Aquest és el primer d'una sèrie d'articles dedicats a les problemàtiques de les zones rurals del Berguedà i, per extensió, del país. I començaré per una problemàtica concreta, però complexa de gestionar.
Cada any, hi ha un moment crucial que molta gent a pagès tem. Quan un home o dona del temps anuncia que ja hi ha bolets. En aquell precís moment s'obre una veda que quan arriba el pont de la puríssima s'ha esvaït. I després sembla que no hagi passat res. Però cada any apareix el fenomen i, desenganyem-nos, cada any és una mica més problemàtic.
Llistaré alguns dels efectes que té:
Carreteres i camins locals plens de cotxes mal aparcats impedint la circulació; deixalles al mig del bosc (incloent excrements amb papers de vàter que, NO, no desapareixen fàcilment); gossos abandonats o perduts; vailets elèctrics manipulats (trencats, aïlladors abaixats, pals arrencats); gent passant pel mig dels sembrats; bestiar esverat i estressat per trobar persones i gossos desconeguts; intromissions a les proximitats de les cases de pagès, granges, o zones on s'estan fent feines agrícoles i forestals (a peu, o directament aparcant vehicles); i persones perdudes i/o accidentades, que han de ser rescatades.
Tot això ha passat aquesta tardor passada al Berguedà. I les d'anys anteriors. Es tracta d'un fenomen particular del nostre país, on l'afició per buscar bolets s'ha vist accentuada pel ressò mediàtic (programes com Caçadors de Bolets, o el fet que se'n parli dia sí, dia també)
Però la saturació de gent als boscos de moltes comarques durant l'època de bolets, i els problemes que causa, és només un símptoma del creixent distanciament entre rural i ciutat, i del desequilibri territorial.
Un dels principals problemes que hi ha és que manca una activitat pedagògica. Moltes de les persones que van al bosc a l'època de bolets s'hi acosten un cop a l'any o dos. I desconeixen la seva realitat. No es té consciència de què és el bosc i, des de la perspectiva urbana, s'acaba pensant com un parc qualsevol.
Cal remarcar i explicar que el bosc (i per extensió el camp) és espai que està essent usat per activitats agràries (pastura, conreu, extracció de fusta), i un lloc de vida, per les persones que viuen en zones rurals. I tot plegat forma un ecosistema en sí mateix.
Un altre aspecte és que, el fet que les propietats rurals no estiguin limitades amb tanques i formigó (com passa amb les propietats privades urbanes), fa que moltes persones creguin que el bosc «és de tots». Es desconeix que la majoria de boscos del país són propietats d'algú, ja sigui un bosc de propietat particular o sigui de titularitat pública (per tant, com son les biblioteques, les universitats, o els hospitals). Per tant, tampoc es té prou en compte que cal respectar aquest entorn, les instal•lacions que hi ha, no deixar brutícia, vigilar els gossos etc.
La tasca per sensibilitzar sobre aquests aspectes és pràcticament inexistent a hores d'ara, sobretot si es compara amb el gran impacte mediàtic que té parlar de bolets en qualsevol espai: notícies, el temps, programes d'entreteniment etc.
Cal una implicació des dels municipis i consells comarcals per a fer campanya sobre com comportar-se al bosc, tant in situ (cartells explicatius, senyalitzacions etc), com als mitjans.
Alhora, hi ha mesures concretes que es poden promocionar sense fer mal als establiments turístics, com ara, col•locar aparcaments dissuasius als pobles, tancar accessos a camins rurals que poden acabar malmesos, o provocar problemes (camins convertits en aparcaments, vehicles encallats etc).
Cal també que, durant aquestes èpoques d'alta afluència de gent al bosc, hi hagi més control dels agents rurals (o els cossos que convingui), que puguin actuar d'agents cívics al bosc, i donar suport als propietaris en cas de problemes.
Finalment, un aspecte que fa anys que s'intenta, però que s'ha de seguir treballat: no focalitzar el turisme a la comarca a l'època dels bolets, i incentivar accions i activitats tot l'any, fomentant el patrimoni natural i cultural amb respecte.
