles, manifestos, realitzen debats etc., és que no han dut a terme una tasca d'anàlisi, estudi i aprofundiment més enllà dels autors i les teories (o la teoria) que més els agraden o millor els sonen, sense fer una tasca d'aproximació crítica.
Però precisament, no hi ha una «Teoria» que permeti explicar-ho tot. De fet, no existeix en cap ciència (en les ciències naturals les «teories» són models explicatius que serveixen fins que algú fa un descobriment i aleshores es canvia). M'atreviria a dir que una «Teoria» que ho expliqui tot és quelcom que es va desestimar a partir de Parmènides.
Per això, reivindico que potser és interessant opinar menys, i llegir més. Intentar comprendre més, ser més crítics i sobretot, desconfiar de les «Teories» i els «manifestos», encara que suposi percebre que les nostres conviccions tenen peus de fang.