A l'escola em van explicar que l'activitat del món es dividia en tres sectors, primari, secundari i terciari. Avui en dia no sé què s'ensenya a l'escola sobre això, però el que és clar és que en una economia altament diversificada i globalitzada, la hipòtesi dels tres sectors queda una mica antiquada.
Moltes activitats es troben a cavall de diferents sectors, o no hi caben. On posem la investigació i desenvolupament? O les activitats realitzades per entitats sense ànim de lucre? I el sector públic, com el tractem?
Sembla ser que l'aposta de l'Ajuntament de Berga per promocionar l'activitat del «primer sector» ha tingut una acollida desigual. Des del Departament de Treball s'han concedit diners per tirar endavant un projecte concret per buscar noves formes d'ocupació, però des de l'oposició el que s'ha de prioritzar és la indústria, el turisme i el comerç, per ser àmbits que tenen major rendiment i són més propis de l'àmbit de Berga.
Ara bé, promocionar l'activitat agrària és quelcom que té poc rendiment i alt cost d'oportunitat? Evidentment, si valorem el resultat a curt termini, com a resultats directes, certament té poc rendiment. Però moltes de les noves apostes en l'entorn agrari i ramader ja van més enllà del que en diríem sector primari.
Un exemple: el pèsol negre. Evidentment cultivar i vendre a l'engròs aquest llegum no és una activitat que aporti un gran rendiment en termes de PIB. Però anem a mirar què fan persones que cultiven pèsol negre.
En primer lloc, milloren zones del paisatge local, preservant-lo i mantenint-lo, cosa que es d'agrair des del punt de vista dels visitants (pensem que a Suïssa l'estat paga als agricultors simplement per mantenir maco el paisatge!). Tant pel que fa als boscos com també a les cases de pagès i pobles.
En segon lloc, més enllà de cultivar els pèsols, els trien, preparen, empaqueten i ofereixen com a producte local característic. És a dir, realitzen una activitat del sector «secundari», l'elaboració de productes manufacturats. A més, poden col·laborar amb altres empreses locals tant per triar la llavor com per empaquetar el producte, o fins i tot elaborar-lo com a producte en conserva.
Aquest producte es ven al comerç local (el comerç local, no grans superfícies que tenen la matriu fora de la comarca i algunes del país), amb un alt valor afegit per ser producte artesanal i local.
I què més se'n fa? Doncs es promociona en la restauració com a aspecte característic, i es converteix en un atractiu local, que també dinamitza l'oferta culinària.
Tot això fa que l'agricultor/a que fa el pèsol tingui interès en treballar per a millorar la qualitat del producte i inverteixi també en coneixements i tècniques per aconseguir-ho. Es dedica a fer petites innovacions agronòmiques. Així doncs, sembla que l'activitat agrària resulta que aporta a més sectors dels que semblen d'entrada.
Pensant en el pèsol negre això pot semblar massa però, què ha passat amb el vi a Catalunya? Doncs exactament això. No fa tant que els vins que es feien al Priorat o al Montsant eren pràcticament d'autoconsum.
Tot aquest procés també duu ocupació. Certament, no tant com una fàbrica de 3000 treballadors. Però a hores d'ara, i en l'entorn globalitzat en el qual estem, les fàbriques basades en inversió estrangera només aporten precarització del mercat de treball perquè han de competir amb zones on el cost de personal és tendent a zero. No entraré en aquest aspecte perquè ens en aniríem molt lluny, però tinguem-ho en compte. Potser ens interessen també llocs de treball de qualitat i més perdurables en el temps (recordem què va passar amb el tèxtil a la comarca).
Promoure l'activitat agrària com una sortida d'ocupació i com un dels pilars de l'economia en una comarca desindustrializada, però molt terreny agrícola i forestal, no sembla una bestiesa. De fet, fa pocs mesos s'exaltava la importància que podia tenir l'extracció de biomassa com a nova activitat a promocionar (una altra activitat que costaria ubicar en un sol sector).
Certament, Berga té poc terreny agrícola, però és l'únic Ajuntament del Berguedà amb capacitat per a desenvolupar un projecte d'aquestes característiques, que permeti donar impuls també a altres zones de la comarca. Potser ho hauria de fer el Consell Comarcal o l'Agència de Desenvolupament? Sí, estaria bé, però no es caracteritzen per a tenir grans noves idees. I això és el que compta: idees i projectes que serveixin per ells mateixos, no només per justificar subvencions.
En qualsevol cas, si es volia apostar per aspectes com la indústria, el turisme i el comerç, s'hauria d'haver pensat abans de deixar instal·lar tantes grans superfícies comercials a la ciutat, o a l'hora d'aconseguir que el polígon industrial tingués connexió de fibra òptica, o aprenent les bones pràctiques de comarques veïnes per a dinamitzar col·lectivament el turisme (vegeu el Solsonès i la ruta del Barroc ).
