Les agrupacions d’electors del Berguedà es reunien ara fa poc més d’un any. Algunes d’elles ho fèiem amb la il·lusió, com havíem fet a nivell municipal, de poder construir una eina de renovació política. Molts de nosaltres ho fèiem també convençuts que la formula d’agrupació d’electors reflectia un denominador comú sòlid sobre el qual sustentar la nostra visió de la política comarcal.
Quan les coses van començar a sorprendre'ns ja era massa tard. Les primeres desavinences van girar entorn de les cadires... i les darreres també. Més enllà de les discrepàncies lògiques en una associació d’aquestes característiques, també les tenim en el si de les agrupacions a nivell municipal i les volem així, el que ens vam trobar sobrepassava amb escreix el que hom es podia esperar. El fet més bàsic i fonamental sobre el qual s’ha de sustentar l’acció política, es a dir, la representativitat i la democràcia, no semblaven ser a l’eix central de l’associació.
L’apropiació d'una de les dues cadires que havíem aconseguit entre tots per part del representant de l’agrupació de Bagà endavant, l’excel·lentíssim senyor Josep Llamas, va ser una desagradable sorpresa, si més no per aquells que no en coneixíem el tarannà, però sobretot per a la representant de Sagàs qui el va guanyar en votació. La mateixa excel·lentíssima senyora Patrocini Canal li va fer arribar una carta el seu dia demanant-li que, apel·lant a la seva consciencia democràtica, renunciés a ser conseller, com ens hem de veure.
Vam entendre en el seu moment que qualsevol participaciód’aquest subjecte en la configuració d’un govern comarcal col·locava al govern a la mateixa alçada democràtica. El que no sabíem es que probablement l’alçada democràtica d’altres protagonistes podia arribar a ser fins i tot de menor entitat.
Res més lluny de reconduir-se la situació, i guanyant temps per allò de que el temps tot ho cura, arribem a la primavera d’enguany. Algunes de les agrupacions fem arribar a la nostra representant al Consell, la senyora Canal, el nostre neguit de que no se’ns faci coneixedors de les actuacions i decisions que es prenen en el nostre nom.
La reunió comença amb un dossier a les mans de tot el que segons la nostra representant s’ha fet, del que està bé i del que està malament, en definitiva un acte purament informatiu. Lluny de satisfer les nostres inquietuds, allà mateix se li van recordar a la senyora Canal multitud de coses, entre les quals la informació de qui és (la nostra representant) i com hauria de procedir en condicions normals (escoltant a l’associació i procedint en base al que es decideixi per majoria).
Sorprenentment, no per a tots, la senyora Patrocini Canal va explicitar la seva voluntat de no voler fer-nos partícips de les decisions que ella pren al Consell comarcal. Sí, ella, la nostra representant, la que té la cadira al Consell per la força de totes les agrupacions havia decidit que no necessitava, ara ja no, saber l’opinió de la resta d’ agrupacions. Molt menys encara sotmetre aquestes decisions a l’escrutini de tots els components de l’associació, no fos cas que els resultats no fossin els esperats, o potser els necessaris.
Arribats a aquest punt, ens trobem que tenim a dos personatges, l’ètica i moral dels quals permeteu-me que posi en dubte, que ostenten unes cadires en contra de la voluntat d’algunes agrupacions d’electors. Escric “algunes” perquè incomprensiblement, no per a tots, existeixen agrupacions a les que els hi sembla bé que es prenguin decisions sense el seu coneixement, sense el seu parer, i menys encara sense el seu vot. Bé, tampoc descobrirem aquí com funciona el país però tot això serà d’utilitat per aquells que vulguin fer una senzilla regla de tres, seguidament no faran més que posar-se les mans al cap.
Avui des de Guardiola confessem que, vist aquell primer dia que ens vam trobar tots amb il·lusió i optimisme, no ens esperàvem aquest tràgic esdevenir dels fets. Per suposat no reclamem ni esperem ara que els nostres peculiars representants, els quals han demostrat tenir una estructura posterior de gran envergadura i una infinita capacitat de resistència a l’insomni, facin ara un gest pel qual com a humans no estan qualificats.
Si que ens correspon reclamar a aquells que vulguin utilitzar-los per als seus fins polítics que mesurin bé els seus actes. Un govern, sigui del color que sigui, sustentat sobre aquesta base antidemocràtica esdevé automàticament antidemocràtic i il·legítim.
Volem fer notar que l’actual president del Consell Comarcal del Berguedà, el senyor Josep Lara, serà el primer que es farà còmplice, si ja no ho era, de tan qüestionables actuacions en el moment que les utilitzi, sent doblement greu el fet que de fer-ho estarà menystenint a la meitat de la població de Guardiola de Berguedà, població de la qual n’és l’alcalde.
Podem dir que ja no ens sorprèn res, ho podem esperar tot, tan sols volem fer saber que els coneixem, que sabem qui son, on van i que cerquen. Tan sols ens queda dir que seguim aquí, a l’espera d’unes institucions netes i transparents al servei del territori, i com us podeu imaginar pels fets aquí descrits, tenim molta paciència.