I estarà bé que tot plegat es treballi abans que algun home o dona «del temps» torni a obrir la veda dels bolets.
Cada any, hi ha un moment crucial que molta gent a pagès tem. Quan un home o dona del temps anuncia que ja hi ha bolets. En aquell precís moment s'obre una veda que quan arriba el pont de la puríssima s'ha esvaït. I després sembla que no hagi passat res. Però cada any apareix el fenomen i, desenganyem-nos, cada any és una mica més problemàtic.
Llistaré alguns dels efectes que té:
Carreteres i camins locals plens de cotxes mal aparcats impedint la circulació; deixalles al mig del bosc (incloent excrements amb papers de vàter que, NO, no desapareixen fàcilment); gossos abandonats o perduts; vailets elèctrics manipulats (trencats, aïlladors abaixats, pals arrencats); gent passant pel mig dels sembrats; bestiar esverat i estressat per trobar persones i gossos desconeguts; intromissions a les proximitats de les cases de pagès, granges, o zones on s'estan fent feines agrícoles i forestals (a peu, o directament aparcant vehicles); i persones perdudes i/o accidentades, que han de ser rescatades.
Tot això ha passat aquesta tardor passada al Berguedà. I les d'anys anteriors. Es tracta d'un fenomen particular del nostre país, on l'afició per buscar bolets s'ha vist accentuada pel ressò mediàtic (programes com Caçadors de Bolets, o el fet que se'n parli dia sí, dia també)
Però la saturació de gent als boscos de moltes comarques durant l'època de bolets, i els problemes que causa, és només un símptoma del creixent distanciament entre rural i ciutat, i del desequilibri territorial.
Un dels principals problemes que hi ha és que manca una activitat pedagògica. Moltes de les persones que van al bosc a l'època de bolets s'hi acosten un cop a l'any o dos. I desconeixen la seva realitat. No es té consciència de què és el bosc i, des de la perspectiva urbana, s'acaba pensant com un parc qualsevol.
Cal remarcar i explicar que el bosc (i per extensió el camp) és espai que està essent usat per activitats agràries (pastura, conreu, extracció de fusta), i un lloc de vida, per les persones que viuen en zones rurals. I tot plegat forma un ecosistema en sí mateix.
Un altre aspecte és que, el fet que les propietats rurals no estiguin limitades amb tanques i formigó (com passa amb les propietats privades urbanes), fa que moltes persones creguin que el bosc «és de tots». Es desconeix que la majoria de boscos del país són propietats d'algú, ja sigui un bosc de propietat particular o sigui de titularitat pública (per tant, com son les biblioteques, les universitats, o els hospitals). Per tant, tampoc es té prou en compte que cal respectar aquest entorn, les instal•lacions que hi ha, no deixar brutícia, vigilar els gossos etc.
La tasca per sensibilitzar sobre aquests aspectes és pràcticament inexistent a hores d'ara, sobretot si es compara amb el gran impacte mediàtic que té parlar de bolets en qualsevol espai: notícies, el temps, programes d'entreteniment etc.
Cal una implicació des dels municipis i consells comarcals per a fer campanya sobre com comportar-se al bosc, tant in situ (cartells explicatius, senyalitzacions etc), com als mitjans.
Alhora, hi ha mesures concretes que es poden promocionar sense fer mal als establiments turístics, com ara, col•locar aparcaments dissuasius als pobles, tancar accessos a camins rurals que poden acabar malmesos, o provocar problemes (camins convertits en aparcaments, vehicles encallats etc).
Cal també que, durant aquestes èpoques d'alta afluència de gent al bosc, hi hagi més control dels agents rurals (o els cossos que convingui), que puguin actuar d'agents cívics al bosc, i donar suport als propietaris en cas de problemes.
Finalment, un aspecte que fa anys que s'intenta, però que s'ha de seguir treballat: no focalitzar el turisme a la comarca a l'època dels bolets, i incentivar accions i activitats tot l'any, fomentant el patrimoni natural i cultural amb respecte.
I estarà bé que tot plegat es treballi abans que algun home o dona «del temps» torni a obrir la veda dels bolets.