Moltes activitats es troben a cavall de diferents sectors, o no hi caben. On posem la investigació i desenvolupament? O les activitats realitzades per entitats sense ànim de lucre? I el sector públic, com el tractem?
Sembla ser que l'aposta de l'Ajuntament de Berga per promocionar l'activitat del «primer sector» ha tingut una acollida desigual. Des del Departament de Treball s'han concedit diners per tirar endavant un projecte concret per buscar noves formes d'ocupació, però des de l'oposició el que s'ha de prioritzar és la indústria, el turisme i el comerç, per ser àmbits que tenen major rendiment i són més propis de l'àmbit de Berga.
Ara bé, promocionar l'activitat agrària és quelcom que té poc rendiment i alt cost d'oportunitat? Evidentment, si valorem el resultat a curt termini, com a resultats directes, certament té poc rendiment. Però moltes de les noves apostes en l'entorn agrari i ramader ja van més enllà del que en diríem sector primari.
Un exemple: el pèsol negre. Evidentment cultivar i vendre a l'engròs aquest llegum no és una activitat que aporti un gran rendiment en termes de PIB. Però anem a mirar què fan persones que cultiven pèsol negre.
En primer lloc, milloren zones del paisatge local, preservant-lo i mantenint-lo, cosa que es d'agrair des del punt de vista dels visitants (pensem que a Suïssa l'estat paga als agricultors simplement per mantenir maco el paisatge!). Tant pel que fa als boscos com també a les cases de pagès i pobles.
En segon lloc, més enllà de cultivar els pèsols, els trien, preparen, empaqueten i ofereixen com a producte local característic. És a dir, realitzen una activitat del sector «secundari», l'elaboració de productes manufacturats. A més, poden col·laborar amb altres empreses locals tant per triar la llavor com per empaquetar el producte, o fins i tot elaborar-lo com a producte en conserva.
Aquest producte es ven al comerç local (el comerç local, no grans superfícies que tenen la matriu fora de la comarca i algunes del país), amb un alt valor afegit per ser producte artesanal i local.
I què més se'n fa? Doncs es promociona en la restauració com a aspecte característic, i es converteix en un atractiu local, que també dinamitza l'oferta culinària.
Tot això fa que l'agricultor/a que fa el pèsol tingui interès en treballar per a millorar la qualitat del producte i inverteixi també en coneixements i tècniques per aconseguir-ho. Es dedica a fer petites innovacions agronòmiques. Així doncs, sembla que l'activitat agrària resulta que aporta a més sectors dels que semblen d'entrada.
Pensant en el pèsol negre això pot semblar massa però, què ha passat amb el vi a Catalunya? Doncs exactament això. No fa tant que els vins que es feien al Priorat o al Montsant eren pràcticament d'autoconsum.
Tot aquest procés també duu ocupació. Certament, no tant com una fàbrica de 3000 treballadors. Però a hores d'ara, i en l'entorn globalitzat en el qual estem, les fàbriques basades en inversió estrangera només aporten precarització del mercat de treball perquè han de competir amb zones on el cost de personal és tendent a zero. No entraré en aquest aspecte perquè ens en aniríem molt lluny, però tinguem-ho en compte. Potser ens interessen també llocs de treball de qualitat i més perdurables en el temps (recordem què va passar amb el tèxtil a la comarca).
Promoure l'activitat agrària com una sortida d'ocupació i com un dels pilars de l'economia en una comarca desindustrializada, però molt terreny agrícola i forestal, no sembla una bestiesa. De fet, fa pocs mesos s'exaltava la importància que podia tenir l'extracció de biomassa com a nova activitat a promocionar (una altra activitat que costaria ubicar en un sol sector).
Certament, Berga té poc terreny agrícola, però és l'únic Ajuntament del Berguedà amb capacitat per a desenvolupar un projecte d'aquestes característiques, que permeti donar impuls també a altres zones de la comarca. Potser ho hauria de fer el Consell Comarcal o l'Agència de Desenvolupament? Sí, estaria bé, però no es caracteritzen per a tenir grans noves idees. I això és el que compta: idees i projectes que serveixin per ells mateixos, no només per justificar subvencions.
En qualsevol cas, si es volia apostar per aspectes com la indústria, el turisme i el comerç, s'hauria d'haver pensat abans de deixar instal·lar tantes grans superfícies comercials a la ciutat, o a l'hora d'aconseguir que el polígon industrial tingués connexió de fibra òptica, o aprenent les bones pràctiques de comarques veïnes per a dinamitzar col·lectivament el turisme (vegeu el Solsonès i la ruta del Barroc ).