Ja fa un any que el govern de CUP i ERC lidera l’Ajuntament de Berga i, ara sí, és un bon moment per fer-ne balanç. Des de Junts vam ser partidaris d’un acord pressupostari perquè crèiem i creiem que, governi qui governi, la ciutat mereix millorar. Existeix un gran consens en tres obres que l’any 2022 ja s’haurien d’haver executat: l’enderroc de l’edifici de Finques Ciutat, la reforma de la plaça de la Font del Ros, i la renovació de la gespa del camp de futbol. Aquestes desitjades actuacions tenen en comú dos aspectes. El primer és que totes arriben molt tard, i el segon -i aquest ens sembla especialment greu- és que, en els tres casos, el govern ha faltat a la paraula donada al mateix Ple i, per tant, a la ciutadania.
En política, com a la vida en general, la paraula té un valor important. I qui hi falta reiteradament, perd credibilitat i confiança. Si ens ho mirem amb detall, en el cas de la gespa del camp, per exemple, als debats i intervencions de la campanya electoral se’ns va repetir i assegurar que tot estava a punt, i d’això ja en fa més d’un any. En el cas de l’enderroc, inicialment estava previst per finals del 2022 o principis del 2023, tot i que la licitació no va publicar-se fins al desembre del 2023. I del primer trimestre del 2024, nou termini fixat per l’equip de govern per a la seva execució, tampoc en va sortir res. Finalment, respecte de les obres a la plaça de la Font del Ros, també estava tot llest fa més d’un any, però, avui dia, no n’hem vist ni tant sols el projecte. En conclusió: les bones paraules de la campanya electoral no s’han traduït en res.
Paral·lelament, continuem immersos en el periple de la Residència Sant Bernabé. Aquests dies, s’ha publicat que l’equip de govern ha hagut de privatitzar la gestió de la residència, donat que la Generalitat no n’ha volgut saber res. Les peres són peres i les pomes, pomes. Per tant, que tothom tingui clar que la privatització de la residència és resultat de la gestió feta per la CUP durant els últims nou anys (acompanyats per ERC aquests darrers cinc). Amb tot, l’únic aconseguit ha estat jugar amb aquest servei essencial, amb la salut i benestar de la nostra gent gran, i amb els recursos de la ciutadania de Berga.
Per últim, però no menys important, m’atreveixo a escriure que tothom recorda aquell butlletí on es presentava el projecte de la nova estació d’autobusos ubicada a la Rasa dels Molins. Estava tot a punt, una vegada més. Tant a punt que, l'1 de març de 2023, el mateix conseller de Territori, Juli Fernàndez, ens va fer saber a tots els berguedans que la Generalitat licitaria el projecte “en les pròximes setmanes”. Però, és clar, es va descuidar de dir-nos l’any al qual pertanyien aquelles setmanes. L’alcalde Ivan Sànchez afegia que el “lloc és innegociable” perquè els experts així ho havien defensat. Tot plegat, molt idíl·lic. Però tothom sap que qualsevol govern que no té una majoria suficient necessita suports i consensos per poder prendre decisions. I, en aquest cas, és necessari l’acord al Ple municipal per a realitzar la modificació urbanística pertinent i necessària. I això, en aquests moments, no hi és.
Com deia Henry-Louis Mencken: "Un idealista és aquell que, en adonar-se que les roses fan una olor millor que una col, conclou que també faran una millor sopa". Aquesta cita resumeix a la perfecció el primer any de govern de CUP i ERC al capdavant de l’Ajuntament de Berga.
